En ecologia, cada bacteri, cada mosquit, depèn del conjunt de l’ecosistema i, alhora, l’ecosistema depèn de cada un dels petits organismes que el componen. De la societat, en diríem una cosa semblant: no hi ha felicitat individual sense benestar col·lectiu, i a l’inrevés. Amb aquesta idea es treballa a No-Dos La Mina, un projecte d’intervenció comunitària promogut per l’Obra Social ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya, que busca apoderar el col·lectiu gitano des de l’individu.  

“Volem promoure el desenvolupament integral de les persones i de la comunitat. Des d’ells, per a ells”, explica Ariadna Salvà, directora de No-Dos La Mina. L’Ariadna lidera aquest projecte juntament amb un equip de psicòlegs, educadors socials i membres de la comunitat gitana. L’objectiu inicial era reunir tots els agents socials del barri perquè, primer de tot, es coneguessin ells mateixos: quines necessitats tenien, quins sentiments, quins problemes i quins somnis individuals. Després, la idea era que ho posessin en comú i proposessin les seves pròpies solucions i iniciatives per transformar l’entorn. La meta a llarg termini és construir una ciutadania organitzada, autònoma i solidària, compromesa amb el barri, capaç de conviure amb les seves diferències i de resoldre pacíficament els conflictes.

 

 

“Creiem en la connexió entre les persones, sabem que una persona afecta les altres, i apliquem aquest coneixement sobre l’ecologia de les relacions al bé comú per crear un sentiment de col·lectiu que beneficiï totes les parts”, continua la psicòloga. Seguint aquesta filosofia s’han creat diverses sessions, anomenades “cercles”, amb nens, adolescents, entitats socials, patriarques, dones, polítics o comerciants, entre d’altres.

A la sessió a la qual vam assistir, les dones més joves del grup volien trencar estereotips antics i reclamaven un espai per a elles mateixes, per desconnectar de l’entorn familiar. “Volem tenir estudis, ser independents i arribar a ser algú en l’àmbit professional”, deia una. D’altres volien muntar una escola de música i un estudi de gravació, equips de futbol per unir els més joves del barri i treure’ls del carrer o classes de reforç escolar per orientar els més petits. “La idea és treballar la unió de la gent del barri de totes les cultures”, deia un altre participant. En el que tots estaven d’acord és en el fet que volien que els tractessin com als altres. “Som gitanos, però no som diferents”. I, segons ells, encara hem de fer molta feina com a societat per lluitar contra els prejudicis i superar certes idees sobre aquest col·lectiu.

“Si no plantem tot això, no creixerà res”, deia un dels patriarques i responsables del Centre Cultural Gitano de la Mina. De moment, s’ha aconseguit reunir la gent, motivar els més joves —que han muntat l’associació “Un present per a un futur” per continuar treballant—, i crear un vincle entre els diversos col·lectius. Les dones tenen el suport dels patriarques, els nens, el de les mares… Així és com es van enfortint les relacions. Guanyen confiança en si mateixos. Les necessitats esdevenen possibilitats. I a poc a poc, el canvi al barri es fa evident.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra