Culturas Unidas és una associació sense ànim de lucre que navega per Madrid des del 1992. El seu objectiu principal va ser involucrar-se en projectes socials, primerament a Moçambic i més tard a Madrid. Amb el temps va anar creixent i els joves voluntaris que van iniciar aquell somni van començar a formar les seves famílies. Ben aviat va sorgir la necessitat que algú tingués cura de les noves generacions, mentre els pares i mares respectius intentaven deixar-los un món millor treballant a l’associació. Va ser així com va sorgir el que avui és l’essència de Culturas Unidas, una associació que té quatre centres —tres a Madrid i un a València— orientats a donar suport social i escolar a famílies amb recursos escassos. El desplegament dels més de 20 treballadors i més de 60 voluntaris els permet atendre fins i tot una clínica dental, en què van fer més de 1.000 intervencions entre infants i adults durant l’any passat. Per tota la tasca que duen a terme, el projecte ha estat seleccionat en la convocatòria de Lluita contra la pobresa infantil i l’exclusió social del Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials de la Fundació ”la Caixa”. Un ajut, diuen, que és com si els hagués baixat del cel.

Les famílies de Lavapiés coneixen bé Carmen Gómez, una de les responsables de Culturas Unidas. Ella va ser la primera d’ocupar-se dels fils que els voluntaris duien al centre perquè n’hi havia que no tenien on deixar-los mentre duien a terme la seva tasca a l’associació quan aquesta començava a fer els primers passos. I on hi caben infants propis, també hi poden tenir espai els dels altres. “Així va ser com ben aviat vam començar amb el Programa d’Infància i Família. Sempre hi han participat força voluntaris, però des de fa quatre anys hem fet un gran avenç. En aquest moment som 21 persones treballant i més de 60 voluntaris, i atenem més de 400 persones”.

 

Collage de niños con bola del mundo, libros, escuadra y regla

 

La inquietud de la Carmen per l’educació i les ganes d’ajudar van ser el que va impulsar, dins de Culturas Unidas, el projecte de Suport Escolar d’Infància i Família, orientat a combatre el fracàs escolar entre menors amb recursos escassos. Molts, vinguts d’altres països. “Estem molt contents amb els resultats del programa, perquè l’any passat el 99,5 % dels infants que vam atendre van passar al curs següent. Des del punt de vista personal i de l’associació, és molt gratificant”. 

Una de les claus de l’èxit del programa escolar és la implicació de les famílies. “Ens vam adonat que l’educació d’aquests petits millorava moltíssim si s’hi implicava tota la família, de manera que treballem especialment per integrar pares i mares en activitats que puguin fer junts.” Aquesta feina d’integració de famílies dins del programa escolar ha tingut un efecte col·lateral inesperat per a la Carmen. “El fet de posar en contacte persones que tenen pocs recursos, i que a més són originàries de diferents parts del món i s’ajunten a Madrid, ha ajudat a trencar estereotips culturals i a crear llaços. Hem obert les barreres perquè puguin interactuar d’una manera molt més propera. Han perdut la por al que és diferent”.

No obstant això, durant el 2020 aquests llaços han quedat en pausa, com a conseqüència del confinament. I la demanda d’ajuda ha augmentat un 100 %. “La majoria de les famílies que atenem no van tenir recursos per poder seguir l’escola des de casa mentre estàvem confinats. De fet, la nostra tasca ha estat posar en contacte les famílies que atenem amb les escoles, perquè moltes d’aquestes persones es van quedar sense dates al telèfon i eren impossibles de localitzar”. 

A més del Programa d’Infància i Família, també ha quedat alterat el funcionament del d’Educació en valors i dels Campaments urbans d’estiu i la labor del Banc d’Aliments i la Clínica dental, que són les àrees en què treballa Culturas Unidas.

Explica el voluntari David Mur que “abans tenia unes tasques més delimitades, però després del confinament ajudo en totes les àrees en què em necessiten. Fins i tot tinc un salconduit per anar a repartir aliments a zones de Madrid on ara no podria entrar, a causa de la situació sanitària”. Durant l’estiu, el David ha vist com el confinament ha afectat la salut emocional de la canalla. Fins el punt que “hi va haver un moment que, durant una dinàmica de grup que vam fer al centre, un dels nens ens va demanar sisplau que no tanquéssim la porta. Tenia la sensació que es quedava atrapat. Així doncs, ens ha tocat treballar molt per donar-los a entendre que ara la situació és diferent”.

Tan diferent que la Carmen assegura que, si no fos per suports com el del Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials de la Fundació ”la Caixa”, no podrien tirar endavant. “Cal tenir en compte que un 90 % de les famílies que atenem treballen en l’economia informal. I això ha desaparegut, de manera que la situació s’ha complicat encara més. D’aquí ve la importància ara mateix del Banc d’Aliments, que ara ha adquirit més demanda, tot i que mirem de no perdre el focus de l’educació”.

Malgrat tot, la Carmen no perd els ànims. “Cal continuar fent el que estem fent, però el doble. No ens hem d’aturar, perquè la necessitat cada vegada és més gran. I anirà augmentant”. De fet, assenyala que, afortunadament, la demanda d’ajuda ha anat de bracet de l’oferta de mans per ajudar. Per això el David cada vegada té més companys voluntaris per dur a terme les tasques que requereixen totes les àrees de Cultures Unides. “Seguim les activitats, com si no passés res, però doblant la feina. I per fer això calen mans. La gran sort és que hem vist com la solidaritat és una virtut que sorgeix dels llocs més insospitats”.

 

Text: Itziar Lecea