“Era una persona invisible en un entorn que no em permetia avançar”. Així se sentia la Susana Morales quan va arribar al programa Vitamina, impulsat pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de la Fundació ”la Caixa”. Quatre anys abans, la timidesa s’havia convertit en un problema per a ella a l’hora de relacionar-se amb l’entorn. Tot i que els pares sempre l’animaven a estudiar, i treballar en el petit restaurant familiar li havia donat experiència laboral, gairebé no sortirà de casa, no tenia amics i, a més, vivia en un dels barris més pobres de Barcelona.                   

En un moment especialment difícil, quan fins i tot els estudis li anaven malament, un cosí li va parlar de Vitamina. Aleshores feia molt poc que s’havia posat en marxa aquest programa que, gràcies al projecte ICI, s’està implantant en altres territoris a través de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU. La seva voluntat era oferir a nois i noies residents en entorns amb vulnerabilitat convivencial habilitats de lideratge ètic que els permetessin transformar-se a si mateixos i al seu entorn.

 

Retrato de Susana Morales

 

Així, la Susana va començar a anar al poliesportiu del barri sense saber ben bé què hi trobaria, però de seguida s’hi va sentir a gust. Tots els dijous es reunia amb sis adolescents més i, a través dels jocs que els proposaven les dues psicòlogues, Alba i Flors, reflexionaven sobre ells mateixos i el seu entorn. Per exemple, un cop van fer unes cartolines amb diverses paraules, com ara amics, família, malaltia…, i cadascun havia de donar el seu punt de vista. De vegades havien de parlar de temes tabú, com la mort, o també dels seus problemes personals. Malgrat algunes reticències inicials, aquestes xerrades la van ajudar molt, perquè es podia sincerar i explicar tot allò que la preocupava.                    

També recorda amb molt afecte les colònies d’estiu. A començaments de juliol, tots els grups del programa —el del barri i els de Santa Coloma i Mataró— marxaven cinc dies a la muntanya, sense cobertura al mòbil i amb molt de temps per davant. Allà feien esport, s’encarregaven de netejar els espais i participaven en activitats per reflexionar. Aquest parèntesi lluny del barri suposava una oportunitat per divertir-se, assumir responsabilitats i, també, pensar sobre ella mateixa i el seu entorn.  

Les sessions dels dos primers anys es van centrar en la dimensió ètica, que depèn de la capacitat de conèixer-se un mateix i de relacionar-se amb l’entorn. Si aquests dos anys van ser de gran creixement personal, el tercer li va mostrar que podia fer el que es proposés. L’objectiu que es van marcar va ser implicar-se en un projecte de transformació social, i el grup de la Susana va organitzar un torneig de diferents esports i jovcper als joves del barri. L’experiència va sortir tan bé que van ser seleccionats en un concurs estatal, Abierto hasta el amanecer, i van guanyar un viatge a Gijón per formar-se amb experts en associacionisme.             

Aquest ha estat l’últim any de la Susana al programa Vitamina i ha consistit, essencialment, a visitar la tutora, que l’ha ajudat a guanyar autonomia i prendre les primeres decisions com a adulta. Després de quatre anys ben intensos, la jove resumeix tot el que li ha aportat Vitamina: confiança, molta força i ganes de començar nous projectes. Abans no volia fer res perquè era molt tímida, i quan apareixien oportunitats les obviava, ja que se li feia molt difícil fer el pas. Ara, en canvi, té moltes ganes de començar a  estudiar Magisteri. L’únic dubte que té és en quina facultat fer-ho: a Barcelona, a Logronyo o a Granada. Tot i que ara que ha vençut la timidesa, qualsevol cosa li sembla possible.      

 

Coneix totes les històries de la campanya Persona a Persona aquí.