Alberto López i Alberto Alemán són dos bons amics que han aconseguit, amb la seva passió, el patinatge de velocitat, una gesta en benefici d’infants orfes etíops: van completar el camí de Sant Jaume en sis dies, patinant entre 7 i 12 hores diàries, i amb la seva aventura van recollir 9.200 euros per a l’organització Patinar en Etiopía. El que va començar com unes vacances d’amics una mica diferents, amb un repte esportiu inclòs, es va transformar en una col·laboració solidària que ha unit moltes més persones. El Camino de Santiago Roller ha estat causa del mes, una iniciativa impulsada per migranodearena.org, la plataforma espanyola líder en micromecenatge, i la Fundació ”la Caixa”, amb l’objectiu de donar visibilitat al projecte i ajudar-lo a fer realitat els seus objectius.

Wukro és una ciutat al nord de l’exuberant Etiòpia que té una coneguda escola de patinatge gestionada pels joves de la localitat. La idea es va gestar l’any 2013 quan Abba Melaku (literalment ‘pare Àngel’, en etíop) o Ángel Olaran, un estimat missioner que apadrina els infants orfes de la zona, va convidar la patinadora Koro del Santo a visitar-los amb patins. Sense pensar-s’ho dues vegades, Koro va facturar tants patins com va poder i així en van arribar uns 20 parells aquell estiu. “Era com Eurodisney. Estar una hora o dues a la cua, esperant que algú et posés un objecte estrany als peus, te’l lligués, et folrés amb les proteccions, et lligués les vetes adherents. Van començar a patinar i van veure que funcionava molt bé, que als nois els encantava”, diu Juantxo Pagola, president de Patinar en Etiopía, recordant els inicis de l’escola.

 

Ilustración Roda patinadores

 

Els patinadors ja s’han convertit en part del paisatge habitual de la carretera de Wukro juntament amb les vaques, les cabres, els camions o els tuk-tuks que transporten la gent. Els grans patinen allà que és on en van aprendre i on poden gaudir una mica, ja que agafen velocitat. Això sí, a la carretera patinen quan tot just es fa de dia, perquè a partir de les 7 h del matí comença l’enrenou: els que van a buscar o a vendre gra, les gallines, els que van al metge… Els altres llocs on patinen són una sala d’uns 80 metres quadrats cedida per la ciutat i una petita pista polivalent a l’aire lliure que comparteixen amb altres nens que juguen a bàsquet o practiquen altres esports.

Els nois més grans són molt responsables. Tant en la logística, a l’hora d’ordenar els patins, de tenir-los nets”, assegura en Juantxo. Els monitors són en Sami i en Fithawi, dos voluntaris etíops de 18 anys que van començar a patinar en fa set quan van arribar els primers patins a Wukro.

Per què patinar? No seria millor donar-los medicaments, o aliments? Pagola ho té clar. Ja hi ha més gent que els ajuda en aquests aspectes. A Patinar en Etiopía tenen la noble tasca d’aportar-los una activitat d’oci més perquè es diverteixin quan surtin de l’escola i perquè gaudeixin del temps lliure.

Alberto López i Alberto Alemán van entrar en la història quan van decidir fer del seu repte quelcom més solidari i “addicionalment difondre una mica més la tasca de l’associació, que és molt coneguda en el món del patinatge”, diu Alberto López. El seu amic Alemán continua: “Quan vam començar amb la idea no pensàvem que tindria aquesta envergadura. Originalment era una experiència personal, però com que vèiem que podia ser una cosa que a la gent li podia agradar i podrien valorar el nostre esforç, els pocs diners que recollíssim serien benvinguts. La resposta de la gent ens ha entusiasmat i el que era un afegit ha estat gairebé el pilar més important”. 

Els patinadors coincideixen que el més difícil ha estat el camí en si. Les llargues hores a sobre dels patins, la pluja, el mal als peus, la calor, la dificultat d’alguns ports de muntanya. L’esforç que es van autoexigir per acabar-lo en tan pocs dies. Però la gran satisfacció ha estat el fet de no córrer per res. En alguna etapa, patinadors tan importants com els campions del món Patxi Peula i Aura Quintana van fer uns quants quilòmetres amb ells perquè eren de vacances a prop. “Aquells dies van ser com una alenada d’aire fresc”, diu López. “Sobretot emocionalment, aquella estona ens va passar d’una altra manera, ens donava impuls”, afegeix Alemán.

Els 9.200 euros de 223 donants aniran destinats al programa de nutrició infantil, sota la tutela del Wukro Social Development Program (WSDP), liderat pel carismàtic pare Ángel Olaran, que fa més de 20 anys que es desviu pel benestar d’aquesta comunitat: “Al món hi ha un potencial impressionant de bellesa, d’harmonia”, assegura. I no hi ha cap dubte que un nen feliç damunt d’uns patins n’és un bon exemple.

 

Text: Laura Calçada
Il·lustració: Roda