Veus que xiuxiuegen “Federiiiico, Federiiiico”, un cor repetint el vers “Ya no me encontraron” i un adolescent marcant el ritme a cops de caixó omplen l’ambient d’una sala fosca. Podríem pensar que ens hem endinsat al cap de Lorca quan es va anticipar al seu assassinat al poemari Poeta en Nueva York, però en realitat som davant de 13 alumnes de l’institut de Vallbona d’Anoia que estan revivint el llegat del poeta gràcies a CaixaEscena, un programa que dona veu als joves i promou el teatre als centres educatius.

Treballant El Velatorio Lorquiano, basat en les obres de Lorca La casa de Bernarda Alba i Bodas de sangre, els alumnes de l’INS Vallbona d’Anoia s’han endinsat en l’art d’interpretar i han descobert que els seus límits són molt més lluny del que sempre havien imaginat. A Xesca Vela, la professora que ha impartit el taller de teatre en aquest institut, li entusiasma veure com ara actuen sobre l’escenari sense vergonya, quan al començament “els esfereïa” fer-ho fora del cercle més íntim. L’Ainhoa, una de les alumnes, explica: “El teatre m’ha ajudat a confiar més en mi, a adonar-me que puc fer-ho bé i a dir-me ‘Bravo!’ a mi mateixa quan faig una bona interpretació”. El Jacob, company seu, afegeix que, pel fet de tenir dislèxia, mai no s’hauria vist capaç de memoritzar obres tan llargues, “però ho vaig aconseguir, i he acabat fent el paper de Lorca!”.

 

 

Després de sis mesos d’assajos, el taller va acabar a principis de març amb la representació de l’obra a les Trobades CaixaEscena per a joves: una cita de tres dies amb professionals de les arts escèniques on, a més d’aprofundir en la improvisació i en l’expressió a través del cos, el ritme i la veu, els alumnes van compartir amb companys d’altres centres moments màgics que els van fer enganxar-se encara més al teatre. “Sens dubte, el millor va ser interpretar part de l’obra davant d’altres estudiants. Va ser emocionant veure que ho estàvem fent molt bé després de tant d’esforç… I mira que abans de començar estàvem nerviosíssims!”, recorda la Clàudia, una altra de les alumnes que van participar a la Trobada celebrada a CaixaForum Barcelona.

El teatre no només té el poder d’eliminar la motxilla d’inseguretats amb què alguns alumnes comencen el taller, també els ajuda a exposar sense por durant les presentacions orals que fan a classe i els transmet la passió per la literatura d’una manera que rarament s’aconsegueix a les aules. Posar-se en la pell del poeta granadí fins i tot va despertar al Jacob l’interès per estudiar-ho tot sobre l’autor i, després, fer una petita representació als companys de classe a partir del que havia absorbit. De fet, participar en el taller va unir de tal manera aquests joves que van decidir muntar tots plegats una companyia de teatre. Es van autoanomenar No Res Teatre perquè, com explica la Xesca, “la companyia va néixer amb pocs recursos, tot i que les ganes d’interpretar dels actors no té límits”.

Segons la Xesca, “el teatre hauria de tenir un lloc en l’educació de tots els alumnes perquè ho engloba tot: expressió oral, comprensió lectora, matemàtiques a l’hora de pensar en els ritmes, etc. Recordo que un dels alumnes em va dir: ‘Has obert una pedreta (cadascun dels alumnes) i hi has trobat or. Jo li vaig respondre que, en realitat, hi havia trobat diamants!”. Per a la professora, veure com la interpretació contribueix a millorar el rendiment acadèmic dels joves és “realment important” i “haver despertat en ells una vocació és molt gratificant”. Ara, alguns somien poder actuar en grans escenaris, assemblar-se a actors com Will Smith i fins i tot sortir en pel·lícules “tan boniques com Big Fish”. A la Xesca li encantaria que de grans aconseguissin alguna d’aquestes metes però, per a ella, els alumnes ja són guanyadors: “Em quedo amb l’esforç i l’alegria amb què han treballat. Estan plens d’emocions i l’energia que tenen es contagia”.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Mònica Figueras