La Cañada Real —como es coneixen els 16 km d’assentaments il·legals que recorren gran part del sud de Madrid— és una de les zones més marginades del país. En aquest barri, la vista es perd entre el groc dels sequers i el gris de les carreteres. Al fons, les siluetes dels edificis dibuixen la capital com una ciutat llunyana, gairebé irreal vista des d’aquí. Però fins i tot en un entorn tan hostil com aquest la vida s’obre pas amb força. Pel carrer principal, asfaltat fa tot just un any i mig, hi ha grups d’adolescents que es diverteixen, gossos que vagaregen i famílies atrafegades en el dia a dia. Prop d’allà, a l’antiga fàbrica de mobles del sector 6, infants de la zona celebren que, per fi, ha arribat l’estiu.

Gràcies al Projecte ICI i a la feina de 12 entitats que treballen repartides entre els 6 sectors, aquest estiu és un no parar per als nois de la Cañada Real. Al matí, un autobús complet amb el campament de la Fundación Secretariado Gitano ha posat rumb al Retiro; un altre, amb el grup de menors del projecte ArteSí, a CaixaForum Madrid. I mentre al pati de l’antiga fàbrica de mobles infants de l’associació El Fanal participen en la gimcana “Juga i recicla”, els infants de Càritas es preparen per anar d’excursió al parc d’atraccions. Això sí, primer toca esmorzar, rentar-se les dents i com que no tot han de ser obligacions, també jugar una estoneta a “les estàtues”: ballar fins que la música pari (el que es mou perd). Per petició popular, la cançó “Con altura”de Rosalía comença a sonar a tot drap.

 

 

El Projecte d’Intervenció Intercomunitària Intercultural (ICI) impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” els dona suport durant tres setmanes (entre el 24 de juny i el 12 de juliol), ja sigui ajuntant més monitors, facilitant el transport o organitzant activitats pròpies. Entre d’altres, la coordinadora de ICI a l’àrea, Susana Camacho, destaca l’innovador projecte Referents Positius, que promou una exitosa promoció educativa a 4t d’ESO i una reducció de l’absentisme escolar entre l’alumnat de Cañada Real. Així, els infants primer s’acosten, a través d’un audiovisual, a joves de la Cañada Real expressant la seva motivació per continuar estudiant malgrat les dificultats que comporta créixer en un lloc allunyat de tot, i, després, dibuixen en cartolines els seus somnis, el que els agradaria ser de grans. “Aquí no hi ha subministraments oficials de llum ni aigua, per la qual cosa a l’hivern estudiar es fa molt complicat”, explica la Susana. “Malgrat tot això, cada vegada més infants acaben la secundària i arriben a la universitat. Això és el que volem continuar fomentant”.

En aquest sentit, l’escola oberta d’estiu és el colofó perfecte per a un intens any de vida veïnal, de treballar el reforç educatiu i l’atenció a les famílies. “Es tracta, en certa manera, de celebrar tots junts les vacances d’estiu”, continua la Susana. A través de gimcanes, passeigs pel parc, capbussades a la piscina, visites a museus, tallers a CaixaForum Madrid i activitats esportives en poliesportius i rocòdroms infants de 17 nacionalitats diferents, diverses religions i encara més diverses cultures, estan creant llaços d’amistat i aprenent valors com el treball en equip o el respecte a l’altre i al medi ambient. En definitiva, estan fent vida i creant comunitat.

Ayoub, un dels monitors de l’associació El Fanal, juga avui amb els petits a curses de taps, a les bitlles amb ampolles reciclades i a tombar llaunes amb pistoles d’aigua. Fa 15 anys, ell era un d’aquells nens. “Jo venia als campaments des de ben petit. Em veig a mi mateix reflectit en ells, tan revoltosos i plens d’energia”, afirma. “M’agradaria poder donar-los el mateix que jo vaig rebre. Ensenyar-los a avenir-se entre ells, a col·laborar i, qui ho sap, potser fins i tot transmetre’ls les ganes de ser futurs monitors”. Seva va ser també la idea d’organitzar el 2016 una cursa de 2,5 km per la Cañada per reivindicar la distància que els veïns i veïnes han de recórrer a diari per agafar el transport públic.

Dos anys després, el transport encara no ha arribat. Però ningú no ha perdut les ganes de lluitar pels seus i pel barri. Així ho prova l’escola oberta d’estiu, les 14 entitats socials que any rere any s’hi impliquen i els més de 100 professionals, monitors i voluntaris que es dediquen en cos i ànima a uns infants que, tot i que no ho tenen fàcil, tenen tot el futur davant seu.

 

Text: Patri Di Filippo
Fotografia: Bárbara Lanzat