Creure en les persones, en la capacitat que tenen per créixer, treballar i superar adversitats, creure en un futur millor i en una societat més saludable, es creure en la recerca. Avui expliquem el cas d’Almudena R. Ramiro i Francisco Sánchez, dos investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC) que, gràcies a l’ajuda de la convocatòria de recerca en salut de ”la Caixa”, han pogut fer un pas més en l’anàlisi del sistema immune. Aquesta és una de les històries, de compromís i il·lusió, que inspira la nova campanya de la Fundació que té com a lema: Nosaltres en diem ”la Caixa”.

La màxima de Johan Cruyff segons la qual la millor defensa és un bon atac va donar peu a una manera revolucionària de jugar al futbol, però, en el fons, estava carregada de sentit comú. Amb el futbolista i entrenador holandès no vam trigar a veure que defensa i atac es poden inserir perfectament en el mateix moviment i que han d’estar íntimament lligats per alimentar-se i assolir el màxim de les seves capacitats.

 

 

Almudena R. Ramiro i Francisco Sánchez no podrien estar més lluny dels enormes estadis de futbol: el seu fort és observar el que és immensament petit, concretament el comportament de les cèl·lules del sistema immune.

Els dos investigadors comparteixen la mateixa fascinació per com funciona aquest fabulós sistema de cèl·lules, capaç de llançar una resposta tan ben orquestrada que permet repel·lir les amenaces fins i tot abans que ens adonem que ens han atacat: “La major part de les infeccions són subclíniques, no donen senyals de vida senzillament perquè el sistema immune ja s’ha encarregat d’eliminar-les. Només ens adonem de les que el sistema immune no ha pogut contrarestar”, assegura el Francisco.

Però, hem arribat al màxim aprofitament del sistema immune? Aparentment, no, i les recerques que es duen a terme al CNIC podrien tenir conseqüències fonamentals tant en el diagnòstic com en el tractament de les malalties cardiovasculars.

“Quan es produeix una obstrucció de les artèries, es crea un tap que impedeix que la circuli la sang”, ens aclareix l’Almudena. “És el que anomenem una arterioesclerosi i un dels problemes és que no presenta símptomes.” El plantejament de l’Almudena i el seu equip és innovador: quin paper poden tenir el sistema immune i els anticossos a l’hora de detectar l’arterioesclerosi? “Els anticossos ens poden ajudar no només a trobar biomarcadors que ens alertin que s’ha produït una acumulació de placa a les artèries sinó que, fins i tot, ens poden portar a trobar noves solucions terapèutiques. Gràcies a l’ajuda de ”la Caixa” esbrinarem si podem aprofitar el sistema immune en el tractament de les malalties del cor.”

La recerca del Francisco també passa per aprofitar més el sistema immune per fer front a les agressions exteriors. “Al meu grup fa anys que estudiem la comunicació de les cèl·lules i com es desxifra el llenguatge de les cèl·lules a nivell molecular. Es van enviant missatges, cèl·lula a cèl·lula de manera que quan es detecta un virus, per exemple, canvien el seu programa genètic. La nostra recerca se centra a veure com es poden modificar aquestes cèl·lules per preparar-les davant de qualsevol patogen.”

Per dur a terme aquesta recerca cal estudiar prèviament els senyals que s’envien les cèl·lules i els mecanismes que els permeten preparar-se les unes a les altres per donar la resposta més eficient possible, i allà és on intervé l’ajuda de ”la Caixa”. “El nostre objectiu és disposar d’un tipus d’eina farmacològica o de bioenginyeria que ens permeti potenciar el sistema immune davant de qualsevol microorganisme que causi malaltia.”

La importància d’aquestes recerques és crucial no tan sols perquè les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Espanya, sinó també perquè obren tot un ventall de possibilitats en recerca. “Amb la ciència no se sap mai, una cosa et pot portar a una altra cosa, i és molt possible que aquest projecte acabi desembocant en un altre.”

 

Fotografia: Rita Puig-Serra