Estudiar programació electrònica és complicat i avorrit. Sobretot quan tens 16 anys i és la primera vegada que t’hi enfrontes, tot sol amb l’ordinador. Però això canvia quan el professor de tecnologia t’assegura que, si t’aprens fil per randa la placa Arduino, faràs funcionar automàticament qualsevol cosa que et proposis: un ascensor, un dispensador de begudes al gust, un escenari en què es controlen els llums i una bola disco, o un peix globus brillant que fa bombolles de sabó. Els alumnes de l’IES Enric Valor de Monòver, Alacant, ja han fet realitat els seus invents gràcies al Programa Arduino d’EduCaixa, i a la paciència de Luis Matías Carrillo, a qui ells qualifiquen “del millor professor”.

Soroll de trepant. Olor de pega i pintura. Una mica de xerrameca i riures. Una mica de concentració. Som en una classe de tecnologia de quart d’ESO sense cares llargues ni alumnes absents. “Els agrada perquè és molt manual. No és tan sols estudiar, sinó construir, fer realitat les seves idees. De fet, hi ha un noi que no va a cap altra classe, però sí que ve a aquesta”, ens explica el professor Luis Matías, que de seguida va apostar pel programa, convençut que el coneixement tecnològic donarà a aquests nois i noies moltes més opcions professionals.

 

 

El curs va començar a l’octubre i van aprendre alguns conceptes de programació, “el que més els va costar”. A finals d’any, ja muntaven els kits Arduino: robots i miniaparells prefabricats, formats de components electrònics (sensors, controladors…) i peces pretallades llestes per acoblar. “L’escalfament”. I el gener va arribar l’hora de la veritat: pensar quin invent mecànic-electrònic volien crear i com ho farien. “La veritat, vaig pensar que no els costaria tant aprendre com funciona “aquesta plaqueta” i programar-la. Però després em van sorprendre les bones idees que van tenir. Un peix bomboller i un escenari amb llums controlables! Van ser molt originals”, ens explica Matías, tot orgullós.

Al projecte del peix hi treballa la María, una adolescent amb síndrome de Down que s’ho acaba de passar la mar de bé deformant amb foc els plàstics que faran de mar. “El pitjor ha estat fregar amb el paper de vidre”, ens assegura mostrant-nos el peix gegant, els punts de muntatge amb la barra que el portarà fins al sabó, i el ventilador que farà la màgia de les bombolles. La María segueix la classe gràcies a la Isabel, una figura de suport educatiu, i està encantada amb l’assignatura. “Us la recomano”.

Hi ha nervis a l’ambient. En menys d’una setmana, aquests nois i noies presentaran els seus ginys a la Ciutat de les Arts i les Ciències, davant de 850 participants i dels inventors de les plaques controladores d’Arduino. “Als que més els agradin, els posaran l’adhesiu ‘Arduino selected’”, els anuncia José López, el coordinador del projecte a la Comunitat Valenciana.

Arribar fins aquí no ha estat gens fàcil. Els xavals han suat per poder programar. El professor reconeix que “han de començar a prendre abans i amb un entorn més gràfic”. Acabaran els seus projectes al límit de temps. Però en Luis i en José saben que han plantat una llavor. Una llavor que els farà créixer en creativitat i els ajudarà a aconseguir les seves metes amb un equip divers. Que ajudarà a perpetuar el software lliure. Que reduirà la fractura digital entre homes i dones. I que els portarà a ser ciutadans i ciutadanes competents del segle xxi.

 


Text:
Ana Portolés
Fotografia:
Rita Puig-Serra