Enviar un colom missatger per dir-li a la mare que demà no soparàs a casa seria tan absurd avui dia com, si tens un problema, demanar ajuda amb senyals de fum. Al segle XXI internet, els xats i les xarxes socials són el nostre codi Morse, el nostre telèfon, la nostra carta escrita a mà. Amb el que té de bo i el que té de dolent. Precisament perquè els més joves puguin dir les coses que costen més i rebre suport, la Fundació ANAR ha creat un xat amb professionals disposats a escoltar i donar-los un cop de mà a l’altre costat de la pantalla.

Joves (i no tan joves) ho compartim tot a les xarxes socials: cançons, esmorzars, fotos de les vacances i també estats d’ànim (des de “Per fi és divendres” fins a “No sé que em passa, però estic trist”). Però, sobretot, ens agrada mostrar que les coses ens van bé. Expressar el costat fosc de la vida requereix més valor. I, de vegades, explicar-ho a Twitter o Facebook és com dir-ho a tothom i a ningú en particular: ens pot fer sentir encara més sols. Però i si a l’altra banda de la pantalla del mòbil hi hagués un professional disposat a ajudar?

Conscients de la relació entre els joves i la tecnologia, la Fundació ANAR, amb el suport de la Fundació Bancària ”la Caixa” i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, ha desenvolupat un xat que complementa la seva línia telefònica perquè els menors en situació de soledat, risc i aïllament tinguin una via encara més propera per comunicar els seus problemes i demanar consell.

 

 

El xat ja està funcionant al web. És gratuït i té un horari de quatre de la tarda a dotze de la nit, tots els dides de la setmana. Darrere hi ha un equip de psicòlegs, advocats i treballadors socials a punt per tractar amb empatia qualsevol mena de consulta: violència, assetjament escolar, problemes psicològics, d’alimentació, autolesions, consultes de sexualitat, etcètera. “L’objectiu és que els joves sentin que no estan sols”, assenyala Benjamín Ballesteros, director de Programes d’ANAR. En funció de la gravetat de la situació, es pot derivar el menor a un professional de l’entorn o activar el protocol d’urgència.

A finals del 2017, el Xat ANAR també serà una app. Segons Ballesteros, “tindrà una tecnologia que esborra el text a partir de la tercera línia de conversa i en el disseny no hi haurà res que indiqui que és un canal d’atenció a menors en situacions de risc”. I tot, pensat perquè el menor no sigui descobert per l’agressor.

Les línies telefòniques o de correu de la fundació seguiran actives com sempre, però els temps canvien i, per tant, les maneres de comunicar-se, també. “Molts nens i adolescents se senten més còmodes escrivint allò que els està afectant sense la necessitat de posar veu al seu problema”, explica Ballesteros. “La percepció de seguretat que genera l’anonimat i la confidencialitat de la xarxa fa que molts problemes surtin a la llum”. Quanta raó que tenia l’escriptora i filòsofa María Zambrano quan deia que hi ha coses que no es poden dir i, precisament perquè no es poden dir, s’han d’escriure…

 

Fotografia: Pablo de Pastors