La música desperta emocions i records, i mobilitza persones com poques coses a la vida. La prova, l’últim repte solidari que ha estat triat “Causa del mes” per la plataforma de micromecenatge migranodearena.org i l’Obra Social ”la Caixa”. Creat pel club de fans de Pablo López per celebrar l’aniversari del cantant, el repte tenia com a objectiu recaptar fons per donar suport a la Fundació Pasqual Maragall en la seva encomiable lluita contra la malaltia d’Alzheimer. El reconeixement obtingut no podria ser més merescut: més de 700 persones es van sumar a la causa i la recaptació va superar els 11.000 €.

Miriam Subirana, presidenta del club de fans, ens explica que va decidir centrar-se en la Fundació Pasqual Maragall perquè la malaltia d’Alzheimer li toca molt de prop. “A la meva tieta li van diagnosticar amb tot just 51 anys, i veient tota la gent que hi ha participat, amb vivències personals similars a la meva, t’adones que la malaltia d’Alzheimer no és en absolut minoritària i que és molt necessari que es conegui la realitat d’aquesta malaltia”.

Que el pretext per recaptar fons hagi sorgit de la música no és baladí, ja que pot arribar a tenir un efecte realment balsàmic en qui pateix la malaltia d’Alzheimer. Com apuntava un estudi publicat fa un parell d’anys a la prestigiosa revista Brain, sembla que en persones amb la malaltia d’Alzheimer la regió del cervell on s’emmagatzema la memòria musical està substancialment més ben preservada en comparació amb altres.

 

 

“Acostumem a pensar en la memòria com la capacitat de recordar fets”, explica la Nina Gramunt, neuropsicòloga clínica de la Fundació Pasqual Maragall, “però hi ha molts altres tipus de memòria. Un n’és la memòria condicionada, que serien les vivències que hem associat a una emoció. Quan es reprodueix l’estímul que va generar l’emoció, aquesta emoció torna a sorgir de manera espontània”. És per això que, si se li demana a algú amb malaltia d’Alzheimer pels detalls del seu casament el més probable és que no sàpiga respondre, però si li posem la cançó que va sonar aquell dia probablement somriurà, s’emocionarà i fins i tot potser es posarà a ballar.

La qüestió és com es pot conèixer la banda sonora vital d’algú que gairebé no recorda la seva vida? Aquest va ser precisament el punt de partida de “Life Soundtrack: la banda sonora de la meva vida”, un projecte dut a terme el 2018 per la Fundació Pasqual Maragall juntament amb estudiants de batxillerat d’un centre de Sabadell i el Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. Amb les dades biogràfiques recollides a través d’entrevistes a persones amb la malaltia d’Alzheimer i als seus familiars, els estudiants van crear una playlist personalitzada per a cada pacient, gràcies a un algoritme desenvolupat per l’equip de la Pompeu Fabra.

Seguidament, van observar quins efectes tenien aquestes cançons en les persones amb malaltia d’Alzheimer. “El Diego, un dels participants, estava sempre mig adormit per la medicació que premia. No aconseguíem trobar cap cançó que l’emocionés, res que provoqués cap reacció”, recorda la Nina. “De sobte, revisant el seu perfil, vaig tenir una intuïció. “Poseu Paquito el chocolatero”, vaig dir als nois. Va començar a sonar i el Diego es va animar de cop, somrient d’orella a orella i seguint el ritme picant de mans. Va ser increïble!”

A més, resulta que la vida està plena de casualitats: una de les participants de Life Soundtrack havia estat precisament la tieta de la Miriam. “Quan hi parles potser no et sap dir què ha esmorzat, quan va néixer o quina edat té. Però quan estem veient Pasapalabra a la tele i hi posen cançons, se les sap totes! És al·lucinant veure com amb tot just dues notes és capaç de recordar les cançons de la seva vida”, explica la presidenta del club de fans.“La música ens ajuda moltíssim a tota la família a poder passar bones estones amb ella”.

Tots aquests exemples ens ensenyen que en algun lloc del cervell de la persona que té la malaltia d’Alzheimer l’emoció associada a un moment feliç continua tan viva com el primer dia. Només cal buscar un camí alternatiu per arribar-hi. Només cal trobar la cançó adequada.

 

Text: Patri di Filippo
Il·lustració: María Herreros