Te’n recordes, de la primera vegada que vas veure ploure? I de la primera vegada que vas posar el cap sota l’aigua? Probablement, no. És normal. Ja se sap, “eres molt petit”. Encara que potser no depengui de la capacitat d’emmagatzemar records, sinó de l’acumulació d’experiències: com més es repeteix una cosa, més corrent ens sembla. I un adult ha vist ploure massa vegades per poder recordar-se de la primera. Al capdavall, la infància —època de descobriments i primeres vegades per excel·lència— no dura per sempre. I és precisament per això que tothom se’n mereix una.

Descobrir que hi ha nits en què els estels cauen del cel i que amb això n’hi ha prou per demanar un desig. Descobrir quina olor fan els ases. Un matí sense cotxes, l’herba mullada. El so d’una nit plena de grills, el cant d’un gall. Fa anys que l’Obra Social ”la Caixa” col·labora amb entitats com el Casal dels Infants perquè criatures de famílies amb pocs recursos puguin sorprendre’s i descobrir el més quotidià d’un estiu fora de la ciutat. “És una realitat que existeix, però que ells no viuen, i nosaltres intentem acostar-los-hi”, explica Elisabet Puente, educadora del casal i coordinadora de les colònies. “Una activitat que sempre fem abans d’anar a dormir és veure les estrelles. I al·lucinen, és clar. A la ciutat no en veuen. I potser ni saben que existeixen.”

 

Durant les colònies a cases rurals com la de Can Font, a la població de Brunyola, els infants se submergeixen en un munt d’activitats, com ara jocs d’orientació, aiguagim, gimcanes o excursions per descobrir la flora i la fauna de l’entorn, durant les quals no s’han de preocupar de res més que no sigui ser nens. Per les seves situacions familiars, “són criatures que estan molt acostumades a jugar amb adults”, comenta Puente. “Molts no saben jugar amb els de la seva edat. Per això aquí el que més fem és jugar. És a través del joc que els donem vies i pautes perquè aprenguin a relacionar-se els uns amb els altres”.

Però que la infància no duri per sempre no vol dir que l’educació s’acabi quan es bufa un nombre determinat d’espelmes: treballar amb les famílies, involucrar-les, també és vital. Una feina que al Casal fan tot l’any amb activitats enfocades a les relacions afectives entre els nens i les famílies.

Fa anys que Puente treballa d’educadora amb infants amb situacions familiars complicades, i té clar que nosaltres també n’hem d’aprendre molt, d’ells. “Aprenem la il·lusió que hi posen. Com quan encara no han començat les colònies, però ells ja queden bocabadats per veure arribar l’autocar. Hem d’aprendre a valorar el que tenim, perquè ells ho viuen, i es nota, i s’encomana.” És a les nostres mans donar als infants les eines perquè puguin descobrir allò que el món els ofereix, totes aquelles petites coses que una criatura hauria de veure per primera vegada.

 

Fotografia: Román Yñán