Per totes les escoles acaben passant la mateixa mena de professors: els joves i inexperts, els distants i severs, els de pèl sedós i abundant que quan et veuen es posen a remenar la cua d’alegria… D’acord, aquests últims potser no són els típics, però els gossos-professor existeixen i treballen a Perros y Letras: un programa enfocat a millorar les habilitats de lectura dels infants a través de la teràpia assistida amb animals.

Tots estem d’acord en què la lectura és fonamental tant per al desenvolupament acadèmic com per al personal dels ciutadans, ja que ens permet des de gaudir dels plaers de la lectura fins a emplenar correctament un formulari. No obstant això, un dels estudis més recents sobre la situació de la comprensió lectora a Espanya aporta dues xifres reveladores: el 52 % dels nens visita la biblioteca de l’escola tot just un cop per setmana; el 26 % no ho ha fet mai. Com es pot fomentar, doncs, l’amor pels llibres? A Perros y Letras, representants oficials a Espanya del programa nord-americà R.E.A.D., especialitzat en teràpia assistida amb animals, semblen haver trobat una solució: associar la lectura a l’afecte incondicional que ofereixen els nostres amics més peluts.

 

 

Nascut l’any 2012, el programa ja té 23 equips —formats per un terapeuta i el seu gos— repartits per nou províncies espanyoles. Enguany, a més, ha estat guardonat amb un dels Premis a la Innovació Social atorgats per l’Obra Social ”la Caixa”, i amb raó: un gos no és precisament el que un espera trobar-se quan entra en una sala de lectura. Centrat principalment en el treball individual amb nens amb dificultats lectores, el programa es fonamenta en la inversió de rols. “Encara que hi siguem presents, que dirigim sempre la sessió i que tot passi per nosaltres, la nostra tasca és desaparèixer”, explica Elena Domínguez, directora de Perros y Letras. “Aquesta és la màgia. Per al lector és el gos qui ho fa tot. És el gos qui, si no ho entén, fa algun moviment amb la pota o amb la cua per assenyalar-ho.”

La clau es troba en el fet que un gos no jutja, només escolta. És més, els nens que participen en la teràpia “no se senten en absolut assenyalats. Per a ells és un premi, és fer una cosa totalment diferent”, indica l’Elena. I els resultats no triguen a fer-se veure: “els pares”, explica, “et diuen que els nens arriben a casa i comencen a llegir als peixos, a l’hàmster…, i comencen a practicar per poder arribar a l’escola i tenir més desimboltura per llegir als gossos.” Deia l’escriptor francès Daniel Pennac que la curiositat per la lectura no es pot forçar, sinó que s’ha de despertar. Hi ha res millor que un lladruc per fer-ho?

 

Fotografia: Laia Sabaté