L’ajuda material és indispensable, però de vegades necessitem sobretot algú que ens escolti. Amb aquesta doble ajuda, material i anímica, l’equip de La Merienda presta suport, des del 2013, a persones en risc d’exclusió amb la col·laboració de ”la Caixa”. Visitem el claustre de la Parròquia de la Concepció de Barcelona, on es reuneixen cada tarda, i parlem amb Martina Puga, presidenta de l’entitat.

“El primer que em va motivar per fundar La Merienda va ser veure tanta gent dormint al carrer, sola i desemparada”, explica la Martina. Arran d’un voluntariat pels barris de la ciutat, on va conèixer més de prop la realitat d’aquestes persones, la Martina es va adonar que la soledat era un problema generalitzat i que, per acabar amb els problemes de penúria econòmica, primer calia trencar amb la soledat. “En la major part dels casos, la soledat és fruit de problemes personals o de conflictes amb la família, i el que necessites aleshores és que algú t’escolti”. Així va ser com, seguint la seva forta vocació social, va decidir impulsar un projecte que s’ha convertit avui en un equip de persones que atén aquest col·lectiu àmpliament desatès.

L’aventura va començar amb un carretó d’anar a plaça que la Martina va començar a passejar pels comerços del barri en busca de productes de primera necessitat. La solidaritat dels comerciants i els veïns, i també el boca-orella, van fer la resta. “Al començament només érem quatre voluntaris i sis usuaris, però ara hi ha un grup de 120 persones que venen regularment a La Merienda, a més dels més de 50 voluntaris que hi participen cada setmana, aportant temps, calidesa i optimisme al projecte. Amb ells es forma una gran comunitat, una família que creix dia a dia.”

 

Meriendas para personas sin techo

 

Es tracta primer de compartir un cafè, una xocolata calenta o unes pastes per crear l’ambient propici a la conversa: “Prendre aquest cafè és clau per conèixer la persona i les necessitats que té.” Una vegada integrats en aquesta xarxa solidària, les persones amb problemes ja saben que no estan soles i que podran comptar no tan sols amb la xarxa de voluntaris de La Merienda i de ”la Caixa”, un dels socis més sòlids d’aquesta aventura, sinó que coneixeran altres persones en situacions similars: “Així poden compartir recursos, donar-se informació i ajudar-se els uns als altres. La nostra idea és donar-los prou autonomia perquè ja no ens necessitin”.

Francisca Reyes, una hondurenya de 54 anys, va anar a La Merienda després d’haver trucat sense èxit a moltes portes: “Estava en una situació molt precària i no coneixia ningú a la ciutat.” A la Francisca la van ajudar primer amb allotjament i menjar, i després a trobar feina. Però el que més recorda és “el cor tan gran” dels voluntaris a qui agraeix haver trobat una feina de mitja jornada que li ha permès iniciar una nova vida.

Per buscar feina, La Merienda té el programa Red Empleo, que ofereix cursos de formació i presenta ofertes de feina, i també el suport dels tècnics del programa Incorpora de ”la Caixa”. De començament d’any ençà, han aconseguit nou reinsercions laborals, sobretot en el sector serveis. I tot, gràcies a la feina en equip. Tot és gràcies a la Montse, la Genji i el John, que ajuden en la gestió de l’entitat, el material i les donacions, i que reben les persones que ajuden. És gràcies també al Miguel, la Julia i la Rebeca, treballadores socials. I és gràcies, per descomptat, a l’Emma i la Martina, encarregades de la inserció laboral i del treball en xarxa amb altres fundacions. La Martina també destaca el paper de ”la Caixa”: “A més de l’ajuda econòmica, l’aportació dels voluntaris i l’ajuda dels tècnics d’inserció laboral, cada setmana el Departament de Recursos Humans de la Fundació ens aporta coneixement i formació, i és una gran ajuda per a nosaltres”.

El perfil dels usuaris de La Merienda és molt variat i abasta totes les edats, des de joves que no aconsegueixen trobar la primera feina fins a jubilats que no arriben a final de mes amb les pensions. “Després hi ha les persones sense papers, afegeix la Martina, amb necessitats molt urgents, ja que no tenen recursos ni reben ajuda de les administracions. I també venen a nosaltres persones que estan buscant feina i necessiten formació i suport per tirar endavant, perquè estan passant per un mal moment arran d’una depressió personal i una cerca de feina inefectiva.” La Merienda és, en definitiva, un recurs obert a tothom, que no requereix cap derivació: “Qualsevol persona pot venir aquí a berenar i parlar amb nosaltres, tingui papers o no”.

Els avenços no són tan ràpids com tots esperarien, però l’actitud ja és una altra: “Al començament parlaven de la seva situació, de la soledat i de com n’estaven de malament, Però ara ja són converses amb un fil d’esperança, parlen d’ofertes de feina, de futur, confiant que un dia estaran millor i dirigiran la seva vida cap a un altre camí.” Un canvi de vida que haurà començat amb un cafè i una mà estesa.

 

Text: Raúl M. Torres
Il·lustració: Lorena Rivega