Un museu obert fins les deu de la nit per pensar, taules que conviden a sopar davant la reproducció d’un bosc inundat de l’Amazones i 35 persones xerrant entre copes de vi i tapes. No són plats corrents, són “tapes evolucionistes” de nyandú i embotit de porc senglar, entre d’altres. O, el que és el mateix, d’algunes de les espècies que l’il·lustre Charles Darwin va menjar durant el viatge del Beagle iniciat el 1831. Ha plogut molt des que hi va haver l’expedició en la qual el científic va forjar la teoria de l’evolució, però avui el seu llegat no desisteix d’il·luminar amb vehemència un CosmoCaixa que hores enrere ha tancat les portes. Tot i que no per a tothom.

La singular visita “Darwin. Menjar com un naturalista” és part de “Menja’t el Museu, una experiència gastrolúdica”. Tal com explica Oriol Ballesteros, coordinador de programació de l’espai, es tracta d’un cicle d’activitats que CosmoCaixa du a terme l’últim dijous de cada mes a la nit i que ofereix a tothom que ho vulgui l’oportunitat de conèixer figures rellevants i temes històrics d’una manera atípica: recorrent un museu gairebé buit. Després convida els assistents a una degustació relacionada amb la temàtica de la visita capaç de catapultar-los a un univers de gustos que també parla de ciència.

Els que hi anem aquest dijous no només tenim l’oportunitat d’assaborir “tapes evolucionistes” i d’acostar-nos a les teories i troballes del pare de l’evolució, sinó també de conèixer la seva faceta més íntima. Aquesta que rarament apareix als llibres. “L’objectiu és aproximar Darwin al gran públic i que aprengui ciència d’una altra manera. Humanitzar-ne la figura a partir d’aspectes que la gent pot reconèixer com a propis”, explica Óscar Menédez, el comunicador científic que, juntament amb l’educadora ambiental de CosmoCaixa, Aida Vilaró, canviarà per sempre la visió que tenim de l’home que va revolucionar el món quan es creia que tot era obra de Déu.

 

 

 

 

A mesura que ens movem pels mòduls del complex escoltant perplexos alguns dels aspectes més personals de la seva vida, deixem de veure únicament el científic per començar a imaginar l’home que hi havia darrere dels seus descobriments. Entre globus terraqüis, un extens fòssil del rastre d’una amanita i una recreació de l’australopitec Lucy ens expliquen que Darwin se sentia incòmode parlant de religió amb la seva esposa, l’Emma, perquè com ell no era creient, ella sempre el culpava de que no es trobarien al cel quan morissin. També aprenem que científiques de l’època es van enfrontar a ell per al·legar que, biològicament, la dona era inferior a l’home. Que va abandonar la carrera de medicina el dia que va entrar en una sala de dissecció que feia pudor de cadàver. I que era un golafre.

“Va tastar moltes de les espècies que va trobar durant el viatge. Ho feia per ampliar els coneixements dels seus descobriments. També era un golafre. Ho era tant que una llegenda urbana diu que es va menjar l’últim dodo del món (actualment extingit)”, assegura Menédez alhora que esclaten les tímides rialles d’uns assistents que se n’aniran a casa havent ampliat els horitzons de curiositat i coneixement d’una manera que, probablement, no haurien imaginat mai. I això només és la punta de l’iceberg de tots els universos desconeguts que ens descobrirà durant els mesos vinents aquest cicle d’activitats. “Ciència de Cinema” ens endinsarà en el paper de la ciència en el setè art, “Terror a CosmoCaixa” ens posarà cara a cara amb la por per conèixer-la com mai abans hem fet i “Elles en la Ciència” ens recordarà que sense la contribució de la dona la ciència no existiria. Totes aquestes experiències també conclouran amb unes tapes capaces de fer-nos vibrar el paladar i connectar-nos, encara més, amb la ciència.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Román Yñán