Un estudi fet pel Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC) revela que les persones amb insomni tenen afectades les mateixes zones cerebrals que apareixen afectades en les fases inicials de l’alzheimer. Aquest descobriment permetrà al BBRC, pertanyent a la Fundació Pasqual Maragall, obrir una nova línia de recerca que, amb el suport de ”la Caixa”, podria resultar decisiva per prevenir la malaltia.

Es calcula que l’any 2050 el nombre d’afectats per l’alzheimer es podria triplicar i podria arribar a vora 150 milions arreu del món. En la lluita contra la malaltia —amb múltiples conseqüències en l’àmbit sanitari, social, econòmic i sobretot humà—, el Barcelona Beta Brain Research Center s’ha anat consolidant al llarg dels anys com una referència mundial ineludible.

 

El doctor Molinuevo, investigador del alzhéimer

 

El doctor José Luis Molinuevo és el director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC i per a ell no hi ha cap dubte: tots els esforços s’han de centrar ara com ara en la prevenció. Tot i que encara no es poden encaminar cap a la guarició, els progressos són clars i el doctor celebra l’establiment de biomarcadors, fet que suposa tota una “reconceptualització de la malaltia”. Aquests biomarcadors són capaços de detectar els canvis que es produeixen al cervell a causa de l’alzheimer, és a dir de l’acumulació d’una sèrie de proteïnes al cervell (com l’amiloide ß i la tau).

“Fa anys que sabem que hi ha un llarg període presimptomàtic, en què la malaltia va canviant biològicament, el cervell va agregant aquestes proteïnes i es perden sinapsis i cèl·lules”, però no n’hi havia senyals detectables. Com que els símptomes només apareixen 20 anys més tard, revelar la presència biològica real de la malaltia és fonamental per detectar les persones que tenen risc de desenvolupar-la.

Segons el doctor, “ara com ara no té sentit fer un cribratge massiu de la població perquè continuem sense tenir un tractament que pugui actuar sobre l’evolució de la malaltia”, però sí que podem mirar d’identificar factors de risc.

Un treball recent del BBRC, publicat a la prestigiosa revista Alzheimer’s Research and Therapy, ha despertat un gran interès en relacionar l’insomni amb l’alzheimer. “Vam veure que, en la població de l’estudi Alfa, els que tenien insomni presentaven un rendiment pitjor des del punt cognitiu en les proves que mesuren les funcions executives. El que estem demostrant és que l’insomni provoca un canvi estructural que pot fer que el cervell sigui més vulnerable a aquesta agregació proteica.”

No és que l’insomni constitueixi per si mateix un factor de risc, sinó que un bon estat de salut general allunya l’amenaça de l’alzheimer i tenir un son reparador és fonamental per al bon funcionament del cor i del cervell. Les recomanacions són, per tant, evidents: exercici físic i mental, dieta equilibrada i reducció de l’estrès són factors que interactuen entre si en benefici del cos, ja que agreguen factors protectors i eliminen factors de risc. “Després, evidentment, hi ha factors que no es poden eliminar: l’edat o alguns gens, com el gen ApoE.”

Les persones que pateixen insomni n’haurien d’estudiar les causes, tant si són físiques com psicològiques, i prendre mesures no farmacològiques dins del que sigui possible. En aquest sentit, el doctor lamenta la falta de conscienciació sobre la importància del son i recomana “sopar de manera lleugera i prescindir de l’alcohol i de les pantalles abans de dormir perquè incideixen en la mala qualitat del son”.

El BBRC ha pogut estudiar tots aquests factors de risc gràcies a l’estudi Alfa, impulsat per ”la Caixa”, amb prou profunditat per determinar els factors de risc i com es generen aquests riscos, no tan sols pel que fa al son, sinó també a la dieta, l’edat i altres factors. “La força principal de l’estudi Alfa és que als participants se’ls fan totes les proves que avui hi ha establertes al voltant de l’alzheimer, amb una població molt àmplia.”

A més de la prevenció, el doctor Molinuevo fa èmfasi en la importància de formar els cuidadors, que en la immensa majoria són familiars que no estan preparats per bregar amb un problema tan greu. “No tan sols no es forma el cuidador sinó que, com que hem crescut en una societat de valors judeocristians en què el sentiment de culpa és molt present, la persona s’oblida d’ella mateixa per maldedicar-se a la persona malalta.”

Malgrat que la guarició de la malaltia no es pot plantejar a curt termini, estan canviant moltes coses per a bé pel que fa a l’alzheimer. “D’una banda, cada vegada més centres de recerca se centren en la prevenció i, de l’altra, està desapareixent l’estigma social que suposava la malaltia fa uns anys, una millora a la qual la Fundació Pasqual Maragall ha contribuït en gran mesura.”

 

Fotografia: Rita Puig-Serra