Art for Change ”la Caixa” premia projectes on el que és artístic i social es donen la mà per donar peu a experiències enriquidores a tots els nivells. L’Exchange Forum, on es presentaven els projectes seleccionats en la convocatòria del 2018 i es reunien artistes, creadors, gestors culturals i educadors socials per parlar sobre art i canvi social, es va convertir en un bullidor d’idees formidable. Des de l’inici, s’hi respirava una excitació especial. Les ganes de conèixer els projectes dels altres, de presentar els propis i, sobretot, de crear-ne de nous entre tots gairebé es podien palpar en l’ambient de CaixaForum Barcelona.

Va ser difícil no emocionar-se durant la conferència inaugural de François Matarasso. Aquest pioner de l’art comunitari, especialment a la Gran Bretanya, va donar el tret de sortida a la trobada repassant una carrera que és com un resum de tot el que pot aportar l’art comunitari en termes socials, humans i artístics.

 

Entre els projectes de què ens va parlar hi havia la performance que va fer per commemorar el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial: desenes de voluntaris es van vestir de soldats de l’època i van deambular durant dotze hores per una estació de trens, cantant una cançó que entonaven els soldats britànics durant el conflicte i lliurant a qui se’ls acostava una targeta amb les dades d’un soldat que va morir durant la batalla. Un altre dels projectes que va presentar va ser el llibre col·lectiu I Remember: Leicester, en el qual va recollir els escrits d’un grup de persones grans al voltant de la seva memòria personal. En tots aquests projectes vam veure l’essència autèntica i tot el valor de l’art comunitari: la capacitat per emocionar els altres i, al mateix temps, tot el seu poder alliberador i expressiu.

El dia següent, sota la batuta entusiasmada de Joan Roma, va començar la presentació dels projectes premiats. Tot i la immensa varietat de plantejaments i objectius, els 18 projectes transmetien la mateixa il·lusió i confiança en el poder emancipador de l’art comunitari.

LOVE, per exemple, és una obra de teatre protagonitzada per persones amb diversitat funcional que neix de les respostes que van donar a la pregunta: “Què és l’amor?”. A partir d’aquest plantejament, van aflorar qüestions d’amor, desamor, sexe i comunicació en una obra de la qual els autors surten “amb uns centímetres més”. Ens ho explica Claudia Cedó, psicòloga i dramaturga que ja porta 13 anys al capdavant d’Escenaris Especials treballant amb aquest col·lectiu a través del teatre. “L’important és que s’enduguin les eines del teatre a la vida diària i guanyin en autoestima, en coneixement de si mateixos i en capacitat per expressar-se. Crec que aquesta funció és tota una sortida de l’armari per a les persones amb diversitat funcional”.

La iniciativa Músicas memorables també va sorgir d’unes preguntes: “Quines cançons recordem?”, “Quines músiques ens representen?”. La idea inicial del projecte, que coordina l’agrupació Hablar En Arte, era rescatar “les cançons que ens uneixen en la diversitat”, va explicar Flavia Introzzi. Tot va començar amb unes trobades amb col·lectius que tenien un dèficit de representació en els mitjans hegemònics (persones grans, feministes, activistes socials, LGTBI…) i va culminar en uns laboratoris de creació sonora a partir del material que havien recollit els diferents grups. Segons Flavia Introzzi, “el més interessant va ser compartir aquests processos de creació entre tots”.

L’expressió artística és una eina incomparable per bastir ponts entre cultures, així que l’artista xinesa establerta a Madrid Xirou Xiao va decidir organitzar tallers de dansa i performance a la capital espanyola per enderrocar els murs que a vegades separen la comunitat d’origen xinès dels autòctons. Poc després va arribar Aquario BCN, que Xirou, amb la seva sòcia Elena Nieto, va portar a la ciutat comtal amb la complicitat de l’il·lustrador català Miguel Gallardo i el suport d’Art for Change ”la Caixa”.

Després de presentar els projectes seleccionats, Joan Roma va encoratjar els participants a proposar temes en relació amb l’art comunitari. A partir d’aquí es van organitzar diàlegs en què es van poder intercanviar idees, dubtes i nous camins en la creació. L’art comunitari, per definició imprevisible, obre portes que ni tan sols sabíem que existien. Esperem no trigar a veure com les comunitats s’apropien de les noves idees que van sorgir en aquesta jornada per al progrés personal i el de la societat en general.

 

Text: Raúl M. Torres
Fotografia: Laia Sabaté