El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona Inclús ha celebrat la setena edició amb un nou rècord d’espectadors. Un any més, la cita s’ha dut a terme a CaixaForum Barcelona i ha inclòs novetats importants que possibiliten gaudir del setè art a un ventall cada vegada més ampli de sensibilitats. En aquesta ocasió, ha inaugurat una mostra de cinema en llengua de signes i una sessió d’animacions infantils per a nens afectats per TEA.

Ningú no qüestiona el poder del cinema per remoure consciències. Ben dirigit, la seva influència pot arribar fins al punt més recòndit de la nostra psique, arrencar-nos una llàgrima (de riure o de tristor) o qüestionar-nos les certeses. No obstant això, els elements principals que configuren aquest art —la imatge i el so— exclouen un sector de la població que també vol vibrar amb el setè art. Parlem del col·lectiu amb discapacitat auditiva i visual. Una frontera que, malgrat tot, ja es pot superar. Però cal compromís. I aquí entra en escena el nostre protagonista, Inclús, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona.

 

Marta de Muga y Adriana Pérez, directoras del Festival Internacional de Cine y Discapacidad

 

Inclús va néixer fa set anys amb una intenció doble: donar visibilitat a les persones amb alguna mena de diversitat funcional i facilitar-ne la inclusió a la societat, i obrir l’accés a l’art audiovisual a persones sordes o invidents. Avui, és un festival consagrat i amb una afluència de públic que voreja les 3.000 persones. Per posar un exemple: “Cada vegada omplim més sales i, per a nosaltres, això és senyal que és un festival necessari”, ens diuen amb un somriure les directores del festival, Marta de Muga i Adriana Pérez.

I això que, al començament, el que els feia més por era que no hi hagués prou producció audiovisual sobre aquesta temàtica. Tot al contrari: enguany han rebut 350 pel·lícules, arribades de qualsevol punt del globus, tot i que destaquen especialment les obres poloneses, que han guanyat el certamen diverses vegades. “Es fa molt bon cinema sobre aquesta temàtica, a Polònia. De fet, a la ciutat de Koszalin té lloc el festival YOU and ME”, diu l’Adriana. De les 350 cintes, se’n projecta una selecció. “La fem principalment en funció del missatge. Ens volem allunyar del victimisme. I si una pel·lícula té un enfocament innovador, millor”, explica la Marta.

Així doncs, de les 350 inicials en queden 19 a la selecció oficial, i d’aquestes en surten les 4 guanyadores, una menció especial i un premi del públic. El palmarès es pot consultar al web d’Inclús, però aquestes pel·lícules no es troben als circuits de cinema habituals. “O bé els trobes en altres festivals, o els segueixes la pista individualment”, indica la Marta. Tampoc no és fàcil trobar actors amb algun tipus de diversitat funcional. “Es calcula que el 10 % de la població té alguna mena de discapacitat, però no surten representats a les pel·lícules. Hi hauria d’haver una lluita més contínua perquè hi hagués més representació i que fossin protagonistes”.

Un altre dels grans reptes del cinema és fer-lo més accessible a tota classe de persones. “Per això el fem a CaixaForum, perquè està adaptat”, indiquen. A banda de l’accessibilitat, a Inclús totes les pel·lícules estan subtitulades com cal, amb els sons inclosos, i contenen una audiodescripció: una veu que narra l’escena quan no hi ha diàlegs. “El primer any ho fèiem en directe. Ara utilitzem l’aplicació mòbil Audesc Mobile de l’ONCE”, explica l’Adriana.

Una de les novetats que ha inclòs enguany el festival ha estat una mostra de cinema en llengua de signes, que és la primera vegada que s’ha fet a Barcelona. “L’acollida ha estat excel·lent. Una part del col·lectiu de persones sordes s’estima més veure cinema en aquest llenguatge perquè, d’aquesta manera, poden sentir les emocions”, assenyala la Marta. L’altra gran novetat ha estat una sessió de curts d’animació per a infants amb autisme, en col·laboració amb El meu primer festival i l’associació Aprenem. “Simplement vam haver d’adaptar l’espai per a aquest públic: vam posar el volum a un nivell adequat, vam treure els crèdits, vam deixar els llums encesos i vam organitzar una antesala amb possibilitat de fer activitats per si volien sortir”, diu la Marta. Com es podia esperar, la sessió va ser un èxit total i vam omplir totes les places.

No obstant això, assenyalen que totes aquestes iniciatives, freqüentment, se circumscriuen a sessions especialitzades. La resta de l’oferta que es projecta a les sales de cinema comercials continua sent inaccessible per a aquests col·lectius. “Creiem que haurien d’aturar-se i pensar que, potser, estan perdent una part del públic”, diu l’Adriana.

Mentrestant, Inclús continua creixent: treballen amb altres festivals europeus en la creació d’un programa comú itinerant per a centres educatius i, a més, han fet el salt a l’Amèrica Llatina amb la celebració enguany de la mostra Inclús Campeche, a Mèxic. Una mostra que, diuen, tindrà continuïtat l’any que ve. “El cinema et mou. Té a veure amb les sensacions, amb les emocions. És una cosa que et cala, una eina molt potent. Per això defensem que tothom hi tingui el mateix accés”.

 

Text: Bárbara Fernández Sena
Fotografia: Carla Step