El primer dia de classe, la motxilla, el primer entrepà embolicat amb paper d’alumini, els nervis, l’emoció, la por, el petó de comiat. Un batut d’emocions davant de l’aventura de “sortir del niu” per anar gairebé per primera vegada a la vida a “un lloc diferent”, com comenta el catedràtic de Filosofia Josep Maria Esquirol en la conversa amb l’especialista en innovació educativa Carlos Magro. La pandèmia del coronavirus va arrabassar durant uns mesos als infants aquell lloc per dur-los a les pantalles de cada casa i ha obert nous reptes en aquest món canviant. Aquest és el tema central del quart lliurament del cicle de converses virtuals Fora d’Eix, que organitza CaixaForum; una reflexió al voltant dels canvis que ha causat la COVID-19 a través de converses entre experts i intel·lectuals, en què es tracten temàtiques com l’educació, l’ètica, les relacions entre nord i sud, la tecnologia o el futur. 

“Quin sentit té l’escola?”, es pregunten en una interessant conversa d’una hora Magro i Esquirol. Tots dos defensen amb vehemència la importància de la presencialitat a les aules i de la força que té com a espai per crear comunitat. Magro lamenta que “sense escola, es mantenen —i fins i tot s’aprofundeixen— les diferències socials”, en referència a les limitacions tecnològiques i espacials que perjudiquen les famílies més vulnerables quan han de veure els professors i els companys des de l’ordinador de casa. “Ens hem adonat que un dels sentits de l’escola és allunyar-nos de casa”, afegeix.

 

Cicle Fora d'Eix

 

Les diferències entre Magro i Esquirol en aquesta conversa arribem sempre entrellaçades com una planta enfiladissa a un model d’escola que multipliqui l’amor i la bellesa al món. No són discrepàncies dures, sinó que s’enriqueixen mútuament. Per exemple, Magro elogia que “l’escola ens permet aturar-nos a mirar les coses irrellevants”, però Esquirol creu que justament “allò que sembla inútil de vegades és el més fecund”. Ho fa amb una convicció clara que formar, en el sentit de donar forma, “és crear més món” i donar-hi més bellesa.

Segons Esquirol, per arribar a aquell planeta millor, l’escola ha d’educar, sobretot, “la mirada” que serà “atenta”, en contrast amb la “indiferència”. “Qui mira bé, qui mira dues vegades, és capaç d’advertir la diferència de les coses i apreciar en aquella diferència la riquesa”. Per cultivar aquella mirada, i en això sí que estan d’acord els dos pensadors, és molt més adequat un espai amb altres infants, somriures, mans aixecades, professors sense que una webcam els talli, cadires que s’arrosseguin i olor de llapis, que veure la classe des d’una pantalla amb connexions molt diferents a cada casa. “La coreografia dels cossos que suposa un professor amb alumnes no es pot replicar exactament de la mateixa manera en altres condicions com en una escola”, reflexiona Magro, després de l’experiència de les classes virtuals. 

El debat sobre l’educació i el sentit de l’escola és un dels temes que tracta el cicle de xerrades virtuals Fora d’Eix, debats entre intel·lectuals i pensadors compromesos amb el seu temps al voltant dels canvis que ha precipitat la COVID-19. Però encara n’hi ha més: “Hem aturat la producció i hem descobert el cel blau, hem descobert el valor del silenci”, li diu la doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona Begoña Román a l’escriptor José Ovejero, que replica: “El bé comú no és mai comú, sempre hi ha una part que se’n queda fora” en el debat “Quina ètica creem amb la COVID-19?”. 

“No estem produint per als altres, estem produint per a la màquina, que és qui ens avalua”, planteja la periodista, col·laboradora habitual a El País i eldiario.es i investigadora Marta Peirano a l’escriptora i professora a la Universitat de Sevilla i a la Carlos III de Madrid Remedios Zafra. “S’ha normalitzat una manera de ser al món que implica que et vegin a internet”, reflexiona aquesta última en l’eix sobre comunicació i tecnologia

La conversa sobre els desplaçaments dels eixos nord-sud porta l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba a una reflexió contundent: “Per compensar aquesta impotència gallegem, despleguem l’exèrcit i acabem militaritzant una crisi sanitària”. Una altra dura advertència la respon la periodista Patricia Simón: “La pandèmia ha accelerat una qüestió tan perillosa com la implantació de la tecnologia del control social”. 

En pròxims lliuraments, les converses tractaran l’impacte de la COVID-19 en la manera de relacionar-nos i com construïm les narratives de futurabilitat. Així doncs, en el debat sobre com canvien les maneres de relacionar-se, el periodista i expert en pensament antiracista Moha Gerehou adverteix que “en la narrativa política hi ha un xoc entre la realitat del carrer i el que veiem reflectit, que és molt diferent”; i l’arquitecta i urbanista Itziar González veu una escletxa de llum sorgida de la pandèmia: “Tenim una gran oportunitat per adonar-nos que l’empatia és el dispositiu que aproxima els cossos sense necessitat de contagi”. 

Sobre les projeccions de futur debaten l’escriptora Marta Sanz i la investigadora Teresa López-Pellisa. “L’imaginari de la ciència-ficció de vegades ens situa en escenaris distòpics i el que cal ara, urgentment i més que mai, són relats utòpics”, reflexiona aquesta última. “Els relats són molt importants a la vida, però no haurien de servir per desdibuixar la realitat”, opina López-Pellisa. 

Desdibuixada, apassionant, inquietant o estimulant, la realitat que treu el cap a l’altra riba de la pandèmia mereix ser pensada i dialogada més enllà de les notícies d’última hora i les decisions dels líders polítics. I el cicle Fora d’Eix obre una finestra en aquella direcció. 

 

Entra a l’Àgora Digital per veure totes les converses.