Un dimecres qualsevol en una escola de Lavapiés. Són gairebé les sis de la tarda i les classes ja s’han acabat, però aquí l’activitat no s’atura. Un grup de nens es belluga amunt i avall amb instruments musicals. Es poden veure violins, violes, violoncels, contrabaixos, trompetes, trombons i percussió. Quan van entrar a DaLaNota, la majoria dels xavals no sabia què era un compàs; ara, són capaços d’interpretar des de peces de Mozart fins a l’Hallelujah de Leonard Cohen i, fins i tot, temes que composen ells mateixos, com ara la banda sonora de Star Wars. Avui els toca assajar per al gran concert que faran el 9 de juny a un dels teatres més importants de Madrid. Tot i que en aquestes aules l’aprenentatge va molt més enllà de les blanques i les corxeres: la música es converteix en una eina de canvi social.

En total són uns 70 nens d’entre 7 i 17 anys, que venen de nou centres escolars del barri de Lavapiés, les famílies dels quals són de 19 nacionalitats diferents. Tots plegats formen part del programa d’educació musicosocial gratuït i inclusiu DaLaNota. Creat per la plataforma REDOMI, aquest projecte ha estat un dels guardonats enguany als Premis ”la Caixa” a la Innovació Social per promoure valors com la col·laboració, l’educació, el compromís i la inclusió social a través de la música.

Els tallers es fan quatre tardes a la setmana i els xavals hi aprenen a tocar instruments, però també llenguatge musical, cant i dansa. A més, els dijous, reben el suport d’un equip psicosocial i duen a terme activitats al voltant del treball cooperatiu, les habilitats socials o la resolució de conflictes. Un detall molt especial de l’orquestra de DaLaNota és que, abans de començar cada sessió, els nens es reuneixen en assemblees d’uns 10 minuts, que els serveixen tant per aprendre a gestionar una conversa grupal com per poder parlar dels temes que els interessen o els preocupen.

 

 

A simple vista, podria semblar una bogeria molt complicada voler formar una orquestra amb nens d’escoles diferents que arriben, la majoria, sense saber tocar cap instrument. Això no obstant, la música, que tot ho fa més fàcil i que fa possible el que d’entrada semblaria impossible, s’ha convertit en l’eina perfecta per estimular els xavals. “La pràctica musical és beneficiosa en si mateixa, però a més, millora la convivència a la vida i a l’aula, i els ajuda a aprendre millor. Per a molts també és una oportunitat de despertar un talent que no sabien que tenien, de manera que la seva autoestima creix i s’enforteixen”, explica Marga Gutiérrez, la psicòloga infantil de DaLaNota.

Ara com ara, aquesta orquestra infantil no té tots els instruments que voldria; però amb els que hi ha construeixen una espècie de trencaclosques per aconseguir que quedi compensada i que cada criatura se senti a gust. De fet, la majoria dels instruments venen de donacions, perquè també intenten fomentar valors de sostenibilitat i donar una segona vida a instruments en desús.

Però vejam, recapitulem. Havíem dit que aquests nens estaven assajant per fer un concert espectacular al Teatre Nou Apol·lo de Madrid. Deuen estar nerviosos, oi? Precisament això és el que em pensava, però resulta que no ho estan gens ni mica. “Ells ja s’hi han acostumat, tenen concerts durant tot l’any i, malgrat ser petits, ja han passat per escenaris força imponents. Així que, en certa manera, forma part de la seva rutina”, ens diu Pedro Quirico, un dels professors.

De fet, entre els objectius del projecte, també hi ha la voluntat que aquests nens comencin a formar part del públic d’espectacles culturals de qualitat, que coneguin els teatres i les sales de la zona i que, a més, es converteixin en agents culturals del seu barri. “Es tracta de fer més accessible la cultura”, ens explica en Pedro, “i d’acostar una cosa que pot ser molt elitista, com és la música clàssica, al màxim de gent possible”. La idea és que els infants —i les seves famílies— visquin el fet d’assistir a espectacles culturals amb naturalitat. Com el fet d’anar cada dia a comprar el pa.

 

Fotografia: Daniel de Jorge
Text:
María Arranz