Si hi ha una professió en què la gestió correcta d’un confinament sigui essencial és, sens dubte, la d’astronauta. A bord de la nau, l’aïllament és total i no es pot fer marxa enrere: aquí no es pot anar a comprar al supermercat ni a passejar el gos. Reinhold Ewald (Mönchengladbach, 1956) va tenir l’oportunitat de participar en una missió de tres setmanes a l’estació espacial MIR, una experiència molt enriquidora que ben pocs éssers humans han pogut gaudir i que va compartir en la conferència impulsada per CosmoCaixa Ser astronauta avui: els reptes de l’espai, celebrada l’any passat en el marc del cicle 50 anys de l’arribada a la Lluna. Des de casa seva, a Colònia, on imparteix telemàticament classes per a la Universitat de Stuttgart, Ewald ens dona alguns consells perquè el confinament que estem patint no només sigui més lleuger, sinó que també pugui resultar enriquidor. 

Per a aquest astronauta i astrofísic el més important en un confinament és entendre la importància d’acatar les regles establertes: “no es tracta de respectar les normes per evitar que et multin, sinó que cal entendre la importància que té perquè funcioni el conjunt del projecte, ja sigui un viatge espacial o poder tornar a la normalitat en el cas actual. Per a això, ens han d’explicar bé per què s’han pres determinades mesures, i això és especialment important com més llarg sigui el confinament”.

 

 

En una situació tan inèdita a les nostres vides, a molts de nosaltres el confinament ens ha agafat a contrapeu, sense saber realment si ens ho podíem prendre com unes vacances avançades o si, en canvi, calia aprofitar l’ocasió per dur a terme tots els projectes acumulats i que no havíem arribat a fer.  

“El primer consell que et donaria és: ocupa la ment, estableix un horari d’activitats diàries i respecta’l. Tingues un pensament crític i fes balanç del que has fet en acabar el dia”. Però, en un moment en què es poden acumular les preocupacions, no pot ser contraproduent autoimposar-se massa tasques? “Cal saber concedir-se moments per a un mateix. A l’estació espacial, malgrat les grans responsabilitats que teníem, hi havia moments que ens deixaven fer el que volíem. Aleshores era quan aprofitàvem per gravar aquestes imatges tan boniques de la Terra des de l’espai o fins i tot per veure una pel·lícula. No pots tenir un rendiment màxim durant les 24 hores del dia al llarg de molt de temps, i és important guardar-te una estona per a les coses que ens fan sentir bé”. 

Potser aquest moment de pausa a les nostres vides atrafegades també servirà per adonar-nos de la bellesa que ens envolta i a la qual no parem prou atenció en el dia a dia: “A Alemanya, les autoritats permeten passejar, així que l’altre dia vam sortir a fer un tomb pel parc la meva dona i jo. Ens aturàvem pràcticament en cada flor per observar-les”. 

Ewald destaca també la importància d’imposar-se una disciplina pel que fa a l’exercici físic, un aspecte fonamental, sobretot tenint en compte que, potser, ens hem relaxat massa amb l’alimentació.                 

També és època de refer llaços amb persones del nostre passat: “He enviat e-mails i cartes per correu postal a vells amics. Però cal evitar caure en la nostàlgia”. 

Pel que fa als problemes inesperats que van sorgir durant el viatge a l’espai, l’astronauta recorda que la seguretat en una estació espacial és màxima, normalment mai no passa res greu, i a més els preparen per fer front al pitjor. “Però nosaltres vam patir un petit incendi: va explotar la cambra d’oxigen, l’estació es va omplir de fum i ens vam haver de posar màscares. En aquell moment no sabíem si podríem continuar amb la missió. Vam decidir continuar a bord i va ser un moment molt delicat, però afortunadament tot va sortir bé”. 

De la mateixa manera, conviure 24 hores al dia amb la família pot provocar també petits incendis, especialment per als “pares i mares que estan teletreballant i, alhora, han de cuidar canalla que els estan demanant atenció tota l’estona. Tot i que també és una oportunitat per introduir noves tradicions a la família, com jugar tots junts a algun joc nou”. L’important és saber gestionar les emocions i els possibles conflictes amb altres persones. “És fonamental conèixer la causa d’aquests conflictes. A l’estació espacial, el paper del comandament no era el de donar-nos ordres que havíem d’acatar obligatòriament, sinó que es plantejava tot com un treball d’equip enfocat a facilitar la missió. Per això és fonamental saber quin és el teu paper. En el meu cas, la meva prioritat era no molestar els altres, ja que estaven fent unes tasques importantíssimes de manteniment i reparació del sistema mentre que jo em concentrava en estudis científics”.

Ara que estem afrontant el final del confinament i que anirem tornant a la vida normal, cal començar a plantejar-se a poc a poc com es pot dur a terme la desescalada. Segons Ewald, “és essencial saber que no pots recobrar la teva antiga vida de cop. Quan vam tornar a l’estació MIR, vam trigar com un mes fins tornar a la normalitat, i en el cas d’ara, ens ho hem de prendre amb calma i no voler fer tot d’una les coses que no hem pogut fer durant el confinament.”.

Però, quan tornem a sortir, serem capaços de treure algun profit del que ens ha passat? “Canviar i treure coses bones de la situació actual és responsabilitat nostra, com a família i com a societat. Tot depèn de la capacitat que tinguem de veure el costat positiu del que hem estat fent i del que hem viscut durant el confinament”.

 

Text: Raúl M. Torres