Com deia l’explorador marí Jacques Yves Cousteau, un científic és una persona curiosa que mira a través del forat del pany intentant esbrinar què passa. L’Obra Social ”la Caixa”, a través de RecerCaixa, busca persones inquietes que vulguin desenvolupar projectes de recerca que apostin pel progrés social. A l’edició d’enguany, s’hi han premiat 20 projectes científics dels 283 que s’han presentat amb un objectiu comú: transformar la realitat per a bé.         

 

Realitat virtual per prevenir l’assetjament a l’aula. Narciso Cardoner Álvarez, Corporació Sanitària Parc Taulí i Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, i Miguel Barreda Ángeles, F., EURECAT

 

 

L’empatia no és una cosa que es té o no es té. L’empatia és una cosa que es pot treballar. Sèries com Por trece razones, la producció de Netflix i Selena Gómez, o la coneguda Glee treballen per aconseguir-ho des de l’entreteniment. Ara, aquest innovador projecte estudiarà les possibilitat de la realitat virtual a les aules com a instrument per estimular l’empatia dels alumnes i reduir l’assetjament escolar. La idea és fer-ho mitjançant la cocreació de continguts amb els alumnes i mesurant-ne l’eficàcia amb mètodes de neuromàrqueting. Sens dubte, qualsevol iniciativa és poca per aconseguir, algun dia, reduir a zero els 1 de cada 4 nenes i nenes espanyols que pateixen assetjament a l’escola.

 

 

Ciència ciutadana per analitzar l’efecte de la contaminació en la funció cognitiva dels adolescents. Digna Couso Lagarón, CRECIM-UAB i Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals, i Xavier Basagaña Flores, ISGlobal

 

 

Distreure’s a classe és fàcil. Que si un sorellet, que si passa un núvol en forma de ves a saber què, o que si de sobte t’enamores per primera vegada i et costa més concentrar-te. Però, i si a més de tot això la contaminació atmosfèrica també afectés la concentració? Aquesta pregunta és, precisament, el punt de partida d’aquest projecte, un estudi experimental per esbrinar com afecta la contaminació a l’atenció en classes de 3r d’ESO. La idea és que els alumnes facin dos tests d’atenció, un en una aula amb purificador d’aire i l’altre en una aula sense purificador, per esbrinar si realment la qualitat de l’entorn pot afectar d’una manera tan directa les notes i el futur dels alumnes!

 

 

Ètica per a robots que ens cuiden. Miquel Domènech Argemí, Departament de Psicologia Social de la UAB

 

 

A finals dels anys 90, el robot Emilio era el regal somiat per absolutament tota la canalla. I no és estrany que ho fos, penseu que estava dissenyat per revolucionar el futur i que, com prometia l’anunci, ens portaria el suc de taronja al sofà! Ens teletransportem a l’any 2018 i els avenços tecnològics han situat la robòtica molt més a prop del nostre dia a dia. Això requereix una reflexió col·lectiva sobre com volem incorporar tots aquests robots i intel·ligències artificials a la nostra vida i, sobretot, a un àmbit en què poden servir de molt: el de la salut i les cures assistencials. Aquesta reflexió ètica és precisament el que analitza aquest projecte. Si el robot Emilio estigués entre nosaltres, de segur que estaria orgullós dels seus successors.

 

 

Big data, al servei de la inclusió social. Víctor Martínez de Albéniz, IESE

 

 

Si algú al món ens coneix millor que la nostra mare és, sens dubte, el big data. Si acostumem a buscar a internet fotos de gatets, ens apareixeran bàners de menjar per a gats. O si alguna vegada consultem com s’escriu la paraula pàdel, potser ens intentaran vendre una raqueta (o un diccionari de llengua catalana). És ben clar que el big data es fa servir per vendre productes, però també l’hauríem de poder fer servir per a la inclusió. Aquest projecte proposar fer servir les empremtes digitals, la tecnologia i l’estadística per millorar la situació dels ciutadans més necessitats i vulnerables. Les eines existeixen. Només ens n’hem d’apropiar.