El nostre planeta és com un aquari, però en gran: un espai limitat en el qual coexisteixen milions d’éssers, de vegades en harmonia, altres vegades des del conflicte. I per reflectir les tensions i distensions pròpies de la convivència intercultural neix el projecte artístic comunitari Aquari Barcelona, una de les iniciatives seleccionades a la convocatòria 2018 del programa Art of Change ”la Caixa” que ha aconseguit unir persones de diferents cultures a través de les anomenades “arts vives”.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la paraula aquari com un “dipòsit d’aigua, generalment amb parets de vidre, on hom té animals i plantes aquàtics vius”. Però cada vegada que l’Elena observa el que té a casa, hi veu una altra cosa. “És una metàfora del món: un espai on coexisteixen espècies diferents. De vegades hi ha conflictes, altres vegades viuen en harmonia; és un ecosistema molt delicat, l’equilibri del qual depèn de les atencions que s’hi dediquin”.

 

 

Elena López Nieto és creadora de MOVE: arte para todos i una de les impulsores del projecte Aquari Barcelona, seleccionat pel programa Art of Change ”la Caixa” i creat per fomentar la integració i el diàleg de la comunitat xinesa amb els seus veïns a través de les “arts vives”, que hibriden la dansa i la performance. O, almenys, així es va concebre al començament.

El projecte Aquario va néixer el 2017 al barri d’Usera de Madrid, un gresol de cultures on habita la comunitat xinesa més gran de la capital. L’Elena i l’artista xinesa Xirou Xiao van ser les encarregades de cloure els actes de celebració de l’any nou xinès amb una performance protagonitzada per dones de diferents edats procedents del gegant asiàtic juntament amb joves d’orígens diversos d’una escola de la zona. “Vam voler descobrir els punts de trobada entre elles i els joves per mitjà dels jocs. Això ens va dur a constatar que tots juguem al mateix, però hi posem noms diferents”, explica l’Elena. “A més, vam tenir l’oportunitat de parlar molt amb les dones xineses. Ens van explicar la seva història, com havia estat la seva vida. Va ser una vivència molt especial, per a nosaltres i per a elles. Aquelles dones no havien estat mai en una escola a Espanya”, recorda la Xirou.

L’èxit del projecte a Madrid va despertar l’interès de l’experta en art comunitari Eva García, que els va demanar que repliquessin la iniciativa a Barcelona. Així doncs, l’Elena i la Xirou es van traslladar a la capital catalana per crear un nou Aquari. Aquesta vegada, el projecte es va focalitzar als barris del Fort Pienc i la Sagrada Família i la zona de l’Arc de Triomf, on viu la major part de la comunitat xinesa de la Ciutat Comtal.

No obstant això, l’interès per la comunitat xinesa va atraure tot un ventall multicultural de persones que les artistes no van poder deixar escapar: de sobte, van cohabitar l’Aquari persones d’origen xinès, rus, taiwanès, africà i espanyol. “Això ens va fer replantejar-nos el projecte”, explica l’Elena. “Vam decidir aprofitar el que cada persona aportava des de la seva individualitat. Al final, hi havia tanta diversitat que, per a nosaltres, era or pur. Vam entendre que, en aquesta ocasió, a Barcelona es parlaria de cultures”.

I va començar l’exploració. Van celebrar els primers tallers a la primavera, al Centre Cívic Sagrada Família i al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc. Després, la iniciativa va despertar l’interès de Transformadors – Casal de Barri del Fort Pienc, a les instal·lacions del qual, que s’havien obert el mes de setembre, s’hi va dur a terme la segona part dels tallers. Els artistes van començar a extreure les diferències individuals de cada participant i a convertir-les en material artístic, mentre que l’il·lustrador Miguel Gallardo capturava el procés amb el seu llapis. Tot això, recosit per una dramatúrgia perfilada amb amor i atencions, va donar forma a l’espectacle final, SIN, una creació de dansa contemporània i performance representada el 30 de novembre i l’1 de desembre passats a CaixaForum Barcelona. L’espectacle va permetre als assistents adonar-se que la diversitat és una font immensa de riquesa cultural i que, en essència, les persones no som tan diferents.

Però no és igual observar l’Aquari des de fora que viure’l des de dins: el procés de creació de SIN ha unit per sempre aquest grup heterogeni, i als participants encara els vibra la pell per la intensitat de l’experiència. “Em va agradar perquè vam treballar amb el cos. Comunicar-se amb el cosa és més difícil, perquè estem desconnectats”, diu l’Ilnur, un participant d’origen rus. “Primer vam haver de reconnectar amb el nostre cos, i després amb el del company. Això va generar un vincle molt profund entre nosaltres”.

Un vincle que ha inclòs l’Elena i la Xirou. Ara que ha acabat, fins i tot els costa deixar-ho anar. “Encara no estem preparades per acomiadar-nos de tot el que ha passat”, diuen. De fet, comenten que la intensitat i l’èxit del projecte han estat possibles, entre altres coses, perquè s’hi han dedicat al cent per cent durant els tres mesos de creació artística comunitària. “Hi hauria d’haver més iniciatives de suport a les arts, com el programa Art of Change ”la Caixa”. Normalment sempre estem enredades en 3 o 4 projectes alhora per poder viure. I n’hi ha molts que se’n van en orris perquè no tenen un ajut econòmic”, diu l’Elena.

A partir d’ara, l’Elena continuarà observant l’aquari de casa…, però amb el convenciment, aquesta vegada, que l’art comunitari té la capacitat de superar fins i tot la barrera més massissa de totes.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Rita Puig-Serra