Ara com ara, set coronavirus han estat capaços d’infectar éssers humans, i el SARS-CoV-2 n’és l’últim. Menys letal, però més contagiós que els seus parents més coneguts, com el SARS o el MERS, ha passat de zero a cent en només tres mesos: des que es va detectar a Wuhan (Xina) ha infectat prop de mig milió de persones a gairebé 200 països. No obstant això, els científics cada vegada coneixen més el virus i la malaltia que provoca, la COVID-19. De tot aquest coneixement i dels tractaments que s’estan desenvolupant, en parlem amb la immunòloga i redactora científica de l’ISGlobal Adelaida Sarukhan

Fins fa poc més de 3 mesos no sabíem que el SARS-CoV-2 existia. I ara, què en sabem?
Sabem que és el setè coronavirus capaç d’infectar humans i que té una seqüència genètica molt semblant a la d’altres coronavirus que ja s’han descrit: el SARS, que va aparèixer el 2002 i va causar una epidèmia que es va controlar; i el MERS, que es va identificar per primera vegada el 2012 a l’Orient Mitjà. La major part dels coronavirus han sortit d’aus o mamífers, particularment dels ratpenats, que són un reservori increïble d’aquests microorganismes.                                

 I com es va produir el salt d’un animal a un humà?
Amb l’epidèmia del SARS es va comprovar que el virus va passar d’un ratpenat a un gat salvatge, i del gat, a l’home. A partir d’aquí, van començar a estudiar els ratpenats i van trobar un virus molt semblant al SARS-CoV-2. Això indica que va sortir d’aquest animal, després va mutar i va passar a un altre mamífer, però encara no sabem a quin. I a continuació, un parell de mutacions més, i es va estendre a l’ésser humà.

 

Ilustración de la inmunóloga Adelaida Sarukhan para entrevista sobre coronavirus con microscopio y casas

 

Teniu constància de cap altra mutació?
De moment, no hi ha evidències que hagi acumulat cap altra mutació que en pugui augmentar la perillositat.           

Què el diferencia d’altres coronavirus ja descrits?
N’hi ha quatre que circulen entre nosaltres des de fa temps, però només provoquen refredats comuns. El MERS té una taxa de mortalitat molt elevada, al voltant d’un 34 %; surt dels camells, però és poc transmissible entre persones. D’altra banda, el SARS també té una taxa de letalitat més elevada, del 10 %, però va ser més fàcil de contenir, perquè les persones en patien els símptomes abans de poder-lo encomanar. 

Quantes persones pot infectar el portador del virus, encara que no presenti símptomes? És més contagiós que la grip?
Es calcula que una persona amb coronavirus, encara que no en tingui símptomes, pot infectar 2-3 persones. Algú amb grip pot infectar 1-2 persones. Però no és un nombre fix, es va modificant en funció de les mesures que prenem per evitar el contagi. Quan aconseguim que la taxa de contagi baixi per sota d’1 haurem aconseguit acabar amb l’epidèmia.     

Una altra incògnita és la taxa de mortalitat…
De fet, és una de les incògnites més grans, perquè depèn de molts factors, com la possibilitat de testar la població o la capacitat del sistema de salut de la regió afectada. El problema és que no sabem quantes persones ha afectat realment, perquè una bona part no desenvolupa símptomes, i a les que sí que en desenvolupen, si són lleus, no els fan el test. Per això, si moren 100 persones per coronavirus no sabem si són sobre 1.000 o sobre 10.000 afectats. Sabem que a la Xina va ser del voltant del 3 %, a Itàlia va ser més alta… i a Corea del Sud, que va fer una feina excel·lent diagnosticant de manera massiva, van tenir una taxa per sota del 0,6 %. 

Et pots tornar a infectar si ja has passat la malaltia?
No hi ha cap evidència científica que mostri que una persona que ja s’han curat es pugui tornar a infectar. 

Tothom parla de “la corba” en referència a l’expansió de la pandèmia. Què és i què podem fer per controlar-la? En quina part d’aquesta corba estem ara?
És el progrés del nombre de casos en el temps. Ara mateix estem en plena fase ascendent, i el que volem aconseguir és que l’ascens sigui més pla. Perquè no és el mateix tenir deu mil casos en el decurs de dues setmanes, que tenir-los en dos mesos: com més gran sigui el termini, més evitem la saturació dels serveis de salut, i com a conseqüència, les defuncions no només per coronavirus, sinó per altres malalties. Per alentir-ne la transmissió, una de les mesures més eficaces és el distanciament social.              

Quins avenços científics s’han fet per tractar la COVID-19?
Si ho volem fer de pressa, no podem desenvolupar un nou medicament de zero, sinó que hem de fer servir altres antivirals que ja són al mercat i investigar si funcionen també per a aquest virus. I és el cas d’un antiviral que es diu remdesivir, que està donant bons resultats al laboratori i en models animals. És el candidat més prometedor de tots. S’estan fent assaigs clínics en diversos països, entre els quals, Espanya, però no tindrem resultats fins a dins d’un parell de mesos. Tan de bo funcioni!                

Com afrontaran els països més pobres aquesta pandèmia? Com els podem ajudar?
Aquesta és la gran preocupació, quan el virus es comenci a transmetre de manera més sostinguda a l’Àfrica. De moment, no han notificat gaires casos, però són països amb una gran quantitat de problemes de salut com perquè, a més, hagin d’assumir un excés de malalts per COVID-19. Esperem que l’impacte no sigui tan fort. Podem ajudar-los enfortint els seus sistemes de salut i establint capacitats perquè facin diagnòstics, assaigs clínics i recerques a més llarg termini.                   

Què hem après d’altres pandèmies globals que han tingut lloc en una altra època?
L’epidèmia de la grip del 1918 ens ha ensenyat que la mesura del distanciament social és la millor per controlar la corba epidèmica i que els virus no coneixen fronteres. Per això, les solucions han de ser globals: hem d’enfortir els sistemes de salut arreu del món i implementar sistemes de vigilància de patògens emergents per evitar que s’estenguin.                                

Quina lliçó hauríem d’aprendre de la gestió de la crisi a l’Àsia i no hem après?
No hi ha cap recepta màgica, però potser el model més adequat per a nosaltres sigui el de Corea del Sud: van fer tests a la major part de la població i en un temps rècord; en 20 minuts ja sabien si estaves infectat. A més, van rastrejar els moviments dels contactes dels casos positius gràcies a la tecnologia mòbil i a les dades massives (big data), i això els va ajudar a aïllar les persones afectades molt de pressa. Ells viuen en una cultura que té un sentit de la responsabilitat que aquí ens falta una mica.   

Què hem de fer per evitar futures crisis com aquesta? 
Bill Gates va dir que el que l’amoïnava no era una altra guerra mundial sinó un virus. Hem d’estar més ben preparats, invertir més en ciència i innovació per identificar els punts calents d’on poden sortir nous virus i estudiar-los per saber com podrien saltar als humans. També hem de crear plataformes de diagnòstic ràpid i de desenvolupament de vacunes i antivirals d’ampli espectre. La situació canviaria molt! 

 

Entrevista: Bárbara Fernández
Il·lustració: Tamara González