“He demanat ‘abraçades calentones’, com l’Olaf, el ninot de neu de Frozen”. “Que no hi hagi més guerres al món”. “Que tots tinguem més empatia!”. Aquests són alguns dels desitjos que els artistes Paula Bonet i Aitor Saraiba van plasmar en un foli en blanc la setmana passada. I no van ser dibuixos corrents, sinó creacions col·lectives que reflecteixen allò que els assistents a la primera Nit Found! de CaixaForum Barcelona creuen que el món necessita per ser un lloc millor.  

L’esdeveniment tenia com a títol una pregunta, la pregunta: “Què li falta al món perquè sigui un lloc millor?”. Per respondre-la, l’Aitor i la Paula van protagonitzar una performance inèdita en què, en una sola hora, van crear 60 dibuixos inspirats en les propostes que el públic va compartir amb ells.

Aquesta activitat formava part de les nits temàtiques Found!, en què artistes de diverses disciplines (música, arts visuals o disseny) comparteixen la seva feina amb els amants de la cultura més avantguardista del moment. Aquestes nits apleguen també en la mateixa jornada la música electrònica i experimental de DNIT i els diàlegs del cicle Trobades amb. I no tenen cap altra meta que fer-nos viure l’art d’una manera que poques vegades es veu als museus.

 

 

Després de dibuixar les idees de la gent —amb temes com Paranatural i New Beginning com a banda sonora i dues pantalles que mostraven les seves creacions com a teló de fons— vam xerrar amb uns Aitor i Paula encara afectats pel torrent d’emocions que els va despertar el taller. “Diverses persones s’han acostat amb exactament les mateixes idees. Sabíem que això passaria. Al final, amb aquesta acció el que buscàvem era demostrar que els éssers humans ens assemblem més del que pensem, que gairebé tots volem que el món sigui un lloc millor”, diu l’Aitor. I la Paula hi afegeix “Ni l’Aitor, ni el públic, ni jo érem els protagonistes, sinó la meravellosa energia que generaven les imatges”.

Si la Paula hagués estat entre el públic, ens confessa que ella hauria demanat “igualtat de gènere una vegada per sempre”. La proposta de l’Aitor hauria estat “que les institucions facin més accions d’aquesta mena”. El motiu? Com ell apunta en citar l’escultora francesa Louise Bourgeois, “perquè ‘l’art és una garantia de seny i no els somnífers, els antidepressius o els diners”. Es tracta d’un poder curatiu que tots hem sentit alguna vegada en llegir un llibre que explica la nostra història, una cançó que parla dels nostres somnis o un poema que ens connecta amb aquell amor impossible. Per això la Paula i l’Aitor no entenen l’art que no es compromet amb el seu context, que no lluita per fer del món un lloc millor. Com explica l’Aitor, “l’obra de la Paula i la meva són molt diferents, però venen del mateix lloc, d’alguna cosa col·lectiva, d’un dolor que és el dolor de molta gent”. “I d’un amor, que és l’amor de molta gent”, hi afegeix immediatament la Paula.

Els orígens d’aquesta activitat es remunten a quan la mare de l’Aitor es va posar malalta mentre ell vivia a Mèxic. “Vaig fer un dibuixet perquè la meva mare deixés d’estar malalta i aleshores vaig pensar: ‘Ah!, això és el que vull fer: deixar de parlar de mi i fer alguna cosa per als altres’”, explica parlant de la revelació que, el 2008, el va portar a crear “Dibuixos curatius”, una iniciativa amb la qual convidava tothom que volgués a explicar-li els seus somnis per convertir-los en dibuix i que, anys després, li va servir de font d’inspiració per acabar dibuixant un món millor a CaixaForum Barcelona.

I aquesta acció és només la punta de l’iceberg de tots els universos artístics que ens descobrirà els mesos vinents la Nit Found! El 23 de novembre la il·lustradora francesa Cécile Dormeau farà una xerrada que desmuntarà el fals ideal de bellesa femenina. I el 21 del mateix mes, el periodista i investigador Arnau Horta ens farà veure la realitat sense mirar-la: a través del sentit de l’oïda. Com el taller de la Paula i l’Aitor, totes aquestes jornades ens catapultaran fins a una forma d’art que trenca esquemes i barreres, i que no desisteix de tocar el cor a tots els assistents.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Mònica Figueras