Des de la investigació científica fins a l’alimentació, passant per la indústria o la producció d’energia sostenible, la biologia sintètica està obrint noves portes en una infinitat d’àmbits i encara és d’hora perquè ens fem una idea de les conseqüències que aquests avenços tindran en la nostra vida diària. El Centre de Regulació Genòmica i la Universitat Pompeu Fabra van organitzar, els dies 13 i 14 de juny, el cicle de conferències Synthetic biology. Engineering life for the medicine of the future. El cicle, que va tenir lloc a CosmoCaixa, es va centrar molt especialment en les aplicacions mèdiques, però també va abordar les qüestions filosòfiques i ètiques que es deriven d’aquestes noves tècniques. Parlem amb dos dels organitzadors de les jornades, Maria Lluch Senar i Marc Güell.

 Per al comú dels mortals, parlar de biologia sintètica equival poc menys que a parlar de màgia. Perquè la possibilitat de crear nous sistemes biològics en un laboratori ens sona més a pel·lícula de ciència-ficció que a una realitat tangible. Per sort, hi ha mortals tan poc comuns com Maria Lluch, biotecnòloga en el laboratori de disseny de sistemes biològics el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, i Marc Güell, investigador de la Universitat Pompeu Fabra, per aclarir-nos una mica les idees.

 

 

“Les pel·lícules han fet que hi hagi un gran escepticisme respecte de la biologia sintètica. És veritat que tenim les eines per modificar l’ADN d’humans, animals o plantes, però hi ha un gran consens sobre el que es pot fer o no”, ens diu la Maria.

La biologia sintètica és un camp emergent i encara és aviat per calibrar les immenses possibilitats que ofereix. D’aquí la pertinença d’organitzar jornades com aquest B·Debate, impulsat per Biocat i ”la Caixa”, per transmetre els avenços que s’han fet, principalment en medicina, gràcies a aquesta tecnologia, però també les perspectives que obre respecte de la nostra concepció del que és la vida.

“Amb el desxiframent de la seqüència del genoma humà, el 2003 vam aprendre a llegir la vida, i això va generar moltes expectatives. Però hi va haver alguna cosa de frustrant, perquè tampoc va suposar curar totes les malalties. Clar, després d’aprendre a llegir, encara havíem d’aprendre a escriure, i en això consisteix la biologia sintètica”, assegura el Marc. Si encara estem a la fase d’aprendre a escriure, la lectura del que constitueix la vida ens torna a recordar fins a quin punt el disseny n’és increïblement perfecte: “L’Apollo que va arribar a la Lluna no és res comparat amb el cervell o fins i tot amb un bacteri”.

Les possibilitats són tan àmplies que, inevitablement, apareixen els debats sobre el que èticament es pot portar a terme i en quina mesura podem incidir de manera artificial sobre la naturalesa, el nostre cos i el nostre entorn. La Maria ho té clar: “L’agricultura clàssica sempre s’ha fet per mitjà de creus i s’obtenen variants de manera desconeguda, sense saber realment quina modificació s’ha fet en el genoma. Avui en dia la biologia sintètica et permet fer-ho de manera controlada i racional. Pots modificar un genoma, crear una variant amb una propietat bona i, tanmateix, la legislació t’ho impedeix perquè es considera un organisme modificat genèticament. Aquí s’obre un debat ètic: és millor una cosa que has modificat sense saber com o una cosa que has fet de manera controlada?”. El Marc també opina que seria una llàstima posar-li fre a una tecnologia que tindrà uns beneficis incontestables per a tothom: “No té sentit que a Europa no es pugui portar a terme una modificació de gens amb CRISPR i sí que es pugui fer la mateixa modificació amb radiació nuclear o rajos X”.

Els investigadors ara estan centrats en les àrees que poden aportar més beneficis, especialment per a la salut humana. En el cas de Maria Lluch, el seu grup està investigant malalties infeccioses del pulmó que són difícils de tractar perquè els antibiòtics no funcionen: “La nostra idea és desenvolupar una tecnologia nova basada en un bacteri que està en el pulmó de la major part de la població i que hem modificat genèticament perquè sigui capaç de produir molècules davant de bacteris infecciosos”.

Marc Güell subratlla que “per primera vegada a la història, la humanitat pot editar-se a si mateixa” i davant la immensa possibilitat de beneficis, “la tendència actual és anar cap a la intel·ligència artificial i l’enginyeria amb la vida per resoldre reptes tan importants com el de la salut del planeta o la dels éssers humans. És una tendència natural. Abans fèiem servir les màquines a vapor, després les elèctriques, més tard els ordinadors i ara tenim tecnologies com l’enginyeria biològica”.

 

Text: Raúl M. Torres