El segle XXI és, entre altres coses, el segle del soroll. Soroll físic i soroll mental. Se t’acumulen els e-mails, algú publica un nou story a Instagram, sona el telèfon, surt un nou podcast. Tot passa molt de pressa i t’has de mantenir al dia. No t’ho vols perdre. I tot això se suma a la resta d’obligacions habituals de la vida diària. Però, i si t’aturessis un moment? Que passaria res? I si un passeig amb bicicleta pugues fer-te sentir més relaxat?

Si últimament la frase que dius més és “no tinc temps” i si tot el que fas ho fas corrents perquè era per a ahir, benvingut al club dels estressats, del qual el 84 % de la població espanyola formem part. Però no tot són males notícies. Segons un estudi publicat fa poc a la revista mèdica BMJ Open per l’Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, podem reduir l’estrès de manera significativa amb una cosa tan senzilla com fer servir la bicicleta per moure’ns per la ciutat.

 

 

La inactivitat física constitueix el quart factor de risc més important de mortalitat a tot el món. Els experts en salut recomanen de 30 a 60 minuts d’activitat física diària, però el problema és que, si justament ens estressem per falta de temps, trobar una estona per fer esport es fa una mica complicat. La solució que proposa l’autora de l’estudiIone Ávila-Palencia, per augmentar els nivells d’activitat física inclou “canviar certs hàbits que ja tenim en el dia a dia”. Per exemple, anar en bici a la feina o a la universitat.

La investigació es va dur a terme mitjançant una enquesta telefònica a 788 persones, preguntant pels seus hàbits de transport al llarg d’un any. Es van classificar els participants entre els que utilitzaven la bici per anar a la feina o a la universitat i els que no, i entre els que se sentien estressats i els que no. Els resultats van concloure que els que es desplacen amb bicicleta almenys una vegada per setmana tenen un 20% menys de risc relatiu de patir estrès, i els que pedalegen quatre vegades per setmana, un 52% menys.

Amb tot, no es tracta simplement que tothom faci servir la bicicleta i prou: la ciutat ha de convidar a moure-s’hi. “La idea és tenir una oferta de mobilitat diversa que sigui tan saludable com sigui possible i una infraestructura que faciliti l’ús d’aquests mitjans de transport”, afirma Ávila-Palencia. Els responsables polítics són els qui han de promoure l’ús diari de la bicicleta. “Si dissenyes una ciutat per als cotxes, tindràs cotxes. I si dissenyes una ciutat per a les bicicletes, els vianants i el transport públic, tindràs una ciutat amb bicicletes, vianants i transport públic.” Així que ja ho saps: en comptes d’acumular boles antiestrès per tots els calaixos de casa, més val que facis un forat per a dues rodes.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra