Tenim més informació de la que podem llegir, més tecnologia de la que podem fer servir i més moda que no pas temps per dur-la. Aquesta borratxera de velocitat ens condueix cap al desequilibri físic i mental, i també cap a un fenomen molt curiós en l’època de les xarxes socials: la incomunicació! El genial antropòleg Lluís Duch ens ho ha explicat aquesta setmana a la conferència “Velocitat i acceleració en la societat actual” de l’Escola Europea d’Humanitats, celebrada al Palau Macaya i impulsada per l’Obra Social ”la Caixa”.

Lluís Duch és un prestigiós antropòleg, teòleg i monjo de Montserrat que ha arribat a una conclusió clara pel que fa al nostre ritme de vida frenètic: la sobreacceleració causa la malaltia de l’ésser humà. Però aleshores, per què correm? “Per competència amb el veí, per ego, per poder. En l’edat mitjana el cavaller que tenia un cavall podia més que el pagès que anava a peu. O en el segle xix els que tenien accés al telègraf podien saber abans les coses. La velocitat sempre ha estat relacionada amb la riquesa i l’exercici del poder”.

 

 

Segons aquest expert, en aquesta cursa sense límit estem perdent la capacitat reflexiva, la pau interior, la reconciliació amb nosaltres mateixos i, per tant, amb els altres (família, amics, societat). Una de les causes concretes és la destradicionalització: “Tots hem de trobar un equilibri entre allò que es manté (tradició) i allò que canvia (innovació). L’ésser humà comprèn perquè recorda. Però en sobreacceleració només hi ha l’aquí i l’ara, desconnectem dels nostres punts de referència i tot es torna irrellevant, fins i tot el futur. Com més acceleració, més banalització”, sentencia Duch.

Per als qui encara no es creguin que anem passats de rosca, un parell de demostracions que sí: la moda i les xarxes socials. D’una banda, la moda mitjançant la seva maquinària publicitària “aconsegueix que una cosa deixi de ser rellevant d’un mes a l’altre i fins i tot moltes famílies tenen problemes amb la canalla per les marques del moment; la gent s’arriba a endeutar!”. Pel que sembla, “tot va començar amb el prêt-à-porter a finals del 1800, que no era més que l’aprofitament del temps de cara a la producció. La moda és un índex de la velocitat, la mesura moderna del temps”.

D’altra banda, com que les xarxes socials aporten enormes quantitats d’informació, ens allunyen de la comunicació, “perquè comunicar ve de comú, vol dir ‘posar en comú’, i implica una pausa per escoltar, comprendre i tenir empatia amb els altres”. A més, l’expert ens adverteix que “amb l’assimilació de novetats passa com amb els aliments: de la mateixa manera que no podem accelerar els processos digestius, no podem accelerar l’assimilació d’idees. I sempre estem en l’última notícia, l’última moda, l’últim representant de l’star system. Tot és present”. I així tornem a l’absurd vital.

Però això ho podem combatre. “L’educació és fonamental. Tenir mestres que siguin respectats, començant per les famílies. Un pla d’estudis que no canviï cada tres anys. Tornar a llegir, escoltar música, passejar, fer tertúlies… Hem de donar espai a la pausa. La vida activa i la contemplativa no són irreconciliables, sinó indissociables”.

 

Text: Ana Portolés