El Centre Socioeducatiu Poblenou de la Fundació Pere Tarrés, amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa” a través del programa CaixaProinfància, complementa la tasca diària que fa durant el curs escolar amb colònies d’estiu adreçades a infants procedents de famílies en risc d’exclusió. Ens hem traslladat a Calafell, província de Tarragona, per conèixer els reptes dels educadors, i com els més petits viuen aquestes merescudes vacances.     

L’estiu ha començat amb temperatures extremament elevades i sortir de la ciutat és una alenada d’aire fresc necessària, sobretot per als infants que no sempre poden accedir a l’oferta lúdica, com acostuma a ser el cas dels que durant el curs escolar visiten el Centre Socioeducatiu Poblenou.

 

 

L’entitat té 15 educadors i ofereix durant tot el curs suport escolar i personal a uns 140 menors d’entre 5 i 16 anys. Aquesta tasca té com a repte principal minimitzar l’impacte dels problemes familiars en els estudiants i que puguin seguir una escolaritat normal per treure, així, el màxim profit del seu potencial.

“La major part provenen de famílies que passen per un mal moment, amb problemes d’atur i precarietat, on l’estrès de l’adult acaba afectant l’infant. Si hi ha problemes a casa i el menor no dorm bé, això afectarà tant el rendiment escolar com la relació amb els altres companys”, ens explica la Cristina López, coordinadora del centre.

Sovint els pares no són conscients de fins a quin punt els seus problemes tenen una incidència directa sobre els fills, i la missió dels educadors consisteix a explicar-los que, per exemple, si no han pogut pagar la factura de la llum, els nens no se n’han d’assabentar. “Aquests infants porten una motxilla, i la major part de les coses que duen a dins no són seves, així que treballem perquè els pares, per exemple, debatin els seus problemes quan ells no són a casa.” La col·laboració dels pares és imprescindible perquè, com explica la Cristina, “hi ha d’haver una coherència entre les pautes que els marquem nosaltres i les que tenen a casa”.

Per a cada cas s’estableix un pla d’acció familiar, en el qual col·laboren també els diferents serveis socials, es fa un seguiment al llarg de tot el curs i part d’aquesta feina culmina a l’estiu. El simple fet que vinguin a les colònies ja és una bona notícia, perquè de vegades hi ha famílies que tendeixen a sobreprotegir-los a causa de la delicada situació social que tenen i els costa deixar que els fills se’n vagin de colònies. Els pares poden arribar a traslladar les seves pors als petits, i aquestes vacances en grup permeten que els menors guanyin autonomia i confiança.

D’altra banda, les colònies són l’oportunitat perfecta per apuntalar temes que s’han anat treballant al llarg de l’any, amb l’avantatge afegit de fer-ho fora del context habitual. Allunyats d’un entorn familiar i social sovint angoixant, resulta més fàcil treballar sobre el paper que desenvolupen dins del grup, com ressalta Víctor Vílchez, un altre dels educadors: “El canvi de rol que podem treballar durant les colònies és molt important perquè, per exemple, un infant conflictiu pot aprendre a donar suport als altres, i això repercutirà positivament tant en el grup com en ell mateix.”

En les dues assemblees que se celebren diàriament els joves tenen l’oportunitat d’explicar què els passa i com se senten amb ells mateixos i respecte als altres. “Fomentem molt el tema de l’ajuda, de la companyonia, la idea de compartir”, assegura en Víctor. “Aquí treballem coses senzilles que no sempre podem treballar en la vida diària. Això tampoc no passa a les colònies tradicionals.”

La primera feina és identificar les emocions, i a partir d’aleshores, tractar temes com l’autoconeixement i l’empatia. Tota aquesta feina de fons es fa a través d’activitats lúdiques, jocs, sortides i alguna xerrada personal. En qualsevol cas el ritme el marquen sempre els infants, com recalca la Cristina: “N’hi ha que en moments determinats no volen participar en una activitat, però no passa res, hi parlem per saber què els passa i com se senten. És molt important que identifiquin els seus sentiments, però també cal saber respectar els seus ritmes”.

En qualsevol cas, no hem d’oblidar que la prioritat aquí és divertir-se i la Cristina ja li està posant la crema solar al petit Walid, que només pensa en una cosa: tirar-se a la piscina!

 

 

Text: Raúl M. Torres
Fotografia: Laia Sabaté