El 8 de setembre del 1981, totes les cases del poble sard d’Ulassai van quedar unides a una muntanya per un mateix fil de color blau cel. Va ser idea de l’artista italiana Maria Lai, que buscava crear una escultura social, oberta a la terra i a les persones. Anys més tard, el 2002, una duna de 500 m de diàmetre es va moure de lloc, —sí, ho has sentit bé!—, gràcies a 500 persones que van agafar una pala i es van embarcar en aquesta missió amb l’artista belga Francis Alÿs. I és que l’art, quan surt dels museus i es capbussa en el món, és capaç de moure muntanyes i crear comunitats on abans no n’hi havia. És capaç, en definitiva, de provocar canvis. Així ho demostraran, al llarg d’enguany, els 18 projectes seleccionats en l’última convocatòria del programa Art For Change de l’Obra Social ”la Caixa”.

 

Musa: música accessible per trencar barreres invisibles. Fundació Phonos (Barcelona)

Una cançó que tothom ha versionat és Yesterday, dels Beatles. Tant, que s’ha fet un forat al Llibre Guinness dels rècords justament per aquest motiu. S’ha reinterpretat al piano, a la guitarra i… a la mirada. Sí! Hi ha una versió de la cançó tocada amb els ulls. I tot, gràcies a Eyeharp, un software que permet a les persones amb mobilitat reduïda compondre i tocar música a través d’un sensor que capta els moviments dels seus ulls. Aquesta serà una de les interfícies musicals que els participants del projecte Musa aprendran a fer servir. Organitzat per la Fundació Phonos, vol demostrar que la música no té límits i que avui dia no cal tocar un instrument amb les mans per ser Lennon o McCartney. Així, durant un any, músics professionals i persones amb dificultats motores compondran temes que mesclaran instruments tradicionals i tecnologia. El resultat es podrà escoltar en un concert en què potser fins i tot descobrirem els propers Fab Four. No se sap mai…

 

Finestra Inclusiva 2018. La Finestra Nou Circ (València)

Encara queden llocs en els quals tot sembla possible, llocs en què la fantasia i el joc regnen per sobre de totes les coses. El circ n’és un. Per això, els seus colors, les seves acrobàcies impossibles i personatges insòlits han fascinat generacions senceres i han envaït des dels quadres de Seurat fins a las pel·lis de Fellini i les històries de Jules Verne. Ara, gràcies a l’associació La Finestra Nou Circ i el seu projecte Finestra Inclusiva 2018, persones de diferents col·lectius minoritaris podran fer el salt i entrar de debò en l’imaginari circense. La iniciativa es durà a terme en tres ciutats de la Comunitat Valenciana i farà servir el circ i els seus valors (el treball en equip, la imaginació, la creativitat) per apoderar nois en risc d’exclusió social, persones amb discapacitat i persones amb problemes d’addicció. Que comenci l’espectacle!

 

 

Nexes. Idensitat (Barcelona)

Abans que entréssim de ple en l’era digital, connectar-se no volia dir tant activar el 4G o el wifi al mòbil com unir dues coses, llocs o persones. I crear connexions és justament el que busca la iniciativa Nexes, impulsada per l’associació d’art contemporani Idensitat. En aquest cas, els barris propers al riu Besòs de Barcelona seran els llocs; i els artistes Xeito Fole, Fito Contesa, Nuria Güell i Levi Orta, les persones, que treballaran amb diversos col·lectius veïnals sobre la noció de “precarietat”, com aquesta precarietat pot ser un límit entre les persones i com l’art pot fer que deixi de ser-ho. Xerrades en escoles, residències artístiques, seminaris i treballs visuals serviran per crear tota una xarxa de peces artístiques en què les persones i el territori sempre siguin el centre.

 

El cos es cola. ConArte Internacional (Girona)

Es més difícil trobar aigua al mar que fer que una persona s’estigui quieta quan “Let’s Dance” de David Bowie comença a sonar. El ball porta alegria per allà on passa, i aquesta raó hauria de ser prou perquè estigui molt més present a les nostres vides. Treure la dansa dels contextos típics (ja siguin escenaris o bars) i portar-la a les aules és precisament l’objectiu que persegueix El cos es cola, una iniciativa de l’associació ConArte Internacional. Gairebé un centenar d’estudiants de secundària coneixeran, així, el llenguatge de la dansa. Aprendran a desinhibir-se, a expressar-se només amb el cos i a relacionar-lo amb imatges: una de les primeres activitats consisteix, de fet, en què un artista treballi amb ells el llenguatge visual contemporani i la interpretació d’imatges. El resultat serà una peça escènica que barrejarà dansa i audiovisuals, i que s’estrenarà a finals del 2018. Put on your red shoes and dance the blues!