El 2019, a España, és poc habitual que un noi no tingui internet a casa. Segons l’INE, el 2017 el 83 % de les llars espanyoles tenia connexió. Però quants adolescents saben (i tenen les eines per) dissenyar i imprimir un objecte en 3D, crear un meme amb Photoshop o gravar i muntar un vídeo per penjar-lo a les xarxes socials? El problema de la bretxa digital al nostre país va més enllà de l’accés a la tecnologia. També es necessiten les habilitats per fer-ne un ús crític i creatiu. Dilluns 30 de setembre passat vam visitar, amb nois i noies del programa CaixaProinfància, La Rueca TecnoLab, al barri madrileny de Canillejas, un espai on la creació digital és el camí cap a una societat més justa.  

Això no és el centre de Madrid. A Canillejas no hi ha una constant desfilada de corbates i maletins entrant a la botiga Huawei més gran del món, ni museus que munten tallers de creació digital o conferències amb experts de renom. Aquí el metro passa cada 10 minuts, els comerços i els bars són de tota la vida i els veïns, d’arreu del món. Però, en una cantonada davant del parc, hi ha un lloc ple d’impressores 3D, talladores làser, software i materials de tota mena. Es tracta del taller de fabricació digital de La Rueca Asociación, una entitat que fa més de 15 anys que treballa pel barri i per al barri.

 

 

Avui els toca feinejar al grup de 13 a 15 anys, que formen part del programa CaixaProinfància. Amb el suport de ”la Caixa”, aquests adolescents en risc d’exclusió social participen en tota mena d’activitats: colònies d’estiu, excursions i jocs, reforç educatiu, etc., però també en opcions de lleure una mica diferents i menys habituals, com és el cas de l’activitat d’avui.

Així, després d’una primera hora de jocs al parc, passen al TecnoLab. Allà els espera la Vera, la profe de la tarda, un grapat de portàtils i una missió: dissenyar i imprimir els mateixos adhesius amb un plòter. “Intentem fer activitats al Tecnolab, perquè la bretxa digital encara existeix per a les persones en risc d’exclusió social”, explica la María, educadora de La Rueca. “És un espai diferent, amb materials que no són fàcils de trobar en el dia a dia i, sobretot, un lloc pensat per fomentar la creativitat”.

Després d’aprendre amb la Vera la diferència entre píxel i vector, com es fa servir l’eina Inkscape i entre freqüents exclamacions de “quina passada!”, arriba el moment de posar-se mans a l’obra i dissenyar els adhesius, petits dissenys sobre les coses que els agraden: escuts de futbol, logos de cantants, en Bart d’Els Simpson o Totoro. Amb aquests adhesius decoraran els mòbils, les habitacions, i alguns faran fins i tot regals a les persones que estimen. Com la Sara, que ha imprès una dedicatòria a la seva millor amiga.

“Sempre m’agraden molt les activitats que fem, però per sobre de tot, crec que el millor són els debats que es munten i la igualtat que s’hi respira”, afirma la Gloria, una de les adolescents. No només són els mateixos nois i noies els que decideixen de manera assembleària quines activitats volen fer (avui mateix podien triar entre adhesius i tall amb làser) o quins temes s’han de tractar, sinó que totes les activitats que fan tenen la igualtat com a fonament. “Tots venen de països molt diversos, així que, sovint ens demanen fer activitats sobre àpats del món i trobades on puguin posar en valor la seva identitat”, explica l’educadora. “Sense anar gaire lluny, la setmana que ve tenim un altre taller a TecnoLab sobre Scratch. La idea és trencar amb l’estereotip de gènere que hi ha als videojocs i que les noies també s’animin a programar.”

En un barri lluny del vaivé tecnològic i creatiu de la ciutat, crear un espai on els més joves es puguin divertir amb la tecnologia és un pas indispensable per reduir la bretxa digital i fomentar la igualtat d’oportunitats. Armats de pantalla i ratolí, el futur és —literalment— a les seves mans.

 

Text: Patri di Filippo
Fotografia: Victor Bensusi