No tot són certeses respecte del destí de la transformació digital a la qual ens dirigim. Sabem, però, que es destruiran llocs de treball repetitius i feixucs on la màquina o el robot són més eficients. I sabem també que es crearan feines noves que ara mateix no podem ni imaginar. D’aquest parell de certeses, que són les dues cares d’una mateixa moneda, se’n poden extreure algunes conclusions. I una de les més importants és que el món canvia cada cop més de pressa i que si no volem perdre el tren, ens hem de formar durant tota la vida. És el que en anglès i en entorns digitals en diuen always in beta.

 

«Ens hem de mantenir desperts, connectats i aprenent sempre.»

 

Abans et formaves mentre estudiaves, i en acabar els estudis, treballaves. Ara ens hem de mantenir desperts, connectats i aprenent sempre. Quant t’hi acostumes és la fórmula de l’eterna joventut; com a mínim per al cervell, l’ànima i l’actitud. Haurem de ser més flexibles i estar al corrent de novetats que la mandra i la inèrcia de vegades ens fan obviar, però pel camí connectarem amb d’altres cultures i generacions amb les quals podem compartir la missió de construir un món millor: més inclusiu, sense bretxes de gènere, que tingui cura del medi ambient i que sàpiga posar fi al canvi climàtic.

Haurem de ser també més empàtics i conscients, i saber convertir les nostres cases, escoles i vides en laboratoris. Per sort, els laboratoris de l’era digital proliferen al nostre voltant. El gran referent és el MIT Media Lab americà, fundat l’any 1985. Allà s’hi van coure les pantalles tàctils, la tinta electrònica dels ebooks o el Guitar Hero. Però també la cultura dels laboratoris de fabricació digital: una xarxa global de tallers locals on s’hi poden fer servir màquines industrials de l’era digital que abans només eren a l’abast de les grans empreses.

 

«S’ha de potenciar l’educació i la formació dels més petits en les disciplines STEAM.»

 

Quan Mariona A. Cíller amb 21 anys i sense encaixar massa al nostre sistema educatiu va marxar als EUA no va trigar a descobrir el MIT i una de les seves filosofies més interessants, que s’ha emportat cap aquí en tornar: la de potenciar l’educació i la formació dels més petits en les disciplines STEAM (les sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques). I aquí és fonamental subratllar la importància de les arts en aquesta equació científica que ens pot il·luminar el camí. La idea és acabar amb la vella (i artificial) separació entre ciències i lletres, aportant creativitat i diversió a la manipulació de la tecnologia, a la programació, a la robòtica, a la fabricació digital.

 

 

Des de Soko Tech, la seva antiga fàbrica de xocolata situada al barri de Sant Andreu de Barcelona, o en centres com ara CosmoCaixa, la Mariona ensenya els més petits a familiaritzar-se amb la tecnologia i organitza esdeveniments referents en aquest nou sector de la creativitat i la innovació com la gran cita anual de l’univers maker, la Maker Faire Barcelona, o les conferències sobre educació STEAMconf promogudes pel programa EduCaixa de l’Obra Social.

 

«Només si som capaços de canviar la forma en què els nens veuen el món, aconseguirem millorar-lo.»

 

En l’última edició d’aquestes conferències ha participat Linda Liukas, programadora finlandesa i autora de Hello Ruby, un llibre que ensenya als nens a programar a partir d’històries i jocs. Linda Liukas defensa que “només si som capaços de canviar la forma en què els nens veuen el món, aconseguirem millorar-lo, i la programació és una eina essencial per entendre aquest món”. Ella té clar que el model educatiu és el primer que s’ha de repensar. “No s’ha d’ensenyar els nens a memoritzar dades, sinó a fer bones preguntes. I la forma de motivar-los és a través del joc, la resolució de problemes i l’autoexpressió”.

La transformació digital del món passa per un canvi cultural. Si mesurem els nostres èxits (i els de la nostra societat) amb indicadors quantitatius estem condemnats al fracàs. La nostra alfabetització digital acaba de començar, i no va només d’aprendre a escriure i llegir els nous llenguatges. També va d’aprendre a adaptar-nos, pensar i fer. Cal jugar i experimentar. Cal acostar les noves eines digitals a tota la societat i promoure la intel·ligència col·lectiva. Tenim molts reptes per endavant i en alguns anem ben encaminats. Només es tracta de fer un canvi de xip: ser més conscients, aprendre sempre i sobretot ensenyar a les futures generacions que el món no és un absolut immutable. Que el poden modelar i millorar gràcies a la tecnologia. I que han d’agafar les regnes del seu propi destí per dissenyar el futur tal com els agradaria viure’l.