Les solucions als grans reptes del segle xxi ja no admeten estratègies únicament locals: estem tots en el mateix vaixell. I de l’aliança entre les estratègies globals i les accions locals dependrà en gran part la nostra capacitat per afrontar problemes complexos que ens afecten a tots. Fer compatible una vida saludable a les ciutats amb la lluita contra el canvi climàtic és un dels desafiaments més grans que haurem de superar, i la ciutadania té un paper fonamental perquè arribi a ser una realitat. Així, la Fundació ”la Caixa” dona suport al repte número 11 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides,  adreçat a aconseguir ciutats i comunitats sostenibles, un canvi de paradigma que necessita tant accions institucionals com la col·laboració de la ciutadania. Perquè el món necessita les persones. I les persones necessiten el món.           

Ibon Galarraga, professor del Basque Center for Climate Change, un centre situat a la localitat biscaïna de Leioa i dedicat a la recerca sobre les causes i les conseqüències del canvi climàtic, veu un paral·lelisme entre la pandèmia de la COVID-19 i el canvi climàtic: “El que realment ens fa mal són els esdeveniments improbables amb efectes catastròfics, com és el cas de la pandèmia i del canvi climàtic. Per tant, hem d’estar preparats per a situacions en què tot pot anar malament”.

 

Ibon Galarraga y Mark J Nieuwenhuijsen

 

En l’àmbit urbanístic, el primer pas que cal fer per estar preparats és portar les ciutats cap a un grau de sostenibilitat tan gran com sigui possible, un esforç enorme que requereix la coordinació dels ens locals i els organismes internacionals, però també un gran compromís per part de la ciutadania

Tots els especialistes coincideixen que una de les prioritats ha de ser reorganitzar les ciutats al voltant de les persones i limitar al màxim l’ús dels vehicles privats. “Una ciutat sostenible és, sobretot, una ciutat per a la gent i no per als cotxes, perquè ocupen un espai que hauria d’estar reservat als habitants i a les àrees verdes”. Qui parla és l’investigador holandès Mark J Nieuwenhuijsen, director de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) un centre d’excel·lència científica que neix de la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i diverses institucions hospitalàries i acadèmiques.  

A més de promoure l’ús de les bicicletes i el transport públic, en Mark advoca per un canvi d’organització de les activitats, de tal manera que sigui possible reduir el transport a la mínima expressió: “M’interessa la idea de “la ciutat de 15 minuts”, on les residències són a 15 minuts de les feines i els comerços, cosa que s’està intentant dur a terme ara a París”. 

Els ciutadans tenen sovint la sensació que aquestes decisions escapen al seu poder i tendeixen a deixar-ho tot en mans de les institucions públiques. No obstant això, hi ha molt per fer, més enllà de les mesures tan evidents com limitar l’ús del vehicle particular, en la mesura que sigui possible. “A més de fer servir el transport públic i la bicicleta, podem afavorir la compra de productes locals, l’economia circular, menjar menys carn (per la incidència que té en l’emissió de CO2) i consumir més verdura”, apunta Mark.

Per a Ibon, el compromís dels ciutadans també és fonamental: “La gent ha d’estar disposada a adaptar-se i a canviar certes actituds, perquè molts canvis no tenen a veure amb normatives sinó amb els comportaments individuals. Per a mi, la  idea de cogobernança entre els diferents agents és fonamental, i la ciutadania té un paper important no només en les pautes de consum sinó també a l’hora de dir a les institucions les coses que poden ajudar”.                     

Així, l’investigador incideix en la importància d’arribar a aquest compromís entre institucions i ciutadans, perquè si no serà molt difícil que s’assoleixin els objectius marcats: “Per molt ben dissenyada que estigui una política, si el ciutadà no hi col·labora, l’Administració no tindrà altre remei que prendre mesures coercitives”.                   

D’altra banda, els canvis que s’han d’introduir suposen variacions significatives en el disseny del teixit urbà, amb el focus posat en la prevenció dels efectes del canvi climàtic, i també en el benestar dels habitants, segons ens explica l’Ibon: “Una ciutat sostenible ha de poder suportar els xocs del canvi climàtic, com l’augment del nivell del mar, les inundacions o les onades de calor, però també ha de ser agradable per viure-hi, i això té a veure amb el soroll o la contaminació de l’aire”.     

Tot i que la inversió inicial pot semblar enorme, es tracta d’una operació rendible a mitjà i llarg termini en tots els sentits, segons ens revela l’investigador basc: “Viure en una ciutat amb una bona qualitat de l’aire és positiu per a tu, per al sistema públic de salut, augmenta la felicitat i la productivitat a la feina i tot això té una traducció econòmica directa, perquè faran falta menys recursos per a la sanitat pública. És molt més barat assumir costos per fer front al canvi climàtic que esperar que les coses passin i aleshores haver d’invertir per reparar els danys que es produeixin”.           

L’Ibon defensa també el concepte de glocal, on es treballa des del local per al bé comú del planeta. “Amb el canvi climàtic sempre hem pensat que tot havia de venir de les Nacions Unides, però ens hem adonat que o comptes amb les administracions locals i la ciutadania per construir una piràmide on s’uneixin les institucions globals amb les locals o no ho aconseguirem. Cal treballar de baix cap a dalt, però és veritat que també cal que algú ho planifiqui a escala global. El que aconseguim a escala local no serveix de res si les altres regions del món no fan el mateix. D’aquí la importància de conceptes com cogobernança o codisseny per anar teixint aquest procés local amb el global”.

 

Fotografia: Mònica Figueras