Comença el dia a la residència Alt Camp de la ciutat de Valls. Però aquest divendres no serà un dia qualsevol. Després d’arreglar-se i esmorzar, la gent gran que hi viu i també la que ve al centre de dia no faran manualitats ni passejaran per les instal·lacions, no veuran la televisió ni llegiran el diari. Avui, un autocar amb dues voluntàries de ”la Caixa” els està esperant a la porta. Destinació: la platja Llarga de Tarragona. Objectiu: passar un dia atípic entre onades, riures, refrescos i records d’altres temps al mar.

La Maribel és la primera a remullar-se. Amb 73 anys, la gaditana baixa a la vora del mar amb un minivestit de ratlles i es llança de cap a l’aigua sense dubtar-ne ni un segon: “Era freda, però jo no soc de les que triga dues hores a posar-s’hi”, ens aclareix tota decidida. “Vaig créixer a San Fernando i des de petita anava molt a la platja amb el pare, sobretot a la de Cadis, que era a no gaires quilòmetres i era preciosa. Ell em va ensenyar a nedar i per això ara ho sé fer tan bé. La mare venia menys, només un parell de vegades l’any quan ens visitava la seva germana de Sevilla, que sempre volia anar a la platja. És clar, com que allà no n’hi ha… Érem molt feliços”, recorda amb un somriure. “Que n’és, de bonic, el mar. I quina satisfacció sents quan t’hi banyes, quina alegria. He sortit com nova”, ens diu ja vestida, de tornada al mirador.

Allà, a la guingueta, hi ha els 29 companys amb els barrets per al sol, prenent uns refrescos i unes patates, acompanyats dels quatre cuidadors del centre i l’Assumpció Casañas i la Maria Teresa Girona, les dues voluntàries de l’Associació de Voluntaris de ”la Caixa” que han fet possible la sortida. “Nosaltres som voluntàries de la delegació de Tarragona per al que surti: joves, gent gran, educació especial… Aquesta vegada, l’entitat necessitava sis cuidadors per fer aquesta sortida a la platja i només n’hi havia quatre, així que… aquí hem vingut!”, expliquen després de passejar per la vora del mar amb els que s’hi ha volgut apuntar.

 

 

“Jo feia temps que no veia el mar, i em vaig posar molt contenta quan ens van dir que avui vindríem aquí”, ens explica el Jaume Vilella, que amb 89 anys s’està recuperant d’un percaç de la cama i no s’ha pogut remullar. Ell va fer la mili a la Marina, al vaixell Méndez Núñez, un canoner que no sortia gaire a mar obert “perquè després de les guerres no hi havia diners per gastar”. Així que allà a prop, aparcat al port, va viure bona part dels 19 i 20 anys. I ara, la vista des de la guingueta el transporta molts anys enrere: “Quan jo era jove no hi havia costum d’anar a la platja. No hi anava ningú! Però jo en gaudia molt i m’encantava nedar. Recordo que la primera vegada que vaig anar a la platja va ser a Salou amb tres amics, i allà vam estar nosaltres sols durant hores. I guaita ara, plena a vessar!”.

“Jo no em banyo, però perquè no he portat el biquini”, fa broma la Maria Mestres asseguda a la seva cadira. “Quan els fills eren petits, m’agrada anar a la platja de l’Arrabassada perquè, per molt que caminessis, l’aigua no t’arribava mai a més de mitja cama, i això era perfecte per als nens. Les dones portàvem aquells banyadors llargs que estaven fets d’una roba que no s’assecava mai. Esperaves i esperaves per poder marxar amb la roba seca. Jo estava més prima i em quedava molt bé. Com han arribat a canviar els banyadors, oi?”.

“Això no és com quan algú els visita a la residència i juguen a cartes”, ens explica la voluntària Assumpció. “Anar a la platja és una cosa a què aquesta gent gran no té accés. Ho fan molt poques vegades, potser una vegada l’any. Per això ho viuen com una cosa tan especial i per això, encara que només hagin estat quatre hores, alguns ja m’han comentat que els ha donat oxigen per a un munt de dies més. I tota aquesta il·lusió que viuen ells, ens l’emportem els voluntaris cap a casa multiplicada per mil”.

 

Text: Ana Portolés
Fotografia: Mònica Figueras