No és gens fàcil integrar-se a la societat després d’haver passat deu anys en un centre penitenciari, i Sonia Clavijo ho sap bé. De vegades cal que et passi alguna cosa a la vida que la capgiri i et faci reflexionar. I també cal tenir una mica d’ajuda, de persona a persona. Gràcies a una amiga que sempre hi va ser i al tècnic d’inserció laboral del programa Incorpora de ”la Caixa” que la va acompanyar en el procés de cerca de feina, avui la Sonia ens pot parlar amb orgull de la família que ha construït i de com va aconseguir tornar a agafar les regnes de la vida.

Al pis que té llogat a l’Hospitalet, avui la Sonia hi viu amb el seu fill Martín, el seu pare i la seva amiga Carmen, i els altres membres de la família: el marit, que hi va sempre que té un permís, i les dues filles grans, la María i la Saray, que també s’hi deixen caure de tant en tant. Quan parla dels fills, a la Sonia se li il·luminen els ulls, però confessa que no ha estat gens fàcil aconseguir formar aquesta família.

 

Incorpora ha permitido a Sonia integrarse en la sociedad

 

Fa tres anys, en un dels permisos que li van concedir al centre penitenciari de Wad-Ras, va veure el pare “molt empetitit”. En aquella època ell vivia amb el fill gran i la jove, però, com que acabaven de tenir un nadó, no li podien donar l’atenció que necessitava. La Sonia es va adonar que el pare la necessitava i va entendre que havia arribat el moment de canviar les coses.

Des d’aleshores, la Sonia ha fet grans esforços, però també ha rebut molta ajuda. De vegades no són més que petits detalls, com una vegada que una amiga li va regalar un smartphone. Altres vegades, en canvi, la societat mostra la cara menys amable, cosa que passa sobretot a l’hora de buscar feina. En aquest procés, la Sonia va rebre l’ajuda del seu inseparable Óscar. Vinculat al projecte Incorpora de ”la Caixa” que, des del 2006, impulsa la integració sociolaboral de les persones a través de tècnics d’inserció i empreses que col·laboren amb el programa, l’Óscar no va tenir mai un “no” per resposta, i va fer tot el que va poder perquè la Sonia trobés una feina. “Sense ell no ho hauria aconseguit”, diu ella.

No tan sols la va ajudar a redactar el currículum i a buscar ofertes de feina, sinó que també va estar al seu costat en els moments més difícils, donant-li els ànims que necessitava. La Sonia va començar a treballar de netejadora. Durant un temps va arribar a anar fins a quatre edificis en un mateix dia, però el ritme era tan cansat que va tenir un accident de moto de pur esgotament. Va ser aleshores quan la seva amiga, la Carmen, li va oferir una feina per netejar en un vaixell i, tot i que no ho pagaven tan bé, la Sonia va tenir la intuïció que allò li agradaria. I no tan sols li va agradar, sinó que li va canviar la vida.

Va decidir treure’s els permisos per navegar en mar obert, cosa que no li va ser gens fàcil. Una de les proves que va haver de superar incloïa saltar d’un helicòpter al mar des d’una altura de quatre pisos. Ara se sent orgullosa quan recorda que va ser l’única que ho va aconseguir. Avui la seva vida és la feina i la família que ha construït amb molt d’esforç, i una mica d’ajuda. Quan pensa en el futur, la Sonia s’imagina amb el títol de contramestra i navegant amb embarcacions d’esbarjo. Això sí, a prop de la costa per no allunyar-se dels fills.

 

*Coneix totes les històries de la campanya Persona a Persona aquí.