“Ser subversiu és molt fàcil, només has de tenir criteri propi i ser lliure”, va dir la periodista Samanta Villar. “L’important és treballar amb consciència de gènere”, va afegir l’exministra Leire Pajín. “Us explicaré què passa quan se’ns deixa fer”, va apuntar Marta Delatte, directora d’investigació a Liquen Data Lab per, tot seguit, instruir-nos en el món de les hackatons feministes i el design justice. Així, 16 dones van explicar les seves experiències en el simposi “Amb veu de dona” organitzat per SER Catalunya a CaixaForum Barcelona el 14 de maig passat.

El format era molt radiofònic: cada ponent tenia 10 minuts per explicar-se i després pujava la següent a l’escenari. D’aquesta manera, les quatre hores de debat i reflexió sobre el paper de la dona a la societat van resultar apassionants i àgils. A l’escenari hi havia dones de tots els àmbits i disciplines: des d’arquitectes com Carme Pinós, a filòsofes com Marina Subirats, periodistes com Olga Viza i Samanta Villar, artistes com Paula Bonet, esportistes com Jennifer Pareja, l’exministra de Sanitat Leire Pajín o científiques com Mara Dierssen. Totes elles decidides, valentes i amb talent.

 

 

Durant la presentació, Jaume Serra, director de SER Catalunya, va posar en valor el paper de Maria Cinta Balaguer, precursora de la ràdio el 1924. “No vull ser una lluitadora, sinó una mereixedora; una mereixedora de ser estimada, com totes les dones del món” va ser una de les frases de la tarda que més va ressonar, d’Anabel Montes, cap de missió a bord del vaixell de salvament Open Arms. La missió de l’Anabel és salvar vides i “apoderar totes les dones que pugen a bord”. Quan li van preguntar què fa ella en el dia a dia per canviar un món tan patriarcal i jerarquitzat com el del mar, va reconèixer que encara no sap com fer-ho, però que ho intenta. “Espero que un dia s’entengui que el canvi és necessari perquè és el correcte, no pels meus ovaris”.

Quan li van preguntar pels seus papers a la televisió i al cine, la meravellosa actriu Itziar Castro (et sonarà de Vis a vis, Campeones o Pieles) va respondre que el fet de “no ser la sex symbol” li dona “la possibilitat de ser lliure”. Tot i que la seva és una professió amb una mentalitat bastant oberta, diu —comparada amb el món empresarial, per exemple—, “després als rodatges l’equip tècnic gairebé sempre tracta de manera diferent una dona directora”. L’Itziar va assegurar que la nostra societat encara és patriarcal i que està plena de micromasclismes. L’actriu va destacar també que en tots aquests àmbits falten dones trans, negres i d’altres races; dones no normatives com ella.

Totes les ponents, una darrere l’altra, van compartir les seves experiències vitals i professionals. “El meu pare no em va donar suport quan li vaig dir que volia fer waterpolo, perquè em deia que era un esport de nois”, va afirmar l’esportista Jennifer Pareja. Per descomptat, també van reflexionar sobre els temes que més els preocupen com a dones. La periodista Olga Viza es va encarregar de recordar-nos que el talent és unisex: no hi entén de gèneres. I l’actriu Vicky Peña ens va parlar de la banalització del sexe en la societat contemporània, i va demanar a les oients que fossin curoses amb els seus cossos. Finalment, quan es van comentar els reptes que hem d’afrontar per acabar amb la desigualtat de gènere, tant l’Itziar com l’Anabel van destacar que el més important és incloure més punts de vista i més diversitat en tots els àmbits de la vida: d’aquesta manera, les conclusions sempre seran més riques i completes.

 

Text: Laura Calçada
Il·lustració: Alba Blázquez