Arribar a casa amb la cara plena de sorra o llençar-se a l’aigua des d’una embarcació per atrapar una onada són alguns dels moments de l’estiu que tots hauríem de tenir l’oportunitat de viure i recordar. Amb aquest ideal treballa Mayte Celeiro, coordinadora de CaixaProinfància a Vigo i de l’àrea de protecció de menors d’ARELA, l’associació des de la qual dia a dia aconsegueix petites grans gestes, com ara que diversos adolescents de famílies amb pocs recursos pugin per primera vegada a un vaixell, en un estiu que mai no oblidaran.

Un grup de joves gallecs ha omplert la seva memòria d’aventures divertides i estiuenques gràcies a la iniciativa Vacances Urbanes de CaixaProinfància, el programa de l’Obra Social ”la Caixa” que lluita contra la pobresa infantil. Segons la Mayte, aquesta activitat, organitzada a Vigo per l’associació juvenil Abertal i l’entitat ARELA, té com a objectiu que tots els adolescents puguin gaudir plenament del temps lliure que els brinden els llargs estius oferint-los activitats que no puguin fer normalment. Per en Bruno, el més jove dels 10 nois i noies que van participar a les activitats de l’any passat, “cada dia va ser especial”. Van anar junts a la platja i a la pista de bitlles, van visitar parcs naturals i van fer excursions a d’altres ciutats. “És molt millor estar a les colònies que a casa, perquè no hi faríem res d’interessant ni estaríem amb els amics”.

 

 

Els somriures i les autofotos que omplien el vaixell que el juliol passat els va portar a Cangas anunciaven que aquella era una de les activitats més insòlites de l’estiu. Quan van trepitjar terra ferma, les sorpreses van continuar a mesura que els joves anaven trobant mapes que els convidaven a explorar la plaça del poble, l’antiga ermita i la nau on treballen les redeiras, les dones gallegues que confeccionen i reparen xarxes de pescar. En aquest últim escenari, els joves van aprendre uns valors que podran guardar a la prestatgeria més valuosa de la seva biblioteca de records.Segons la Mayte, les redeiras els van parlar de tot l’esforç que implica la seva feina i de com van superar l’incendi que va cremar totes les xarxes de la seva nau: “Les paraules de les dones van tocar especialment un dels nois, en Mario, que estava preocupat perquè des que el seu pare va morir la seva mare està a l’atur i viuen a casa de l’àvia. Conèixer la història d’aquestes dones li va fer entendre que a la vida hi ha moments dolents, però que es poden superar”.

La troballa d’un cofre del tresor ple a vessar de llaminadures i xocolatines amb una invitació per gaudir d’un bany a la platja de Rodeira va marcar l’inici del millor moment del dia. En viure en una zona de Vigo allunyada de la platja, per alguns d’aquests joves era el primer bany de l’any, explica la Mayte. I per en Samir, un jove refugiat siri que va arribar l’any passat a Espanya, era el primer al mar del país. “Primer va ficar-hi els peus i ens va mirar com dient ‘l’aigua està gelada’. Però després va acabar entrant a l’aigua i va estar-hi fins l’últim segon. Va tornar al vaixell encara xop!”, recorda la Mayte.

Per ella, activitats com la d’aquell dia fan que aquests joves s’oblidin per una estona de les complexes circumstàncies del seu entorn i gaudeixin de moments que els ajudin a mirar la vida amb un enfocament més positiu. El motiu? S’adonen que hi ha una infinitat de realitats més enllà de la que viuen normalment. I n’és una prova que, en el trajecte de tornada a Vigo, van deixar de relacionar-se per grupets i van fer una autèntica pinya que no va parar de riure recordant el dia d’estiu que acabaven de passar junts. “Per mi, que tots em demanessin de repetir les Vacances Urbanes va ser la satisfacció més gran”, assegura la Mayte.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Alberto Van Stokkum, Iratxe Reparaz i Javi O. San Martín