Si preguntes als veïns d’Alacant quina és la zona menys agradable de la ciutat, la majoria et dirà que la del Cementiri. Cap autobús no hi passa de nit, els taxistes no hi volen entrar, els pizzers mai no hi arriben… Però aquesta situació de marginació té els dies comptats. Gràcies al projecte Asertos d’Arquitectura Sense Fronteres Llevant, seleccionat a la convocatòria d’Interculturalitat i Acció Social 2018 de l’Obra Social ”la Caixa”, els veïns assisteixen a tallers —per fer de paletes, fusters…— i reben materials de construcció amb els quals estan millorant les cases i el barri, aprenent un ofici i començant una vida més salubre, digna i plena de futur.

Quan Arquitectura Sense Fronteres Llevant va contractar el jove arquitecte Daniel Millor per portar a Alacant el que havia après durant cinc anys a la perifèria parisenca amb el projecte d’arquitectura social Quatorze, ho va tenir clar: “Si per algun barri havia de començar, era per aquest”. El seu pla: involucrar el màxim de veïns en les obres de millora de les cases i l’espai públic. “Nosaltres els aportem el material i el coneixement, però ells són els protagonistes i els que construeixen”, apunta.

 

 

Tot i que els veïns del Cementiri no només estan construint. Durant setmanes i amb l’equip del Daniel han estat diagnosticant els problemes i necessitats de la zona i dissenyant, en consens, les solucions que avui per fi es fan realitat. Així, si fa uns dies la parcel·la entre el Vial dels Xiprers i el carrer de la Mira era l’abocador il·legal de la ciutat, avui no hi ha les 10 tones de brossa que el cobrien i ja no sembla la mateixa. L’Àngel, el Joaquín i l’Alfonso hi han construït diversos bancs d’obra i fusta; la Pilar, l’Ana i la Sara han ajudat amb la zona enjardinada i de jocs; nens com la Dolors, l’Isabel, el Rafael i la María Perla han pintat un gran mur multicolor; i l’Antonio i l’Eugenio, amb l’ajuda de molts altres veïns, han aixecat noves xaboles de fusta resistent per al Gringo i la Paloma. “A la d’abans ens mullàvem quan plovia, ho sabia tothom”, explica el Gringo. A més, ara la zona estarà tancada perquè cap camió no hi torni a bolcar deixalles. “Estarem vigilant”, assegura el Ramón després de passar-se tot el matí netejant.

Fusteria, ofici de paleta, neteja, electricitat… Els múltiples tallers learning by doing que imparteixen professionals de cada sector compleixen una doble funció: possibilitar la reconstrucció participativa del barri i donar als veïns un impuls professional. “A la formació s’hi han apuntat unes 70 persones”, explica orgullós el Daniel, coordinador del projecte. “I, en total, hi ha uns 100 veïns involucrats. Tot i que cada dia n’impliquem uns 20, depenent de les competències que necessitem aquell dia”.

Fora de la parcel·la amb xaboles, a la zona de cases, l’Antonio, pare del Daniel i enginyer de telecomunicacions de professió, ajuda en les tasques de seguretat, com la reforma de cobertes i la rehabilitació elèctrica. “En general, les instal·lacions són molt precàries, no tenen quadres elèctrics o protecció”. Els cèrcols negres al voltant d’endolls i bombetes i algun incendi recent en donen fe. Però gràcies a aquests tallers, els accidents seran cosa del passat. Com diu Millor, “el més important és que el que es genera amb la formació, es queda al barri”.

“El moment que més m’ha impactat va ser el dilluns passat, el primer dia d’obres”, reconeix l’arquitecte. “No sabíem quanta gent vindria ni si serien aquí a les 8 h com havíem quedat. I no només es van presentar tots puntualíssims, sinó que en comptes dels 20 que hi havia apuntats, en van venir 43, es van quedar treballant religiosament fins a les 15 h (rebent una dieta de 40 euros i un entrepà) i encara n’hi va haver molts que es van quedar fins a les 20 h, voluntàriament, perquè volien que l’obra avancés. S’ha creat un ambient espectacular”.

El projecte Asertos, que va néixer el desembre del 2017 amb l’impuls de l’Obra Social ”la Caixa”, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Alacant, podria acabar d’aquí a 2 o 3 anys. Però al coordinador li agrada pensar que acabarà quan el barri estigui en unes condicions dignes i sense gent en una situació de precarietat extrema” i espera que voluntaris i micromecenes donin continuïtat al projecte. “Plantegem una metodologia participativa perquè tota aquesta intel·ligència col·lectiva —de tècnics, ajuntament, veïns d’Alacant, entitats privades…— segueixi generant un avenç any rere any”.

“Això serà un paradís”, assegura l’Antonio. “Amb molta alegria i molta energia positiva”, afegeix l’Ana. “El dia que el barri estigui perfecte ho celebrarem amb una gran festa”, avança la Pilar. “Tot i que després plorarem perquè no volem que marxin totes aquestes persones”.

 

Text: Ana Portolés
Fotografia: Alicia Pitaluga