La cooperació internacional no tanca per vacances ni ha cessat l’activitat durant la pandèmia. Ben al contrari, ha estat capaç d’adaptar-se a les circumstàncies actuals per poder continuar sumant per construir un món més just, equilibrat i solidari. Així, enguany 44 treballadors de l’entitat s’han convertit en CooperantsCaixa, el programa de voluntariat internacional de la Fundació ”la Caixa”, que fa 14 estius que s’està desenvolupant i en el qual han participat, fins a avui, més de 500 voluntaris en projectes de 23 països d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. Enguany, el programa ha reinventat la seva forma de cooperar creant un voluntariat virtual a través d’ONG locals i que arribarà a tres països: Índia, Perú i Moçambic. Ens ho explica Lola Pardo, una de les CooperantsCaixa virtuals.

L’arena viatja, de manera incansable, arrossegada pels corrents, pel vent i per les onades. Antigament, el mar la dipositava a una platja* perquè pogués continuar amb la seva ruta natural amb destinació a una altra. Així viatjava de manera incansable d’una platja a una altra, formant extensos camps de dunes. Avui no és així. Els edificis impedeixen que aquest viatge sigui possible. Malgrat això, la platja continua acollint la sorra per crear espais únics i paisatges que, al capvespre, tallen la respiració.

 

Ilustración puesta de sol en playa y personas formando una cadena

 

Una cosa similar els ha passat als CooperantsCaixa. Enguany, la COVID-19 s’ha comportat com els edificis que impedeixen el viatge natural de la sorra. La pandèmia ha impedit que aquest voluntaris que treballen durant les vacances d’estiu es desplacessin al terreny. I tot i això, han mostrat la mateixa determinació que la sorra de la platja, han treballat en els seus projectes i han viatjat a descobrir altres mons. Com ha estat possible? Perquè han fet un viatge imaginari i que es desenvolupa amb un únic objectiu: conèixer realitats diferents.              

Aquest és l’element clau que permet que els CooperantsCaixa es comportin com la sorra de la platja i siguin capaços, malgrat tots els obstacles, de desenvolupar els seus projectes. Perquè a tots els uneix la mateixa determinació: la de canviar la seva mirada sobre el món. La de veure altres realitats. La d’incloure al seu equipatge (ja sigui viatjar de manera real o imaginària) una altra mirada. La teva, la nostra, la dels altres. Quan un #CooperantCaixa viatja no pensa que arreglarà el món. Viatja pensant que aprendrà a veure les coses amb una mirada diferent i innovadora. Per això, la seva contribució el converteix en una persona extraordinària.               

Enguany, els voluntaris que van acceptar el desafiament de formar part del projecte CooperantsCaixa virtuals han demostrat una cosa que ja intuíem: que pertànyer a aquest col·lectiu implica anar pel món amb l’actitud d’una persona que viatja, com la sorra de la platja, de manera incansable; que es veu arrossegada per la il·lusió de contribuir a crear un món millor, formant una cadena d’oportunitats per a les persones que més ho necessiten. Enguany, l’experiència de viatjar no ha estat real. Ha estat imaginària. Enguany, el viatge dels CooperantsCaixa virtuals ha estat excepcional. Perquè enguany, havíem de donar resposta a una situació diferent que tan solos uns mesos enrere era inimaginable. Per això, el viatge que hem compartit l’edició 2020 ha estat tan excepcional. Perquè l’han fet unes persones generoses, valentes i determinades a tirar endavant. Unes persones amb un comportament tan infatigable com el de la sorra de la platja. A totes elles i a totes les que llegeixin aquestes línies: bon viatge “de tornada a casa”!

(*) La previsió era escriure aquestes ratlles des de la selva amazònica (Perú), on havia de viatjar per conèixer els projectes de Work4Progress que hi desenvolupa la Fundació ”la Caixa”. La COVID-19 ha impedit que es poguessin escriure des d’allà, però no han pogut impedir que s’escriguessin des d’un lloc màgic i únic. Un lloc on, igual que els CooperantsCaixa virtuals, la sorra viatja de manera incansable. Aquestes línies han estat escrites a la platja de les Pedreres (Gran Canària) i gràcies a la complicitat de Núria Domingo i Maria Lluïsa Egea, les meves dues companyes de “viatge imaginari” de l’edició virtual de CooperantsCaixa 2020. Aquestes línies demostren que, quan viatges intentant comprendre noves realitats, les destinacions són una mica irrellevants. El que és important de debò és deixar que els viatges ens construeixin com a persones. 

 

Text: Lola Pardo, CooperantCaixa virtual.
Il·lustració: Laura Liedo