Un pare està disposat a fer qualsevol cosa pels seus fills. I no parlem només de parassos televisius –com Homer Simpson, qui, encara que sigui molt desastre, és capaç de lluitar contra un grapat de robots pels seus fills–, sinó d’històries del món real com la de Teo Trujillo. El Teo i la seva família formen part del programa de lluita contra la pobresa infantil CaixaProinfància. Tot i que fa sis anys que es va haver de jubilar a causa d’un emfisema pulmonar, l’escassa pensió que cobra no li ha impedit viure cada dia donant-ho tot pels seus fills, l’Eric i la Paula. “Si he de menjar pa dur durant tres dies perquè ells tinguin una dieta variada, ho faré. Per a mi, ser pare ho és tot. Ells són la meva devoció”, explica el Teo.

Tenir un 25 % de capacitat pulmonar tampoc no ha estat mai una barrera perquè el Teo gaudeixi amb els seus fills dels petits moments del dia a dia. Li resulta impossible seguir-los el ritme quan es tracta de jugar a futbol o a fet i amagar, però fa el que pot per omplir-los la vida d’aquells records d’infància que després, quan ens fem grans, ens dibuixen un somriure. “Tinc la sort de poder passar gairebé les 24 hores del dia amb ells. Els preparo l’esmorzar, els porto a l’escola, els acompanyo a les activitats extraescolars, juguem a la consola plegats i fem una sortida de tant en tant. Una vegada els vaig portar de sorpresa a PortAventura i es van tornar bojos d’alegria!”.

 

 

Quan és amb els seus fills, el Teo intenta que el temps s’aturi i sigui infinit. També els dona tot el suport perquè facin el que més els agrada. Tant li fa “què diran”; només vol que els seus fills tinguin, com qualsevol infant, l’oportunitat de divertir-se marcant un gol per l’esquadra o ballant una cançó al passadís de casa. “A la Paula li encanta el futbol. És la pitxitxi de l’equip! I a l’Eric, ballar hip-hop. L’animo perquè s’apunti a classes, però li fa vergonya que ho sàpiguen a l’escola… Tot i així, a casa es deixa anar i no ho vulguis saber, els balls que fa!”.

Per al Teo és fonamental que els seus fills siguin feliços i puguin decidir què volen fer a la vida. Per això, els transmet valors com el respecte a tothom i a totes les opinions, i també la importància de forjar-se un futur que els donarà estabilitat i, alhora, els farà sentir-se vius. “De gran, la Paula vol ser futbolista i l’Eric, youtuber. Vull que siguin el que ells triïn i que els serveixi per ser alguna cosa a la vida. Alguna vegada els he dit que si volen estar tota la vida treballant per quatre duros, com el seu pare i al seva mare, que no estudiïn. Si per contra s’estimen més tenir una vida més tranquil·la, que s’esforcin en els estudis! Ho han de decidir ells, però sé que l’educació els brindarà un futur”.

El seu desig, en definitiva, és que l’Eric i la Paula tinguin “un futur millor”. Per això, el Teo insisteix en la importància de les sessions de reforç escolar que fan a través de CaixaProinfància, en les quals treballen la lectura i les mates. A més, reconeix que el que més compensa l’esforç com a pare no és només que arribin a casa amb bones notes, sinó veure’ls créixer com a persones. “L’Eric és molt tímid i relacionar-se amb altres nanos i amb els educadors li ha fet guanyar habilitats socials. Ara és molt més obert i té més amics a l’escola”.

És evident que el Teo ho dona tot per la Paula i l’Eric, però reconeix que, si els pogués donar “una mica més”, els donaria una habitació per a cadascú: un espai propi on poguessin, entre els pòsters dels seus ídols –Leo Messi i Taylor Swift, respectivament–, somniar desperts sobre el tipus de persona que els agradaria ser de grans. Mentre persegueix aquest repte, el Teo continuarà encarant el dia a dia amb un somriure i omplint d’il·lusions la vida dels seus fills. Perquè, per al Teo, no es fa cap sacrifici per als fills, sinó que “tot et surt de dins”.

 

Fotografia: Mònica Figueras
Text: Alba Losada