“La cultura és l’exercici profund de la identitat”, va dir el gran escriptor argentí Julio Cortázar, i si d’alguna cosa ens hem adonat durant el confinament és de la importància de l’accés a la cultura, no com a simple entreteniment sinó com a manera d’obrir-nos al món i de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Així que no hi ha millor indici de tornada a la normalitat que la represa de la vida cultural i la reobertura de centres culturals, com la dels vuit CaixaForum repartits per la geografia espanyola. 

Amb mesures de seguretat sanitària que no alteraran gens la circulació de les visites, els CaixaForum de Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla, Palma, Girona, Lleida i Tarragona van reobrir les portes l’1 de juny. Els visitants podran continuar gaudint d’exposicions ja clàssiques com “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”, al CaixaForum de Saragossa, o “Blau. El color del modernisme” al de Palma. Però dos centres fins i tot han optat per inaugurar noves exposicions amb un llarg i exitós recorregut en els centres de la Fundació. És el cas del de Girona, amb “Apollo 11: l’arribada de l’home a la Lluna”, i del de Lleida, amb “Construint nous mons. Les avantguardes històriques a la col·lecció de l’IVAM.

 

 

L’excepcional col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern gira al voltant de les avantguardes europees del segle XX, amb la figura de l’escultor espanyol Julio González com a epicentre, i és un referent ineludible per a tots els interessats en les propostes artístiques més avançades com també per a qualsevol que vulgui conèixer la societat i la història del segle passat.

Amb 140 obres de gairebé 80 artistes, la mostra reflecteix “tota la intensitat d’aquest moment tan interessant de cerca de noves fórmules d’expressió artística que va ser el principi del segle XX”, ens explica Josep Salvador, conservador de l’IVAM i comissari de l’exposició .

En aquesta època en què “tot està per descobrir”, alguns artistes optaran per una visió més personal i abstreta, centrada en conceptes exclusivament artístics, com Francis Picabia, George Grosz o Man Ray, mentre d’altres vincularan la seva obra amb els importantíssims esdeveniments socials que tenen lloc a Europa. És el cas de Gustav Klucis i de tots aquells artistes que, amb la irrupció del cartell com a objecte alhora artístic i propagandístic, van decidir que “l’art no s’havia de quedar als museus i als tallers, sinó que havia de tenir una funció social”. És època de forts compromisos polítics on l’art i les idees s’entrellacen constantment.

Aquesta confluència de nous plantejaments artístics i de radicals canvis socials explica l’excepcional abast de l’art d’aquesta època i la radicalitat de les seves propostes. “De fet els dadaistes fins i tot plantegen que l’art ha de desaparèixer i que el que ha de sorgir és un concepte nou on cada persona descobreixi el que és l’art per a ella”, ens explica Josep Salvador.

Pel que fa a possibles paral·lelismes entre la convulsa situació que van viure molts artistes, especialment al voltant de les dues guerres mundials, i la situació actual, el comissari considera que, en ambdós casos, “d’una banda hi ha un esdeveniment que afecta artistes del món sencer i de l’altra l’art deixa de ser present a les acadèmies, les idees circulen i hi ha una voluntat de donar veu a les minories”.

En canvi, veu una diferència fonamental en la relació dels artistes de la primera meitat de segle XX amb el mercat respecte a la que tenen la majoria d’artistes contemporanis. “Aquells artistes fugien de mercat mentre ara s’estan pagant milions per obres de Damien Hirst”. Però això no vol dir, ni molt menys, que l’art s’hagi desvinculat de la vida i les preocupacions de la gent. “Amb la situació actual, hem vist que l’art pot contribuir a la transformació social i és important enderrocar aquest elitisme de l’art per convertir-lo en una eina de superació”.

Pel que fa als canvis que la pandèmia pot provocar en la creació i sobretot en el gaudi de l’art, Josep Salvador celebra que el límit dels clients en realitat millori l’experiència de la visita als museus: “Anem cap a una visió més pausada del  fenomen artístic i crec que anirà bé que frenem aquest consum massiu. També és l’oportunitat perquè apareguin altres formes de viure l’art”.

El que està clar és que afortunadament la creació artística seguirà ocupant un lloc crucial en les nostres societats ja que, recorda Salvador, “l’art no salva vides, però fa la vida més rica i dona resposta al que ens està passant”.

Si l’exposició de CaixaForum Lleida ens convida a conèixer altres mons a través de les avantguardes artístiques, la de CaixaForum Girona tracta amb “Apollo XI: l’arribada de l’home a la Lluna” la sorprenent gesta duta a terme per la humanitat quan Neil Armstrong va fer les seves famoses passes pel terra lunar.

Han passat 50 anys i els avenços tecnològics assolits des d’aleshores han estat fenomenals; així doncs, per què l’aventura de Neil Armstrong ens continua fascinant tant? “L’arribada de l’home a la Lluna és una fita comparable al descobriment d’Amèrica o a la primera volta al món. D’aquí a 2 o 3 segles, el segle XX es recordarà més per l’arribada a la Lluna que no pas per les guerres mundials o els avenços tecnològics.”, comenta Rafael Clemente, director científic de l’exposició.

L’exposició comença amb les primeres recerques que es van fer de la Lluna, amb el telescopi de Galileu, el primer instrument que va permetre veure les característiques del satèl·lit, i segueix amb una introducció als primers projectes de viatge a la Lluna. Però Rafael Clemente destaca alguns continguts que difícilment es podrien trobar fora d’una exposició com aquesta: “Veure una còpia del vestit espacial creat per l’enginyer espanyol Emilio Herrera és una cosa excepcional i molt sorprenent”.

A més, el visitant tindrà la possibilitat de gaudir d’“un model de vestit espacial Apollo, un audiovisual molt bonic que il·lustra totes les fases del vol a la Lluna i dos models a mida natural: el de la càpsula triplaça, que permetia anar i tornar de la Lluna, i el de la cabina del mòdul lunar, totes dues reproduïdes fins al més mínim detall”.

La foto animada de la Lluna (una bola en una pantalla tàctil que permet ampliar qualsevol punt de l’astre per veure-ho en detall) és una altra de les atraccions que millor acollida han tingut al seu pas pels diversos CaixaForum.

Un altre canvi destacable de la reobertura dels centres és el renovat paper dels educadors que guien els visitants per les exposicions i que estaran a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte, contribuint així a donar un major abast pedagògic a la visita al centre. “Aquest tipus d’exposicions donen molt joc en l’àmbit educatiu, ja que poden servir tant per explicar una classe d’història com per a una de física o biologia”, recalca Clemente.

Pel director científic d’“Apollo 11: l’arribada de l’home a la Lluna”, conciliar activitats atractives amb rigor científic “és un dels grans camins per impulsar les ciències i les tecnologies entre els més joves”.