La imatge de 40 dones de diferents cultures ballant en un paratge natural com la platja dels Genovesos, en ple Parc Natural del Cap de Gata, no és habitual. Els caps de setmana es reuneixen per assajar les coreografies que després es gravaran per a “Cos, dona i medi ambient”, un projecte que, amb el suport del programa Art For Change ”la Caixa”, els permet estrènyer llaços però, sobretot, tancar la bretxa que hi ha al seu voltant.        

En aquest indret d’una bellesa gairebé paradisíaca conviuen els estiuejants i els turistes que descansen a la platja amb persones que treballen, gent local i un gran nombre d’immigrants, en una de les zones tradicionalment més pobres d’Espanya. Feia temps que a la Carmen Vilches li havia cridat l’atenció el contrast que suposava passar d’un món a l’altre, tan fort que el qualifica de “surrealista”, i es feia evident que calia fer-hi alguna cosa, així que va decidir posar fil a l’agulla i començar a treballar persona a persona.

 

 

El 2013 la Carmen i altres companyes van crear la Compañía Danza Vinculados amb el propòsit de fer servir la dansa com una forma d’inclusió social. Des d’aleshores, l’entitat no ha parat de créixer, i ara treballen fins en tres línies diferents i complementàries: formació, creació i dansa professional.

A l’hora de plantejar-se un projecte per pal·liar aquesta bretxa entre dones d’aquí i d’altres països, la Carmen de seguida es va adonar que l’eina havia de ser el videoart, i va idear un projecte en el qual dones de tots dos costats ballessin juntes per construir una nova realitat. Un cop esbossada la idea, van aconseguir el suport d’Art For Change, el programa de ”la Caixa” que incentiva la cultura com a eina de millora social. I aleshores ja només faltaven les protagonistes del projecte.

Moltes alumnes de la companyia van veure el potencial del projecte i no van dubtar a fer un pas endavant. D’altra banda, es van trobar les portes obertes de la fundació CEPAIM, on van trobar dones més que disposades a col·laborar. Abans que haguessin acabat d’exposar el projecte, algunes, com la Marieta o la Naima, ja s’havien ofert voluntàries.

Buscaven alguna cosa que els obrís el seu món, i van trobar en aquesta experiència una transformació que va més enllà de l’aspecte creatiu i que incorpora també l’aspecte humà. La Marieta ho defineix amb una frase eloqüent: “Aquí he tornat a trobar una família”. Al grup que s’ha generat ja no hi ha diferència entre les immigrants i les dones d’aquí. Totes són participants, i la Carmen destaca que el projecte ha resultat d’allò més enriquidor, tant per a les unes com per a les altres.

 

 

*Coneix totes les històries de la campana Persona a Persona aquí.