El protagonista de la pel·lícula RoundersMatt Damon, ens va ensenyar als noranta que, per a moltes persones addictes al joc, no n’hi ha prou d’haver-ho perdut tot per deixar d’apostar. Però tocar fons fa que, de vegades, un agafi forces per tornar-se a aixecar i fins i tot per donar un cop de mà als altres. Això és precisament el que fan a l’associació alacantina d’afectats per la ludopatia Vida Libre, que enguany ha estat un dels projectes finalistes de la convocatòria d’Interculturalitat i Acció Social 2018 de l’Obra Social ”la Caixa”.  

Vida Libre és una entitat formada per persones que abans no sabien viure sense el joc, i els seus familiars. Tal com explica la presidenta, Áurea Pastor, treballen per promoure hàbits saludables i acabar amb la ludopatia oferint xerrades preventives a alumnes i professors d’instituts d’Alacant i rodalies, ajuda psicològica a jugadors patològics i familiars, i també formació per a tots els qui vulguin contribuir a capgirar aquesta situació.

 

 

Els camins que fan que un joc es converteixi en addicció són complexos i diferents per a cada persona. Les conseqüències (el deteriorament moral, emocional, laboral, social i físic) són sempre les mateixes. Per a Luis Vilar, tot va començar quan, el 2013, va morir la seva dona. Primer jugava a les màquines escurabutxaques per evadir-se i evitar la soledat, fins que va arribar un moment que vivia dedicat al joc completament: gairebé no parlava amb les filles i va acumular un munt de deutes que el van obligar a vendre’s la casa. “Em despertava pensant en les màquines, menjava de pressa pensant en les màquines i me n’anava a dormir pensant en les màquines. Realment no vivia”, recorda el Luis.

Ara que fa un any que s’ha rehabilitat, té el repte d’ajudar les persones que acudeixen a Vida Libre per deixar enrere aquest univers de llums de colors i sons estridents, “dissenyat únicament per treure’ns els diners”. Així és l’anatomia del joc: la probabilitat de guanyar en una partida a les màquines escurabutxaques, per exemple, és d’un ínfim 18,3 %; dit d’una altra manera, més del 80 % de les vegades es perd la partida.

Des del seu paper de voluntari, el Luis ha començat a aportar el seu gra de sorra col·laborant amb el psicòleg de l’associació en les teràpies de grup. Allà expressa el seu punt de vista als pacients i els explica com s’ho va fer per sortir d’aquest “forat”. “Em donaria molta satisfacció que tot el que he après de la meva experiència serveixi per ajudar els altres”, afirma. “A més, aquí puc ajudar els joves. Veig que n’hi ha molts que hi estan caient i jo soc aquí per mirar d’evitar-ho”.

La presidenta de Vida Libre també lamenta aquesta tendència, que creu que està augmentant a causa de la irrupció de les noves tecnologies i la facilitat d’apostar on-line: “El dimarts vaig estar amb un noi de 22 anys que des dels 12 que hi està enganxat. Fins i tot s’escapava del col·legi per jugar”, explica l’Áurea. “Poder animar algú a iniciar el camí cap a la recuperació d’alguna manera compensa tot el patiment que vam passar el meu marit i jo arran de la seva addicció. De fet, quan ve a saludar-nos algú que va estar en tractament anys enrere, no em cal res més: ja he completat el dia”.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Laia Sabaté