“S’ha trobat una teràpia capaç de revertir la ceguesa”. Aquest titular encara no existeix, però pot ser que el llegim a la portada de tots els diaris abans del que ens imaginem. Gràcies a la convocatòria de recerca en biomedicina i salut llançada per l’Obra Social ”la Caixa” a Espanya i Portugal, 20 projectes de recerca pioners són un pas més a prop de fer realitat un món en el qual la ceguesa sigui reversible, els òrgans puguin rejovenir i les malalties cardiovasculars siguin només un record.

 

 

Un mapa per conèixer el futur del tumorInstitut de Recerca Biomèdica de Barcelona
Des de temps remots, exploradors i viatgers han fet servir els mapes amb una finalitat molt concreta: arribar a una destinació. Ara, un equip d’investigadors, liderat pel Dr. Roger Gomis, està creant un mapa que els permetrà aconseguir quelcom notablement diferent: llegir el futur dels seus pacients. Estem parlant, naturalment, d’un mapa molt especial: el de les cèl·lules tumorals de pacients amb càncer de mama. Tot assenyalant-les i analitzant-les, els investigadors cerquen superar un dels obstacles més grans en la cura d’aquesta tipologia de càncer: la facilitat que té per passar inadvertit. Aquesta mena de tumor pot reaparèixer encara després de molt de temps sense cap símptoma. Però, si s’aconsegueixen determinar quines de les seves cèl·lules resisteixen al tractament, quines queden latents i quines provoquen metàstasi, veure el futur del tumor i esbrinar si es pot tornar a desenvolupar o no serà molt més fàcil.

 

 

L’idioma de les defenses immunes – Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars
Resulta que les nostres cèl·lules també parlen entre elles. Només que, a diferència de nosaltres, no s’expliquen la vida o l’última pel·li que han vist, sinó que s’envien senyals d’alarma quan es troben en perill per alguna infecció. Això passa gràcies als exosomes, una mena de missatges de text que corren de cèl·lula a cèl·lula dirigint la resposta immunitària. El que volen investigar ara el Dr. Francisco Sánchez-Madrid i els seus companys és com funciona exactament aquesta comunicació i com aconsegueix el sistema immunitari desenvolupar defenses per a patògens amb els quals mai no ha entrat en contacte. D’aquesta manera, es podran crear noves vacunes que redueixin els 15 milions de morts per infecció l’any actuals.

 

 

Les dues cares de la inflamació – Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars de Madrid Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui. Però, en el cas del cos humà, de vegades hi ha béns que no és que vagin malament, però potser no del tot bé. La inflamació, per exemple, és una de les respostes que té el cos per defensar-se de malalties. El problema és que, pel camí, aquesta pot arribar a carregar-se de teixits del cos i provocar malalties cardiovasculars. Una mena de Hulk: un tipus molt bo i maco però amb una manca de control que de vegades provoca destrosses. Es pot, doncs, prevenir la inflamació sense posar en risc el nostre sistema immunitari? És la pregunta a la qual el projecte liderat pel Dr. Andrés Hidalgo Alonso està intentant donar resposta reprogramant un tipus de cèl·lula immunitària molt abundant (els neutròfils) perquè protegeixi, però no ataqui.

 

 

Rejovenir òrgans i teixits envellits – Universitat Pompeu Fabra
Qui hauria dit que, després de tants segles buscant pertot arreu el secret de la joventut eterna –des de les llegendes sobre la Font de la Joventut fins a les revistes de moda–, al final, seria tan a prop nostre. O, per ser més precisos, dins nostre. El projecte, liderat per la Dra. Pura Muñoz-Cánoves, busca recuperar la capacitat que tenen les cèl·lules per regenerar-se, una facultat que anem perdent a mesura que envellim. En realitat, no es tracta de ser jove per sempre, sinó de ser gran, però amb una musculatura i uns òrgans la mar de sans.

 

 

Teràpia cel·lular per revertir la ceguesa – Centre de Regulació Genòmica de Barcelona
La retina dels ulls és l’encarregada de transformar la llum en imatges, com si es tractés de la pel·lícula d’un rodet. Si ella falla, la vista també. De vegades ho fa de sobte, d’altres a poc a poc, com en el cas de la retinitis pigmentària, en la qual el pacient va perdent progressivament les cèl·lules que converteixen la llum en senyals per al cervell i mirar al món es converteix per a ell en mirar la tele amb la pantalla apagada. Tot i que ja s’estan desenvolupant teràpies cel·lulars a partir d’experiments amb ratolins, són models complicats de traslladar després als humans. Per això, ara, el projecte liderat per la Dra. Pia Cosma ha creat una nova plataforma per als experiments: una recreació de la retina del pacient feta a partir de les seves cèl·lules mare.

 

Il·lustració: Verónica Cassiani