Charles Darwin va ser considerat pels seus mestres com “un noi amb un intel·lecte per sota de la mitjana”. El seu pare volia que fos metge, però tampoc no semblava servir per ser-ho. Aleshores, va ser un inútil? La història demostra que no. Només va trigar a trobar la seva utilitat. Doncs aquest és el cas de les proteïnes dúctils, descartades durant anys pels científics per considerar-les rares, que ara són clau en malalties com el càncer o l’Alzheimer. Perquè tothom en pugui conèixer la gran importància, La Ciència al teu Món juntament amb la Dra. Inmaculada Yruela ha creat l’espectacle interactiu de dansa i ciència Molecular Plasticity, que es presenta durant la Setmana de la Ciència a CosmoCaixa.

La Ciència al teu Món neix de la investigadora evolutiva Josefa González i el comunicador científic Roberto Torres. La meta que tenien era crear un col·lectiu d’artistes, investigadors i professionals de la comunicació capaç de promoure entre la gent el raonament crític i el respecte per l’evidència. I van buscar-ne la fórmula. “Hi ha molt d’art inspirat en la ciència, però no necessàriament és divulgació. Nosaltres, en el cas de Molecular Plasticity –projecte finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia en col·laboració amb el govern d’Aragó i CosmoCaixa—, busquem oferir conceptes clars mentre tu gaudeixes d’una performance”, ens explica el Roberto.

 

 

Tot va sorgir a les Jornades de Divulgació Innovadora de Saragossa 2016, quan se li va acostar Inmaculada Yruela, investigadora del Grup de Biologia Computacional i Estructural de l’Estació Experimental d’Aula Dei (CSIC). “Em va parlar de les proteïnes dúctils, unes molècules que hi ha en plantes i animals que, per la irregularitat i el desordre que presenten, havien estat pràcticament descartades pels investigadors”. Fins no fa gaire se sabia ben poca cosa sobre el potencial d’investigació que tota aquesta flexibilitat i diferència els conferia i sobre el paper important que tenien en molts processos de desenvolupament i adaptació en organismes, claus per entendre processos implicats en el càncer, el Parkinson i l’Alzheimer.

“Li vaig dir que podíem crear alguna cosa fent servir el leitmotiv ‘Ser diferent no és un inconvenient’ i li va semblar genial”, explica el Roberto. I així van començar a concebre un espectacle que permetria actualitzar la societat sobre tot un canvi de paradigma científic en la biologia molecular, destacant la tasca de la investigadora Inmaculada Yruela com a role model de la dona en ciència. Alhora, el missatge que, com en el cas d’aquestes proteïnes, ser diferent no té per què ser res dolent “és un missatge molt útil per afrontar problemàtiques socials com l’assetjament i la segregació escolars”, apunta el Roberto.

A partir del contingut científic desenvolupat per Yruela, el Roberto va crear el guió i l’equip: va triar Laia Mora per ser la ballarina, va contactar amb Sebastián Jara per al desenvolupament tecnològic i va encarregar a Pablo Volt la música, in crescendo, amb ritme, baix, trompetes i sintetitzador. El resultat és una peça multisensorial i envoltant en tres parts. A la primera, s’expliquen conceptes bàsics sobre les proteïnes. A la segona, es parla del desordre i la raresa per introduir les proteïnes dúctils. I la tercera part “és una recapitulació del que s’ha après. Es planteja un problema i algunes persones pugen a l’escenari i interactuen amb l’atrezzo que fa servir la ballarina en la seva interpretació –unes boles, que representen l’estructura, i uns tubs, la flexibilitat–, formant molècules amb dos tipus d’aminoàcids per resoldre-ho”, explica el director artístic del xou.

El Roberto no pot estar més content: “Hem aconseguit una performance visualment molt agradable que fa aprendre de manera diferent. I estem divulgant dades que ni tan sols la comunitat científica gairebé no coneix! Parlem des dels aspectes bàsics de les proteïnes fins al que se n’ha descobert més recentment. Si ho entens tot, perfecte. Si només t’ha despertat la curiositat, genial. Ara ja saps que allà a fora hi ha tot un món per descobrir”.

 

Fotografia: Clara de Ramón y  D+i/Carlos Muñoz