T’imagines que tots els habitants d’Alemanya haguessin de fugir de casa buscant un futur millor? Doncs aquest és, més o menys, el nombre de refugiats i desplaçats que hi ha arreu del món: gairebé 80.000.000 de persones, una xifra que mai no s’havia assolit. No obstant això, milers d’organitzacions que operen en una gran xarxa mundial treballen dia rere dia per garantir el dret d’asil i assegurar unes condicions de vida dignes per a aquestes persones. Així, en un moment en què s’ha evidenciat que junts podem aconseguir coses increïbles, la Fundació ”la Caixa” dona suport al repte número 17 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, perquè s’estableixin aliances sòlides entre les organitzacions internacionals, ciutadania, estats i empreses que permetin construir, junts, la societat que tots mereixem. Perquè el món necessita les persones. I les persones necessiten el món.                     

I per conèixer de prop les aliances que s’han dut a terme en la comunitat internacional, parlem amb tres grans experts a sumar esforços: Sophie Muller, representant a Espanya de l’Alt Comissionat de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR); Ariadna Bardolet, directora del departament de Cooperació Internacional de la Fundació ”la Caixa”, i Francisco Rey, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

Segons l’ACNUR, hem assolit el rècord de persones refugiades i desplaçades al món. On es concentra principalment aquesta problemàtica?
Ariadna:
És una xifra sense precedents. Els conflictes a Síria, Sudan del Sud o Somàlia són els que han provocat més desplaçaments. Tot i que, sens dubte, una de les crisis recents més importants ha estat la de Veneçuela.

Francisco: Si ens referim a les persones que traspassen les fronteres d’un país per demanar asil, els casos més greus continuen sent Síria, Afganistan, Myanmar o Somàlia. Si analitzem els desplaçaments interns forçats, veiem casos especialment alarmants a Colòmbia o Sudan del Sud.

Sophie: Els països receptors acostumen a ser limítrofes dels països dels quals fugen els refugiats o amb enllaços entre ells. En alguns, a causa del volum de sol·licituds d’asil que reben i les capacitats d’acollida del país d’asil, es creen camps de refugiats, que estan sota la responsabilitat de les autoritats. Des de l’ACNUR estem presents i treballem per garantir la protecció física i social de les persones.

 

Retratos de Ariadna Bardolet, Sophie Muller y Francisco Rey

 

I quina és la vostra funció?
Francisco:
En el nostre cas, duem a terme projectes de recerca, formació o assistència tècnica amb diverses ONG. De fet, publiquem un informe anual amb Metges sense Fronteres. Ara estem treballant perquè s’augmentin els fons de la cooperació espanyola dedicats a la crisi de la COVID-19.

Sophie: L’ACNUR va néixer després de la Segona Guerra Mundial, per protegir els refugiats i donar suport als estats per implementar les seves obligacions internacionals amb les persones desplaçades de manera forçosa. Actualment estem presents en 134 països i treballem per protegir i per trobar solucions duradores a les necessitats de protecció internacional, que tradicionalment són tres: ajudar-los a tornar a casa quan ho vulguin fer; ajudar-los a integrar-se en el país d’asil, perquè creiem que és molt important que se sentin integrats; i en els casos més greus, ajudar-los a reassentar-se en un tercer país. No obstant això, també hi ha solucions híbrides.

Ariadna: L’any 2017 vam posar en marxa, juntament amb l’ACNUR, el projecte Mom, de lluita contra a malnutrició infantil als camps de refugiats d’Etiòpia. Aquest programa inclou diverses accions, no tan sols adreçades als nens, sinó també a canviar els hàbits de les mares. Així, hem reduït un 57 % la desnutrició global aguda en alguns camps i hi ha un 75 % menys de mortalitat infantil als camps de Gambella. En total, més de 138.000 nens i més de 23.000 dones embarassades i lactants s’han beneficiat del projecte aquest últim any. També estem introduint noves tecnologies que ajuden a fer passos importants, com Last Mile Mobile Solutions, un registre digital dels refugiats que millora la rapidesa en la distribució de l’alimentació.

Per què són importants les aliances en la cooperació internacional? Ho són encara més en una situació de pandèmia com l’actual?
Francisco: Vivim en un únic planeta. Els problemes que es produeixen en un país poden generar conseqüències en un altre. I crec que aquesta crisi ha palesat més que mai la necessitat de la cooperació internacional: si no hi ha solucions per a tothom, aquesta pandèmia o d’altres tornaran. A més, la coordinació dels recursos és fonamental i això ha generat que hi hagi una agència pròpia a l’ONU, a banda de l’ACNUR: l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris. Així, es poden evitar ineficiències que són intolerables quan estem parlant de vides humanes afectades per desastres, conflictes o altres situacions.

Sophie: A l’ACNUR, que parteix de diversos fòrums de coordinació, donem impuls a la col·laboració entre països i organitzacions per ajudar els estats acollidors, ja que la responsabilitat no ha de recaure en un sol país. Així ho estipula la Declaració de Nova York i el Pacte Mundial sobre Refugiats. I posa a la seva disposició tot el que sigui possible per ajudar a coordinar aquests esforços.

Ariadna: fa més de 20 anys que treballem en cooperació internacional en col·laboració amb entitats i organismes internacionals amb una llarga experiència sobre el terreny. La nostra missió és posar a la seva disposició tant recursos econòmics com coneixement i sumar esforços per incrementar la solidaritat i la sostenibilitat dels programes.

Creieu que el fet que existeixi l’ODS 17 ens recorda la importància de treballar units, sobretot quan hi ha en joc vides humanes?    

Sophie: Per exemple, si parlem de la situació de Veneçuela, i dels 4.000.000 de persones que s’han desplaçat d’aquest país, treballem amb la Unió Iberoamericana de Municipalistes (UIM), amb els països de la regió i amb els països donants. És important sumar esforços i treballem braç a braç amb els estats, la societat civil (que és un actor fonamental) i el sector privat.

Ariadna: És importantíssim treballar aliances, així ens ho recorden els ODS, i en concret el número 17 insta els països a treballar en col·laboració per no deixar ningú enrere. I també és molt important treballar amb humilitat, aprenent els uns dels altres, saber escoltar les persones que atenem i sumar esforços entre tots per aconseguir una societat més justa.

Francisco: Està molt bé que s’inclogués l’ODS 17, que en realitat és tranversal a la resta, per remarcar la importància de les aliances entre els actors que tenen interès en el desenvolupament. Però crec que els països desenvolupats no arribem a entendre la gravetat d’aquesta crisi. A Europa ens en vam adonar quan van arribar molts refugiats a Turquia i Grècia. Tots els informes diuen que, en el futur, hi haurà desplaçaments derivats també del canvi climàtic i de crisis econòmiques. I crec que és important que ciutadanes i ciutadans europeus siguem conscients del que ens arribarà.

 

*Si vols col·laborar perquè els nens refugiats i les seves mares rebin els elements bàsics per a una vida digna, fes clic aquí.