L’investigador Miguel López ho té clar: som davant les portes que posaran punt final a l’obesitat, una malaltia que ha assolit proporcions epidèmiques els últims anys. I aquesta porta és al cervell; en concret, en un grup d’uns pocs milers de neurones de l’hipotàlem, que són les que ens ordenen que mengem i les que regulen l’energia que gastem. El científic, el projecte del qual ha rebut un ajut de la convocatòria de recerca en salut 2019 de ”la Caixa”, ha aconseguit modificar aquestes neurones en models animals, amb l’objectiu que en un futur les persones amb obesitat mengin menys, gastin més energia i, com a conseqüència d’això, perdin pes.

L’obesitat ja no és tan sols un problema dels països desenvolupats. Els últims 30 anys, aquesta malaltia metabòlica ha assolit proporcions epidèmiques i afecta 650 milions de persones a tot el planeta, inclosos països amb nivells de desenvolupament mitjà o baix. I Espanya no és cap excepció, la dieta mediterrània no ens salva: segons l’Institut Nacional d’Estadística, més de la meitat dels espanyols adults són obesos o tenen problemes de sobrepès, i els seus tentacles són cada vegada més llargs entre la població infantil. “L’obesitat consisteix en una acumulació de greix, com a resultat del fet que les calories ingerides superen les consumides de manera crònica. La mala alimentació, el sedentarisme i la manca d’exercici contribueixen a aquesta pandèmia. Per això és important fer una bona tasca educacional, sobretot entre els infants, per fer-los coneixedors d’aquest problema”, diu Miguel López, investigador del Centre Singular d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques de la Universitatde Santiago de Compostel·la (Cimus). “No obstant això, també pot tenir causes genètiques.”

 

El investigador Miguel López explica cómo acabar con la obesidad a través del cerebro

 

El Miguel fa tota una vida que busca en la ciència una solució per a aquest mal tan estès, que sega la vida de 3 milions de persones cada any al món, segons l’Organització Mundial de la Salut. “L’obesitat té associades altres malalties, com la diabetis de tipus II, determinats tipus de càncer, trastorns cardiovasculars i metabòlics o problemes de mobilitat”, explica. I una de les portes a la curació ens du al cervell. Perquè allà és on s’origina i des d’on es pot acabar.

Al centre del cervell hi tenim la part més primitiva d’aquest òrgan: l’hipotàlem, que, de fet, no és gaire diferent del que té un peix o una granota. És, a més, l’àrea que ens garanteix la supervivència: des d’allà es regulen funcions tan bàsiques com menjar, beure, dormir, la reproducció, l’adaptació tèrmica… o la gana. I López ha aconseguit controlar aquestes dues últimes: les que s’encarreguen de fer-nos tenir sensació de gana i de cremar més o menys calories. Com? Ampliem una mica més el microscopi i anem fins una molècula que han anomenat AMPK i que fa d’“interruptor” de la sensació de gana i de la despesa calòrica. “Si tenim poca energia, l’AMPK farà que mengem més. Si tenim excés de nutrients, farà que mengem menys i gastemmés. És un mecanisme molt fi i sofisticat que permet controlar les dues bandes del balanç energètic. Això és important perquè s’evitarien, per exemple, els típics efectes rebot de les dietes, en què el guany de pes postdieta supera el pes de partida perquè, en menjar menys, automàticament la despesa calòrica cau”.

Però com controlen una part tan petita de les cèl·lules en una regió tan específica del cervell? Es tracta de fer diana en l’obesitat emprant les mateixes eines que utilitzen les cèl·lules del cos. “Les cèl·lules fan servir diferents mecanismes per comunicar-se les unes amb les altres, i un d’aquests mecanismes és el que s’anomena exosomes. Són minivesícules, ‘micropaquetets’ amb informació molecular que s’alliberen perquè els captin altres cèl·lules i ‘vegin’què hi ha dins”, explica de manera molt gràfica. “Hem utilitzat aquests exosomes per introduir el tractament gènic que modula l’AMPK i aconseguir una fita molt important: que vagin a lliurar el paquetet només a aquell grup reduït de neurones de l’hipotàlem, de manera que regulin l’AMPK en aquelles cèl·lules. Assolir aquest nivell d’especificitat era un gran repte i hi hem reeixit”. És a dir, impacten precisament en les mateixes neurones que, descontrolades, causen l’obesitat.

De fet, la capacitat dels exosomes per intercanviar informació entre unes cèl·lules i les altres ha obert la porta a altres vies de recerca, per exemple sobre el càncer de pulmó i algunes malalties neurològiques, però la diana no és tan específica com la que ha aconseguit l’equip de Miguel López.

La teràpia ja ha estat provada en animals i han aconseguit que ratolins molt obesos es tornin prims modulant aquesta molècula. Ara, la recerca se centra a trobar vies d’administració ètiques per a éssers humans, com la intravenosa, o fins i tot més còmodes, com un aerosol. Creuen que poden arribar a experimentar amb persones en un termini de 5 a 10 anys. “És important recalcar que les nostres investigacions persegueixen guarir l’obesitat, no prevenir-la. Nosaltres no evitem que els animals s’engreixin, encara que segueixin una dieta hipercalòrica, sinó que aconseguim que els que són molt obesos deixin de ser-ho”, puntualitza.

 

Text: Bàrbara Fernández
Visual: Oriol Castellar