Deme González i Guiomar Trullols treballen al centre obert CiberCaixa Badalona Sud, gestionat per la Fundació Privada Pere Closa, atenent a infants de famílies amb pocs recursos. Oficialment són educadores socials, tot i que també les podríem anomenar “educadores de somriures”. Perquè han vist que tan essencial és ajudar els petits amb les assignatures com treballar amb ells les emocions, l’autoestima i els somriures. L’objectiu: que tots els nens i nenes que participen en el programa CaixaProinfància comencin a creure en ells mateixos i puguin escriure el futur que vulguin.

L’escriptora i filòsofa Elsa Punset diu que “educar les emocions és una clau de llibertat per a les persones”. Com s’eduquen les emocions en els infants?
Deme: Sens dubte, és una tasca fonamental. De vegades, als adults també ens costa expressar-nos sense pudor. Al nostre centre, ho treballem amb dinàmiques, activitats i jocs com el mapa de les emocions en el qual cada continent és una emoció: alegria, tristesa, sorpresa, por, enuig, vergonya.

Guiomar: Els infants han de col·locar un imant al lloc que representi com se senten i després explicar per què se senten així. Intentem fer-ho en grup perquè si algú està trist o nerviós, això afecta tot el grup. I quan un no està bé, tots l’animem.

D: És molt important l’empatia: si un està enfadat, no cal que vagi l’altre a molestar-lo.

G: Les emocions són fonamentals perquè són part de la nostra identitat i de com ens enfrontem al món. Els nens i nenes han d’aprendre a reconèixer-les i a gestionar-les.

D: Potser un nen arriba enfadat al matí perquè la mare no li ha fet l’entrepà que ell volia però després, amb les noves experiències (fites, aprenentatges, jocs, relacions interpersonals) que viu durant la tarda, la seva emoció pot canviar.

G: És increïble veure que infants que abans ni parlaven ara tenen amics i participen activament en les activitats. Recordo el cas d’un nen que no se sentia gens còmode amb la seva identitat i amb la cultura religiosa que li imposaven des de casa. Com que no sabia expressar-se, tenia conductes disruptives. No sabia ni fer una abraçada. Ara estem intentant posar el nostre granet de sorra per canviar la seva conducta. Si ell es porta malament, jo l’abraço. I està funcionant. Va començar l’escola molt malament, i ara els professors l’estan felicitant. Ha guanyat autoestima, ha aprés a gestionar les seves emocions i a fer abraçades!

 

 

Justament no fa massa, la periodista Helena Resano ens deia que “perquè tots els infants puguin triar el seu propi camí, primer han de confiar en ells mateixos”. Com es pot transmetre aquesta autoestima?
D: Els nens que tenim aquí arrosseguen una motxilla de problemes massa grans per a l’edat que tenen. I això influeix en tot. A més, si  a un infant tota l’estona li estàs dient coses negatives —“no ets bo en mates, has suspès llengua”— només creurà això. Aquesta serà la seva realitat. L’estàs etiquetant i es frustrarà. Per això, també l’has de felicitar per les coses que fa bé.

G: Cal reforçar el procés d’aprenentatge, sobretot. Si un infant treu un 4 en un examen però s’hi ha esforçat i ha millorat, li fem entendre que pot estar content d’ell mateix.

 

 

Per a KJ Dell’Antonia, autora de How to be a happier parent, “les persones optimistes tendeixen a ser més atrevides davant dels desafiaments. La seva esperançadora idea de futur els fa tenir sempre una actitud resilient i treure el màxim profit de tot”. Com es pot aconseguir que un infant que ve d’un entorn més aviat pessimista vegi el vas mig ple?
D: Tots necessitem unes metes i hem de treballar per aconseguir-les. Quan ells tinguin clar el què, només els has d’ajudar a buscar el com. Perquè sempre hi ha un com. 

G: Tenim una altra activitat: un mapa del tresor. En aquest mapa pengen un dibuix que els representi i tots els objectius que volen aconseguir, però plantejats en positiu: “Jo seré entrenador de futbol”, per exemple. El missatge és clar: si t’esforces, pots aconseguir els teus somnis. Si els fas veure que, de mica en mica, van aconseguint petites metes, els incentives l’autoestima i el positivisme perquè puguin arribar a ser el que vulguin: periodistes, fotògrafs, bombers, policies.

D: Nosaltres els oferim una altra manera de veure el món. Una alternativa. Els diem que esbrinin què els agrada i se centrin en alguna cosa que els motivi. Així podran aconseguir els seus somnis.

G: Jo realment soc aquí per acompanyar-los i motivar-los, perquè tinguin oportunitats. La meva feina consisteix en això.

D: Tenim un nen amb una discapacitat del 34 % que estava cansat de sentir que tot ho feia malament, que no servia per a res. Però aquí vam descobrir que tenia talent amb els escacs. En sabia molt i el relaxava. Vam aconseguir fer-li veure que hi havia coses que dominava, fins i tot algunes més que la majoria.

Tot i així, el fracàs també forma part del dia a dia…
G: Sempre els deixem clar que si s’equivoquen, no passa res. És part de l’aprenentatge. Perquè lluitin pels seus somnis és imprescindible que s’alliberin de la por de fracassar que molts arrosseguen. És a dir, han d’entendre que el fracàs forma part de la vida, que de vegades es guanya i d’altres es perd, i que tots hem caigut i tornarem a caure.

De quina manera ajuda el programa Tens Talent a l’hora de transmetre tot això?
D: En permet aconseguir que els nens connectin amb els seus talents i capacitats (tant mentals com emocionals, esportives, socials o transcendentals). Així es coneixen més a si mateixos i s’adonen del que els agrada. I això ho fem durant tota la tarda: durant el berenar, l’estona que fem els deures i l’espai dedicat a jocs innovadors (on fem manualitats, relaxació, cine, matemàtiques, lectura, jocs de taula, etc.).

Què és el que més us omple de la vostra feina?
D: Molts nanos passen per aquí després de fer la majoria d’edat i ens diuen que ara entenen que tot el que fèiem quan ens deien “pesades” era pel seu bé.

G: Entenen que els vam donar eines i recursos (vam plantar una llavor) perquè tinguin més oportunitats a la vida.

 

Entrevista: Alba Losada
Fotografia: Román Yñán