El mes de novembre passat 40 usuaris dels programes Reincorpora i Incorpora de ”la Caixa” van plantar cara a la basuraleza a la platja del Somorrostro de Barcelona. Van participar com a voluntaris en una campanya de neteja del projecte Libera, de SEO/BirdLife i Ecoembes, en una activitat organitzada en col·laboració amb el Departament de Justícia, a través del CIRE i la Fundació Intermedia.

9:30 del matí. Platja del Somorrostro, Barcelona. El sol ja està prou alt i els operaris de neteja es retiren. Darrere, al passeig Marítim, l’eco dels clàxons revela la frenètica activitat a la ciutat. Però aquí, el mar es desempereseix calm i serè. Avui el dia és humit i l’horitzó no dibuixa cap línia definida entre el mar i el cel. Tot i això, l’Álex intenta veure-la. “Quan surts de la presó et pots marejar, perquè no tens la vista acostumada a mirar més enllà de 100 metres”, diu aquest noi de 35 anys.

 

 

L’Álex és una de les 40 persones que participen com a voluntàries en la neteja d’aquesta platja de Barcelona. Tots són usuaris dels programes Reincorpora o Incorpora de ”la Caixa”, que faciliten la inclusió sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat, en el cas dels interns, fins i tot abans que abandonin les instal·lacions penitenciàries. Però avui la cosa no va de currículums, ni d’entrevistes, sinó de cuidar el medi ambient. Participen a la campanya “1 mper la naturalesa” del projecte Libera, una activitat creada per l’organització SEO/BirdLife i Ecoembes. L’objectiu: retirar basuraleza de la platja.

La basuraleza són les deixalles que deixem al medi rural. Un terme que vam crear fa dos anys i que ja s’ha estès arreu de món. Aviat també ho acceptarà la RAE”, diu divertida la Sara Güemes. Ella és la coordinadora del projecte Libera i explica als participants, abans de començar, quina mena de residus trobaran i en quin contenidor s’han de dipositar perquè es puguin reciclar. “Al top 1 hi ha les burilles; en segon lloc, les tovalloletes humides, i en el tercer hi trobareu petits bocins de plàstic”.

Des que es va crear el 2017,el projecte Libera ha retirat més de 150 tones de deixalles, 150.000 kg dels quals s’han caracteritzat, és a dir: n’han registrat la tipologia i el lloc on s’ha trobat. Com? Amb una aplicació mòbil (Marnoba) que han creat per catalogar la basuraleza del medi marí, i una altra per al medi terrestre i els rius (eLitter). Les dades que recullen van directes al Ministeri per a la Transició Ecològica. Així Espanya ha esdevingut el primer país d’Europa a posar en marxa un projecte col·laboratiu d’aquesta envergadura. I els usuaris de Reincorpora hi posaran el seu granet de sorra. “Avui sereu herois de Libera”, els diu la Sara.

Per a l’Álex, aquesta no és la primera activitat de voluntariat. “També estic al Grup Temps, d’acompanyament al dol. Ajudo persones que transiten per situacions de pèrdua de la llibertat”, explica. Afegeix que participar en aquestes activitats i assistir a programes de reinserció en el mercat laboral és fonamental per recobrar l’autoestima i sentir-se fort per tornar a treballar i poder format part de la societat una altra vegada. “A Reincorpora et reben, t’aconsegueixen entrevistes, t’ensenyen a tenir un bon currículum… estan amb tu fins que et col·loquen. És molt important i més ara, que el mercat laboral està tan difícil”, explica el jove.

El mateix pensa l’Andreu: un tio ben plantat, amb la barba canosa i ben retallada, un jersei elegant i ulleres de pasta. Avui va al voluntariat com a treballador de la Fundació Intermedia, però en el passat a ser usuari de Reincorpora. Al final, el van fitxar. “La presó et trenca la vida. Per això l’acompanyament és fonamental. En el meu cas, cada vegada que anava a veure l’Israel —el tècnic que el va acompanyar— tenia 4 o 5 ofertes per a mi. Em va agradar perquè és un camí molt personalitzat”, recorda.

Una prova de l’èxit de Reincorpora són les seves xifres: l’any passat, 3 de cada 4 usuaris que van completar el programa van trobar feina en entre 6 i 12 mesos. “Enguany ja tenim 2.700 usuaris a tot l’Estat espanyol. Són 700 més que l’any anterior, perquè hem començat a treballar als centres penitenciaris i, per tant, el nombre de persones ateses és més alt”, diu Josep Oms, responsable de Reincorpora.

No obstant això, indica que no es tracta d’una tasca fàcil, sobretot en persones que venen de condemnes llargues: cal recuperar-ne l’autoestima i reeducar-los per buscar feina en un mercat laboral cada vegada més complex. “Ja no es fa mirant ofertes en un diari, sinó a través d’internet… cal treballar-ho i lluitar amb moltes coses per normalitzar el seu retorn a la societat”, diu. I afegeix: “També cal conscienciar la societat que les persones que han passat per un centre penitenciari són dignes de noves oportunitats. La societat els ha de facilitar el retorn. Perquè al final… com més reinserció s’aconsegueixi, menys problemàtic serà aquest retorn”.

 

Text: Bárbara Fernández
Fotografia: Laia Sabaté