Sembla que queden poques històries noves per explicar. La Wonder Woman ja se l’havien imaginat els antics grecs i RoboCop mateix podria ser una reinterpretació biònica de Jesucrist. Com ens recorda una vegada i una altra un dels personatges de l’obra de Beckett Ohio Impromptu, “Little is left to tell”. Queda poc per dir. Però, en realitat, el secret no ha estat mai inventar històries noves, sinó trobar maneres noves d’explicar-les. L’exposició “Disney. L’art d’explicar històries”, a CaixaForum Barcelona, espigola en els orígens d’algunes de les pel·lícules més conegudes de l’estudi per demostrar que el Walt i la seva colla eren uns experts a reinventar els clàssics.

 Abans de ser un xicotàs ingenu i bon jan atrapat en un cos com el del Schwarzenegger, Hèrcules era una de les figures mitològiques recollides als Himnes Homèrics cap a l’any 1000 aC. De fet, les semblances entre el mite clàssic i el cèlebre personatge de Disney s’acaben en el nom. Com es pot veure en els nombrosos esbossos dedicats a la pel·li que s’exhibeixen en aquesta mostra, els dibuixants van fer un treball minuciós d’adaptació i reinterpretació del mite. Li van posar aspecte de superestrella americana, el van fer virar cap a un punt humorístic i van convertir l’heroi clàssic en una icona dels anys 90.

 

 

Les històries, com les apps que tens al mòbil, també necessiten actualitzar-se per no quedar obsoletes. Per exemple, la història d’Els tres porquets —que es pot veure sencera a l’exposició— es remunta a una narració popular del segle xix però, fent que els porquets cantessin i vestissin uniforme de marine, Disney la va fer contemporània. Tant, que la cançó “Qui té por del llop feroç?” va esdevenir per als nord-americans de l’època un lema de força i ànims enfront de la pobresa de la Gran Depressió.

Recorrent les 215 peces que s’exposen —des de dibuixos de tota mena fins a notes de producció, pàgines de guió o storyboards— també es recorre la història de la nostra societat. Si a finals dels anys 50 la jove protagonista de La Bella Dorment amb prou feines obria la boca, el 2013 tenim l’Elsa, que a Frozen no dubta a refusar el paper de reina i cantar a plens pulmons que vol ser lliure a la seva manera. Perquè nous temps requereixen nous valors; i nous valors, noves heroïnes. I poca broma, perquè el personatge de Frozen va néixer en realitat fa gairebé 200 anys de la ploma de Hans Christian Andersen. Però la màgia de Disney és capgirar-la com un mitjó i fer-la tan contemporània que .

Queda poc per dir, sí. Però sembla poc probable que algun dia arribi algú i expliqui una història que exhaureixi totes les històries de sobte. Perquè, com va escriure el cineasta Robert Bresson a Notes sobre el cinematògraf: “Crear no és deformar o inventar persones o coses. És establir relacions noves entre persones i coses que existeixen, tal com existeixen”. I això ja ho té clar qualsevol que tingui fills: l’èxit d’un bon conte és explicar sempre el mateix, però una mica diferent.

 

Il·lustracions:  David Octane