Escriure la primera paraula d’una novel·la o escollir el primer color per començar un quadre és sempre un acte de valentia. El jove Galder Sasía del col·legi La Salle de Bilbao, guanyador del premi Repte Emprèn 2017 que concedeix el programa Joves Emprenedors d’EduCaixa, ho sap prou bé. Aquell any va sobrevolar l’Atlàntic, juntament amb 23 estudiants més d’escoles i instituts de tot el territori, per perfilar un prometedor projecte que havia començat a la classe. Allà va conèixer una altra manera de treballar i, sobretot, altres maneres de pensar, en un lloc anomenat Silicon Valley.

A l’epicentre tecnològic del món, els equips d’estudiants van descobrir una nova manera de veure la innovació. Millor que ho expliqui Galder directament: “Jo pensava que la gent creava o innovava únicament per donar resposta a una necessitat econòmica… i no és així. Allà la gent destina el temps lliure als seus projectes: les seves aficions són crear solucions úniques a problemes que detecten en l’entorn, i la seva motivació és al·lucinant”.

 

 

A aquest noi de Bilbao també li va sorprendre que la gent “no portés vestits elegants” i que gairebé mai no tinguessin horaris fixos. “Em va impressionar com gestionaven el temps, en funció dels objectius i les responsabilitats que tenien. Era una manera d’anar feliç a la feina!”, explica, loquaç. Entusiasmat per l’ambient, les xerrades a les universitats, els passejos pels parcs naturals i les reunions amb altres emprenedors, Silicon Valley va ser per a Galder i els seus companys un accelerador de coneixements, de la mateixa manera que ho és per a les empreses que hi operen. “En una de les xerrades vam haver d’improvisar un projecte en pocs minuts i em vaig inventar una mena d’aplicació per comprar regals als familiars amb filtres d’Instagram”, explica Galder amb humor.

Li va canviar la vida aquest viatge? “Sí, vaig decidir que si el projecte de moment no es podia convertir en la meva feina i m’hi havia de posar en les estones lliures, ho faria”. Així doncs, després d’acabar el viatge formatiu, ha donat continuïtat a la seva idea, Feeling Cells, basada en l’aprofitament de la calor que generen, per exemple, les cuines industrials i les sales de calderes per alimentar generadors fets amb cèl·lules Peltier. “Aquestes cèl·lules ens permeten produir electricitat renovable a partir de l’efecte termoelèctric que altrament es desaprofitaria”, explica Galder.

Per ara, ell i el seu col·lega Gorka Lombardero, que es va unir al projecte més tard, ja han aconseguit un minigenerador de 40 x 20 cm amb 18 cèl·lules Peltier que pot carregar un telèfon mòbil connectant-lo a una calefacció. No obstant això, aspiren a projectes més ambiciosos, com recobrir de cèl·lules Peltier la campana extractora d’una cuina per alimentar, per exemple, l’energia de la nevera. Això sí, Galder reconeix que encara és incapaç de calcular exactament la quantitat de vats que podrien arribar a aconseguir aquests generadors. “És que som nanos de 17 anys!”, exclama.

De tota manera, Galder ja ha arribat més lluny del que podia imaginar quan cursava ESO. Ja en aquell moment li va comentar a una professora la curiositat que tenia per les energies i així va ser com va descobrir les cèl·lules Peltier. Ara, a les portes de la universitat, té clar que es vol dedicar a l’enginyeria. És possible que el seu entusiasme el torni a portar a Silicon Valley, aquesta vegada per quedar-s’hi.

 

Text: Germán Aranda
Fotografia: Jone Albeniz